S’inaugura la nova plaça Cervantes

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, acompanyat de la primera tinent d’alcalde, Marta Camps, ha presidit l’estrena de la nova plaça Cervantes, que ha comptat amb una gran festa del Club Banyetes, amb animació infantil i una xocolatada popular. En paraules d'Àngel Ros, "crear una plaça és molt important per la ciutat, ja que les places són un espai de convivència i relació entre veïns i ciutadans". A més, ha afegit que "en el pla de barris estem buscant fer aquests espais per les persones, crear places on continuar l'educació dels nens i nenes". L’Ajuntament de Lleida, a través de l’Empresa Municipal d’Urbanisme va adjudicar la plaça Cervantes a l’empresa Arnó per un import d’1.252.305,89 i, a més, s’ha destinat mig milió d’euros a la renovació de la xarxa d’aigua potable. Aquesta actuació s’ha emmarcat dins del Pla de Barris del Centre Històric i pretén impulsar un gran canvi en la fisonomia del barri. L’ampliació i reurbanització de la plaça Cervantes comportarà que l’espai sigui de referència per a tota la ciutat. La remodelació de la plaça Cervantes va començar amb l’enderroc del monòlit de l’època franquista que va ser construït l’any 1970. La nova plaça té una superfície de 6.000 m2 (gairebé el doble del que tenia abans), i està destinada principalment per a l’ús de vianants i zona verda. La nova plaça compta amb parterres, zones verdes, així com la instal•lació de 60 noves lluminàries, jocs infantils que compten com a novetat amb un cautxú de colors amb el Caragol Banyetes pintat) i mobiliari urbà (més de 40 bancs). A la nova plaça Cervantes s’han conservat bona part dels arbres que hi havia i, a més, s’han plantat una seixantena d’arbres més (entre els quals hi ha una quinzena de palmeres originàries de la Xina i del Japó, semblant a l’espècie mediterrània però que té més alçada i tolera temperatures entre -15ºC i -20ºC quan és adulta i, a més, és molt resistent als vents i malalties). Una plaça construïda el 1974 La plaça Cervantes es va construir el 1974, on antigament hi havia la porta de Boters i davant d’ella una font i un abeurador formant una placeta. L’espai es completava amb un petit pas fora muralles i al davant, una extensa horta i una cruïlla de camins. Era el punt per on entraven a la ciutat tots els que venien de Montagut, Vallcalent i Torres de Sanui. Tot va canviar quan l’últim terç del segle XIX es va enderrocar la muralla i la portalada, es va obrir la rambla d’Aragó i a l’extrem del passeig es va construir l’immens casalici de pedra de la presó provincial, el 1895. Llavors, el 1898, es va configurar la plaça Cervantes. Aleshores només era un espai sense urbanitzar, i després es va urbanitzar però el perímetre no va canviar gens. Després, en la dècada dels 60, concretament el 1964, es va enderrocar la presó i sobre el seu solar es va edificar l’actual delegació d’Hisenda. Pels volts dels 70 la rambla es va convertir en bulevard i la plaça es va urbanitzar (1974). La plaça, juntament amb la rambla, acollia les grans instal•lacions de les firetes i en el lateral amb el carrer Joan Baiget hi havia el frontó Cervantes, un veritable pulmó ciutadà on s’hi feia de tot, des de vetllades de boxa a revetlles amb ball, des de cinema a l’aire lliure a hoquei sobre patins. Quatre anys abans, el 1970, s’inaugurà el monòlit, es va encerclar l’espai i se li va donar l’actual configuració. Un monument que va ser dissenyat pel que llavors era arquitecte municipal, Lluís Domènech Torres, que tenia l’objectiu de perpetuar la memòria als caiguts a la Guerra Civil espanyola. Segons consta a la memòria del projecte del monòlit, el monument volia reflectir d’una forma plàstica les seqüències del drama. Les idees eren: calvari, sacrifici i glòria o premi per al que venç. La idea del calvari es representa a través de dues figures: la del pòdium del monument en forma d’escalinata que representa que cada esgraó era una pena més. La segona figura del calvari ve representada per un bloc contigu a l’escalinata que representa la presó. Simbòl·licament aquest gran bloc es va construir amb pedra procedent de l’antiga presó i en ell es van col•locar les reixes, també del mateix edifici. Al final del calvari arriba el sacrifici, en què es dóna la vida que es representa amb un altar que s’aixeca per damunt del podi. Finalment, de l’altar arrenca el camí de la glòria representada per una agulla, a la part final de la qual hi ha la creu de Crist. La memòria recull que aquest monòlit es construeix a la plaça Cervantes perquè és el mateix lloc que va ocupar la presó provincial, on van estar molts dels caiguts que es commemoren amb el monument. Davant del monument, i dins del recinte acotat per al monòlit, es va projectar un espai lliure pavimentat amb lloses de pedra. Ara, amb la nova reurbanització de la plaça Cervantes, dissenyada per l’arquitecte Francesc Oró, s’ha recuperat una part de les reixes de forja que pertanyien a la presó provincial i que s’han reubicat a la nova plaça. Així mateix, es manté el bust en honor a Miguel de Cervantes, que originàriament estava als Camps Elisis i a mitjans dels anys 70 es va traslladar a la nova plaça que es va fer.