L'alcalde, Fèlix Larrosa, i el president de la Diputació, Joan Talarn, amb els guanyadors dels Premis Literaris 2025: Rafel Jaume i Joan Carles González.

Música, paraules i emoció omplen la Seu Vella en la vetllada dels Premis Literaris 2025

Rafel Jaume Venys ha guanyat el 42è Premi d’assaig Josep Vallverdú amb L’algoritme d’Orfeu. Música, ètica i intel·ligència artificial, i Joan Carles González Pujalte s’ha endut el 30è Premi de poesia Màrius Torres amb Tríptic de George Dyer 

Fèlix Larrosa ha subratllat el compromís de la Paeria amb la creativitat artística, la llengua i la lectura, impulsant projectes com el Pla Lector Municipal, la recuperació del Xalet dels Camps Elisis, la Biblioteca de Joc de la Bola i la Casa de la Llengua Catalana 

Màrius Torres, el poeta que tocava el piano / Ricard Viñes, el pianista que escrivia versos ha estat la proposta escènica d’enguany, que ha fet un repàs per la vida i llegat d’aquests dos il·lustres artistes lleidatans 

Rafel Jaume Venys ha guanyat el 42è Premi d’assaig Josep Vallverdú amb L’algoritme d’Orfeu. Música, ètica i intel·ligència artificial, i Joan Carles González Pujalte s’ha endut el 30è Premi de poesia Màrius Torres amb Tríptic de George Dyer 

Fèlix Larrosa ha subratllat el compromís de la Paeria amb la creativitat artística, la llengua i la lectura, impulsant projectes com el Pla Lector Municipal, la recuperació del Xalet dels Camps Elisis, la Biblioteca de Joc de la Bola i la Casa de la Llengua Catalana 

Màrius Torres, el poeta que tocava el piano / Ricard Viñes, el pianista que escrivia versos ha estat la proposta escènica d’enguany, que ha fet un repàs per la vida i llegat d’aquests dos il·lustres artistes lleidatans 

La Seu Vella ha acollit aquest vespre la nit dels Premis Literaris Lleida 2025. Rafel Jaume Venys ha guanyat el 42è Premi d’assaig Josep Vallverdú amb L’algoritme d’Orfeu. Música, ètica i intel·ligència artificial, mentre que Joan Carles González Pujalte s’ha endut el 30è Premi de poesia Màrius Torres amb Tríptic de George Dyer

L’acte ha estat presidit per l’alcalde, Fèlix Larrosa, i el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, els quals han entregat als guanyadors la Libertinella, trofeu emblemàtic d’aquests guardons, que representa la lectura, la creativitat i la transformació literària. També hi ha assistit el director de la Institució de les Lletres Catalanes, Eduard Escoffet. 

L’alcalde, Fèlix Larrosa, ha destacat la paraula “com a eina de cohesió i de diàleg i com a motor de transformació i de formació de persones lliures i crítiques” i la importància dels llibres i la lectura. “Llegir ens fa millors persones i ens enriqueix com a comunitat”, ha afirmat. En aquest sentit, l’alcalde ha recordat que per potenciar la lectura la Paeria està elaborant el Pla Lector Municipal, que serà “motor de transformació social, de cohesió, de convivència i de creixement” i que establirà “espais que impulsin l’amor per les lletres”, com la recuperació del Xalet dels Camps Elisis, la nova Biblioteca de Joc de la Bola o la nova Casa de la Llengua Catalana. 

Larrosa també ha posat en valor el català nord-occidental, que “ens atorga una personalitat pròpia que de cap manera hem de perdre”, i ha conclòs: “El compromís amb la creativitat artística, la llengua i la lectura són imprescindibles en una societat amb criteri, lliure, culta i feliç”. 

El president de la Diputació, Joan Talarn, s’ha referit als premis com a “compromís de la ciutat i de les Terres de Lleida amb la cultura catalana i la seva tradició literària” i com a “plataforma de llançament per als autors [...] que contribueix al desenvolupament d’una sòlida cultura nacional".  

El director de la Institució de les Lletres Catalanes, Eduard Escoffet, al seu torn, ha destacat Lleida com a “capital de la cultura i la literatura catalana” i els premis com a font de “nous autors i noves mirades", que han de generar "el patrimoni del futur”. 

Rafel Jaume, guanyador del 42è Premi d’assaig Josep Vallverdú, ha agraït la tasca de l’organització “per defensar espais de pensament”, i Joan Carles González, guanyador del 30è Premi de poesia Màrius Torres, ha explicat el rerefons de la seva obra i el seu procés de creació, semblant a la pintura. 

Després de l’entrega de premis ha tingut lloc l’acció escènica: Màrius Torres, el poeta que tocava el piano / Ricard Viñes, el pianista que escrivia versos, una proposta produïda per a l’ocasió per Rosa Mesalles, que repassa els moments personals i professionals dels dos il·lustres artistes lleidatans que van ser coetanis des de la mirada dels mateixos artistes i de Maria de Alba i Mercè Figueras, dones que van estimar al llarg de les seves vides. L’espectacle ha comptat amb la interpretació de l’actor Enric Majó i les actrius Aida Flix i Rosa Monrous, la interpretació musical de Viñes Piano Duo, la veu de Júlia Cruz i el discurs audiovisual de Jordi Làrios. S’han pogut escoltar diverses peces musicals com Cançó de Mahalta o En Verlain mineur. 

La proposta forma part de l’Any Viñes, que celebra els 150 anys del naixement del pianista, i també vol commemorar les trenta edicions del Premi de poesia Màrius Torres. Per aquest motiu, els assistents han rebut una publicació que recull les obres guanyadores del premi de poesia. 

Els Premis Literaris 2025 

Els Premis Literaris estan coorganitzats per l’Ajuntament de Lleida i l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) amb l’objectiu d’impulsar la creació dels autors/es i ser una plataforma per donar a conèixer la seva obra, publicada a través de l’editorial lleidatana Pagès editors.   

La dotació és de 9.000 € per ambdós premis. Enguany hi ha hagut un rècord de participants, amb 105 treballs originals presentats. Sobretot pel que fa al Premi de poesia Màrius Torres, amb 79 originals. 

Sobre l’Any Viñes   

Aquest any 2025 es commemora l’Any Viñes, impulsat per la Generalitat i la Paeria, amb motiu del 150è aniversari del naixement del músic lleidatà (Lleida, 1875 - Barcelona, 1943), que, a banda de tenir una carrera brillant com a intèrpret, també va mostrar una gran vocació per donar a conèixer la nova música del seu temps. 

L'efemèride, que se celebra a escala nacional, té com a objectius aconseguir una major identificació de la ciutat amb la figura del músic, donar a conèixer la importància de la seva figura més enllà de l’àmbit local i intervenir en la preservació, catalogació i estudi del seu llegat documental, dipositat, en part, a l’Arxiu de la Ciutat i a la Universitat de Lleida.   

Finalment, es busca garantir una línia de continuïtat que vagi més enllà de l’any de la commemoració, impulsant accions i iniciatives que assegurin la persistència del llegat de Ricard Viñes.