Francesco Tristano és una de les veus més originals del piano actual.

Piano clàssic i música electrònica, divendres a la Seu Vella de la mà de Francesco Tristano, amb un espectacle immersiu

Tristano és una de les veus més singulars del piano actual i oferirà un concert gratuït a mode de fermall del cicle ‘Piano, pianos’

És una de les últimes grans propostes musicals de l’Any Viñes a Lleida abans del concert de cloenda del 27 de novembre

Tristano és una de les veus més singulars del piano actual i oferirà un concert gratuït a mode de fermall del cicle ‘Piano, pianos’

És una de les últimes grans propostes musicals de l’Any Viñes a Lleida abans del concert de cloenda del 27 de novembre

Aquest divendres 17 d’abril (21 h), la nau central de la Seu Vella de Lleida acollirà un dels concerts més singulars i esperats de l’Any Viñes: l’actuació de Francesco Tristano, una de les veus més originals del piano actual amb una proposta que combina piano clàssic i música electrònica en directe en una experiència sonora i visual de primer nivell. Es tracta del darrer concert del cicle Piano, pianos i, alhora, de la darrera gran cita concertística de l’Any Viñes a la ciutat abans del concert de cloenda previst pel 27 de novembre.

No es tracta d’un recital convencional, sinó d’un d’aquells esdeveniments capaços de desbordar etiquetes i públics. Tristano, referent internacional en la fusió entre piano i electrònica, proposa un viatge que dissol les fronteres entre Bach i el techno i que busca seduir especialment un públic jove, encuriosit i atret pels llenguatges contemporanis.

Del barroc a l’avantguarda

El concert Piano & Electronics es construeix a partir d’aquesta hibridació: el piano de cua dialoga amb sintetitzadors i textures electròniques en temps real, creant paisatges sonors en evolució constant. El resultat és una experiència immersiva que travessa segles —del barroc a l’avantguarda— amb una naturalitat sorprenent.

El repertori inclou també una picada d’ullet directa al llegat de Viñes, amb obres de compositors que ell va defensar, com Claude Debussy —de qui s’interpretarà La cathédrale engloutie—, integrades dins un programa que conviu amb peces pròpies com Electric Mirror o Neon City

Tristano recull el  testimoni de Viñes, pioner a l’obra d’obrir el piano a nous llenguatges i de qüestionar fronteres estètiques i el porta al segle XXI, explorant com el piano es pot modernitzar a través de la música electrònica i els codis contemporanis. 

La Seu Vella, un entorn privilegiat que amplifica l’experiència

L’escenari privilegiat per a un concert, la Seu Vella esdevé aquí molt més que un contenidor: és part activa de l’espectacle. La seva monumentalitat, la seva acústica i la seva càrrega simbòlica generen un context únic per a una proposta que juga, precisament, amb el contrast entre passat i futur. A més, el concert compta amb un desplegament tècnic destacat, amb un sistema de sonorització professional adaptat a l’espai i un rider de llum i so d’alt nivell, pensat per oferir una experiència immersiva i de màxima qualitat.

Amb aquest concert, l’Any Viñes fa un pas més en la seva voluntat d’obrir la música clàssica a nous públics i de repensar-ne els formats. No es tracta de recordar el passat, sinó de demostrar que el llegat de Viñes continua viu quan  s’atreveix a dialogar amb el present.

L’entrada és gratuïta fins a completar l’aforament.

El concert l’organitzen conjuntament l’Auditori Municipal Enric Granados, la Regidoria de Cultura i el Consorci Seu Vella en el marc de l’Any Viñes.

Sobre l’Any Viñes  

Aquest any 2025 es commemora l’Any Viñes, impulsat per la Generalitat i la Paeria, amb motiu del 150è aniversari del naixement del músic lleidatà (Lleida, 1875 - Barcelona, 1943), que, a banda de tenir una carrera brillant com a intèrpret, també va mostrar una gran vocació per donar a conèixer la nova música del seu temps. La seva generositat, compromís i modernitat són principis que es volen transmetre al llarg de l’Any Viñes. En aquest sentit, la commemoració vol donar suport als joves creadors, principalment en música, però també en altres disciplines.  

L'efemèride, que se celebra a escala nacional, té com a objectius aconseguir una major identificació de la ciutat amb la figura del músic, donar a conèixer la importància de la seva figura més enllà de l’àmbit local i intervenir en la preservació, catalogació i estudi del seu llegat documental, dipositat, en part, a l’Arxiu de la Ciutat i a la Universitat de Lleida. 

La commemoració pretén generar recerca i transferència de coneixement al voltant de Viñes i fer-ho treballant el seu fons documental, que en gran part es conserva a Lleida gràcies a donacions antigues i recents de la seva família. Un dels grans reptes és crear un portal de coneixement web que agrupi tota aquesta informació i que permeti la interacció entre les col·leccions que es troben a Lleida, a França i als Estats Units.  

Finalment, es busca garantir una línia de continuïtat que vagi més enllà de l’any de la commemoració, impulsant accions i iniciatives que assegurin la persistència del llegat de Ricard Viñes. 

Sobre Ricard Viñes  

Estudià amb Joan Baptista Pujol i, a dotze anys, guanyà el primer premi de piano de l’Escola Municipal de Música de Barcelona. Va perfeccionar els seus estudis al Conservatori de París, on seguí les classes de Charles de Bériot. Després de guanyar el primer premi de piano del Conservatori de París, la seva carrera començà a agafar volada amb un èxit extraordinari, a França i a un gran nombre de països europeus i americans. Viñes va ser el responsable de les estrenes i primeres audicions de la major part de la novamúsica per a piano dels inicis del segle XX, convertint-se en el pianista de les avantguardes. Ha estat un dels grans intèrprets de Debussy, E. Satie, Ravel i D. de Severac, així com d’I. Albéniz, E. Granados, M. de Falla, M. Blancafort, etc. Molts d’aquests autors, així com E. Halffter, F. Mompou i J. Rodrigo, li dedicaren obres.  

Viñes escriví algunes obres per a piano, com Menuet spectral (a la memòria de Ravel), CrinolineThrénodie: hommage à la mémoire d’Erik Satie i Marche funèbre, peces per a cant, etc. Publicà treballs a les revistes MúsicaRevista Musical de Madrid i Revista Musical Catalana, i poesies en castellà, català i francès.