Lleida constitueix el Consell Municipal de la Gent Gran per avançar en autonomia, cures i envelliment actiu

L’Ajuntament de Lleida ha constituït avui el nou Consell Municipal de la Gent Gran, un espai de participació que pretén convertir-se en una eina activa de diàleg, proposta i col·laboració entre les persones grans, les entitats i la Paeria per definir les polítiques públiques dels pròxims anys. El paer en cap, Fèlix Larrosa, acompanyat del tinent d’alcalde i regidor d’Acció i Innovació Social, Carlos Enjuanes, ha presidit l’acte de constitució d’aquest òrgan, que es recupera després d’un procés de revisió i actualització del seu reglament, amb una representació més àmplia de les entitats i del col·lectiu de persones grans de la ciutat.

“Volem que sigui un espai de participació viu, útil i influent. Un espai que permeti escoltar, dialogar i construir les polítiques públiques de la ciutat amb les persones que millor coneixen les necessitats, els reptes i les oportunitats de fer-se gran a Lleida”, ha afirmat Larrosa.

L’alcalde ha apuntat que actualment les persones majors de 65 anys representaven quasi el 19% de la població i que les projeccions apunten que en pocs anys s’arribarà al 25%. Davant aquesta realitat, el paer en cap ha remarcat que l’envelliment de la població s’ha d’afrontar com una oportunitat i un repte alhora. “Una ciutat que té més persones grans és una ciutat amb més experiència, més memòria i més coneixement”, ha assenyalat. Al mateix temps, ha incidit en la necessitat d’adaptar les polítiques municipals a una generació que vol continuar sent activa, participant en la vida comunitària, aprenent, fent activitat física, relacionant-se i mantenint el màxim nivell d’autonomia possible.

Precisament, aquest és un dels punts on el consell incidirà, com ha dit l’alcalde, en accions més enllà de l’atenció assistencial que incorporin qüestions com la soledat no desitjada, l’habitatge, la salut comunitària, la participació ciutadana, l’accessibilitat, la digitalització i la defensa dels drets de les persones grans.

Larrosa ha fet balanç de diverses actuacions impulsades el darrer any, com el reforç dels centres sènior, convertits en espais de vida comunitària, convivència i relació, amb més de 3.500 participants en activitats físiques, culturals, de memòria i de socialització.  També ha posat en valor la recuperació dels menjadors sènior, un servei molt sol·icitat pel col·lectiu que actualment ja funciona en tres centres de la ciutat i que arribarà aquest estiu als 3.500 àpats. “Aquests espais tenen una funció que va més enllà de l’alimentació, perquè fomenten la relació social, la companyia i la prevenció de situacions d’aïllament”, ha dit.

Un altre dels àmbits prioritaris és la reducció de la bretxa digital, amb programes com Més Digitals, que arriba a centenars de persones per adquirir coneixements i habilitats per realitzar gestions administratives, sanitàries o bancàries mitjançant eines digitals.

Pel que fa a les cures, el govern municipal ha reforçat els recursos perquè les persones grans puguin continuar vivint al seu domicili amb qualitat de vida. El nou contracte del Servei d’Ajuda a Domicili (SAD) preveu un increment del 18% de la capacitat assistencial, amb més hores d’atenció i millores en les condicions laborals dels professionals que presten el servei. “És una inversió en qualitat assistencial, però també en dignitat i en autonomia personal”, ha remarcat.

“Les persones grans no sou receptores passives de serveis, sou protagonistes de la ciutat”, ha conclòs el paer en cap.

Un òrgan de participació amb representació institucional, social i comunitària

El Consell Municipal de la Gent Gran es configura com l’òrgan estable de participació, consulta i debat de les polítiques municipals adreçades a les persones grans de la ciutat. Com ha explicat el tinent d’alcalde Enjuanes la seva funció és canalitzar les aportacions del col·lectiu, detectar necessitats emergents i formular propostes que contribueixin a definir les actuacions municipals en àmbits com les cures, l’envelliment actiu, la salut, la participació ciutadana, els drets socials o la lluita contra la soledat no desitjada.

El nou Consell està integrat per una quarantena de membres procedents de diferents àmbits. Hi participen representants municipals, grups polítics de la corporació, entitats socials i comunitàries, administracions públiques, institucions acadèmiques i representants de les llars i centres sènior de la ciutat. Entre les entitats hi ha l’Associació Coordinadora de Gent Gran i Voluntariat Sènior de Lleida i Comarques, Càritas Diocesana, Creu Roja, el Col·legi Oficial de Psicologia, la Federació d’Associacions de Veïns, la Universitat de Lleida, la Fundació “la Caixa”, la Fundació Catalunya-La Pedrera o representants de la Generalitat de Catalunya, entre altres. També formen part del Consell representants de les llars o dels sindicats.

Aquest divendres, han intervingut en l’acte de presentació: Pedro Mayordomo, del Departament de Drets Socials Generalitat de Catalunya; Josep Llurba, president de l’Associació Coordinadora de Gent Gran i Voluntariat Sènior de Lleida i Comarques; Lourdes Baulies, de la Fundació La Caixa, i Mª Àngels Revés, en representació de la Federació d’Associacions Veïns de Lleida.

El tinent d’alcalde ha assenyalat que al setembre es convocarà el consell per proposar les quatre comissions de treball: Promoció i participació activa; cures, fragilitat i soledat; autonomia i vida independent, i drets, qualitat i seguiment del pla.

Presentació del Pla Sènior actualitzat

En aquest marc, s’ha presentat el Pla Estratègic Sènior 2025-2030, ja que el Consell Municipal serà l’espai clau per desplegar-lo. El document s’ha revistat i actualitzat d’acord amb el model municipal que es desenvolupa, tenint en compte l’experiència i la participació dels diferents agents socials.

Un dels conceptes que s’ha remarcat del Pla és el canvi de paradigma. A Lleida, hi ha prop 27.900 persones majors de 65 anys i, en els pròxims anys, 1 de cada 4 lleidatans serà sènior. Amb això, es preveu un increment de la soledat, de les cures i d’altres reptes socials.

El Pla Sènior contempla que les polítiques municipals s’adeqüin segons la situació vita, no per edat; que fomentin l’autonomia i envelliment actiu, no l’assistencialisme, i que les persones grans siguin les protagonistes, no només receptores.

El pla s’estructura en quatre grans eixos:

-la promoció, participació social, cultural i comunitària.

-l’atenció, prevenció de fragilitat i vulnerabilitat.

-l’autonomia personal, vida independent, salut i habitatge.

-qualitat, governança, ètica i millora continua.

Així, el pla es desplegarà amb la implicació de les entitats, els professionals i les persones grans de la ciutat per donar resposta als nous reptes demogràfics i socials, reforçar l’autonomia personal i avançar cap a una ciutat més inclusiva i adaptada a les necessitats d’una població cada vegada més longeva.