Larrosa: “La declaració del Morera com a Museu d’Interès Nacional enforteix l’orgull de ciutat i el paper central de Lleida en la construcció cultural de Catalunya“

L'alcalde Fèlix Larrosa ha posat en valor avui el MORERA. Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida com una peça clau per “reforçar Lleida en el circuit cultural del país” i augmentar la seva projecció internacional, en una declaració institucional després que la Generalitat de Catalunya l’hagi declarat, en un acord de Govern, Museu d’Interès Nacional.

En la compareixença davant els mitjans de comunicació, el paer en cap ha estat acompanyat de la regidora Pilar Bosch i el director del Museu Morera, Jesús Navarro, a qui ha agraït, juntament amb els treballadors i treballadores, artistes, comissaris i institucions, alcaldes i el pintor Jaume Morera i Galícia, impulsor del museu, la seva feina en aquest “projecte cultural col·lectiu” al llarg dels seus més de cent anys d’història.

El reconeixement “impulsa el turisme cultural i, sobretot, enforteix l’orgull de ciutat i la convicció que Lleida té i tindrà un paper central en la construcció cultural de Catalunya”, ha assegurat Larrosa, qui ha afegit que “és un reconeixement just, merescut i que ens enorgulleix enormement”.

La distinció, que arriba després de la petició formal presentada el 2 de febrer de 2026 per l’Ajuntament de Lleida, reconeix la trajectòria del museu, la qualitat de les seves col·leccions i la seva contribució decisiva al sistema museístic català.

L’alcalde ha valorat “la gran qualitat del fons del museu”, amb més de 6.000 obres que constitueixen un testimoni essencial per entendre l’evolució de l’art dels segles XX i XXI a Catalunya, i ha destacat que “la seva tasca va més enllà: és un espai viu, que dialoga amb el present i amb els reptes socials del nostre temps, amb una programació que el consolida com a plataforma de creació contemporània, espai de pensament crític i recurs educatiu de primer ordre.”

El paer en cap ha assenyalat que el reconeixement “ens consolida i ens estimula per seguir treballant i per projectar-nos més enllà”, obrint noves oportunitats de col·laboració a escala nacional i internacional.

“Que el Morera sigui d’interès nacional explica també qui som com a ciutat i cap a on volem anar: una Lleida que aposta per la cultura, el patrimoni i el talent com a eixos de transformació urbana, social i econòmica.”

També ha fet referència a les “diverses dificultats i seus temporals” del museu i ha destacat que, la seva seu definitiva a l’Antiga Audiència, “ha suposat un salt qualitatiu i decisiu cap al futur”, amb un impuls de l’activitat expositiva i amb un museu “més obert, accessible i connectat amb nous públics i amb les grans xarxes museístiques del país.” En aquests dos anys a la nova seu, el museu ha rebut més de 50.000 visitants i gairebé 80.000 usos.

Per la seva banda, Navarro ha destacat que el museu té “una de les col·leccions públiques d’art modern i contemporani més rellevants de Catalunya” i que el “reconeixement a la trajectòria professional de tot l’equip els encoratja a continuar treballant amb rigor, excel·lència, d’una manera oberta, creativa i al servei de la ciutadania”.

En l’acte també han assistit les regidores Anna Costa i Anna Maria Florista, el director de la Fundació de les Arts, Xavi Miranda, a més de l’equip professional.

Una trajectòria centenària

Els orígens del museu es remunten a l’any 1917, amb la creació del Museu d’Art de Lleida, impulsat pel pintor Jaume Morera i Galícia, amb una primera col·lecció d’obres seves i de pintors del seu cercle. Al llarg del segle XX, la institució va superar episodis complexos, com la interrupció provocada per la Guerra Civil i diverses etapes sense seu estable.

Malgrat aquestes dificultats, el museu va mantenir una activitat constant en la preservació i difusió de l’art. A partir de la dècada de 1990, amb la creació del Patronat Municipal, i l’impuls des del 1996 del Pla de Museus, es va iniciar una etapa de consolidació institucional.

Un moment clau arriba l’abril de 2024 amb la inauguració de la nova seu al Palau de Justícia, després d’un procés de reforma per a convertir-lo en un espai modern, accessible i adaptat a les necessitats museístiques actuals.

Una col·lecció de referència

Amb una de les col·leccions públiques d’art modern i contemporani més importants de Catalunya, té punts forts com el paisatgisme realista vinculat a Jaume Morera; l’avantguarda lleidatana dels anys 30, amb figures com Leandre Cristòfol. Antoni G. Lamolla, Josep Viola i Enric Crous; les relacions entre art, fotografia i arts gràfiques en els marc de les segones avantguardes; una destacada col·lecció d’art contemporani, enriquida amb dipòsits de la Col·lecció Nacional de la Generalitat o el fons de la Fundació de l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya.

El creixement constant de la col·lecció, mitjançant adquisicions i donacions, permet mantenir-la viva i alineada amb l’evolució de l’art contemporani.