<bound method DexterityContent.Title of <NewsItem at /fs-paeria/paeria/ca/actualitat/noticies/10715>>.

Un consell científic de caràcter internacional assessorarà el Consorci del Turó de la Seu Vella

El conjunt monumental s’obre a la societat lleidatana amb la creació del consell cívic i social

El conjunt monumental s’obre a la societat lleidatana amb la creació del consell cívic i social

El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, i l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, han presidit avui la reunió del Consell General del Consorci del Turó de la Seu Vella de Lleida, en el qual s’han constituït dos òrgans assessors d’aquest conjunt monumental.

D’una banda, la Seu Vella s’obrirà a la societat lleidatana amb la creació del consell cívic i social, un organisme que neix amb una dotzena d’entitats, organitzacions i col•lectius del món de la cultura, l’economia, la comunicació o la religió. D’altra banda, es crea un consell científic de caràcter internacional format per experts en art, arquitectura, arqueologia i gestió dels monuments. L’objectiu del consell científic és assessorar la resta d’òrgans del Consorci sobre aspectes històrics, artístics, científics i tecnològics referents al conjunt monumental del turó; mentre que el consell cívic i social assumeix les funcions de representació que tenia l’antic Patronat de la Seu Vella.

El conjunt monumental de la Seu Vella de Lleida comptarà enguany amb sis milions d’euros de pressupost que aporten al cinquanta per cent la Generalitat i l’Ajuntament de Lleida. El pressupost ordinari per a la gestió del Consorci, aprovat el passat 23 de desembre, és de 830.045,00 €. Pel que fa a les aportacions extraordinàries, durant el 2010 s’invertiran al Turó més de 5 milions en concepte d’obres: restauració dels absis Montcada i Colom; façana i porta dels Apòstols i campanar; així com a l’adequació d’accessos i equipaments de la Suda, que està previst que s’obri al públic enguany, i a l’obra recentment iniciada del parc del Nord del Turó.

Tant l'alcalde com el conseller Tresserras han destacat l'important nivell d'inversió que s'està realitzant en aquests moments a la Seu Vella, també en la línia del reconeixement per part de la UNESCO de la Seu Vella com a patrimoni de la humanitat. Ros ha remarcat la propera incorporació com a elements visitables del Castell del Rei de la Suda, que s'obrirà a l'estiu, i la licitació immediata dels accessos a la Suda i el centre d'interpretació. També ha destacat les obres que s'estan realitzant en el parc del Turó en el marc del pla de barris. (Arxiu de so Àngel Ros).

El conseller ha remarcat per la seva banda, la importància de la creació dels dos consells que s'han presentat aquest matí: "És el segon gran pas que donem al consorci,  estableix la garantia que tot el que es fa amb rigor i al màxim nivell des d'un punt de vista científic i professional i es canalitza la participació del món cívic de Lleida, que durant molt temps va estar al capdavant de reivindicacions a propòsit del turó". (Arxiu de so Conseller Tresserras).

Consell Científic

D’acord amb els Estatuts, el consell científic el formen cinc membres, a més de president del Consorci. Un dels quals exerceix de vicepresident d’aquest consell assessor i serà el seu representant al Consell general del Consorci amb veu i sense vot. Cada quatre anys es renovaran, almenys, la meitat del seus membres. Aquest primer consell científic el formen les següents personalitats:

FREDERIC VILÀ I TORNOS (vicepresident)
Arquitecte i historiador de l’art. Catedràtic de la Universitat de Lleida, des d’on ha impulsat diferents estudis sobre el patrimoni de la ciutat i el territori. A més d’una notable trajectòria com a arquitecte, destaca el seu compromís amb els estudis d’Història de l’Art, assumint importants responsabilitats acadèmiques i de caire cívic. Ha estat també regidor de Cultura de l’Ajuntament de Lleida. Entre la seva obra cal destacar les monografies sobre arquitectes lleidatans del segle XX, el llibre La catedral de Lleida, i molts articles sobre el patrimoni, la restauració i el debat historiogràfic que comporta al llarg de l’època contemporània.

FRANCESCA ESPAÑOL I BERTRAN
Professora titular de la Universitat de Barcelona. Ha treballat preferentment sobre art medieval. Ha publicat diversos estudis i llibres, entre els que destaquen «Arte gótico I» (1991), «L'arquitectura religiosa romànica a la Conca de Barberà i Segarra tarragonina» (1991), «Guillem Seguer de Montblanc. Un mestre tres-centista, pintor i arquitecte» (1994), «El escultor Bartomeu de Robió y Lleida, un eco de la plástica toscana en Catalunya» (1994). Té treballs sobre iconografia, història de les mentalitats o arquitectura i escultura d'època romànica i gòtica. Ha codirigit el «Catàleg d'escultura i pintura medievals del Museu Frederic Marès de Barcelona» (1991) i ha comissariat diverses exposicions. Actual presidenta dels Amics de l’Art Romànic, filial de l’Institut d’Estudis Catalans.

MELITÓ CAMPRUBÍ I PUIG
Arquitecte. Ha exercit, en diverses etapes, com arquitecte liberal i com a arquitecte al servei de l’Administració. El seu treball s’adreça habitualment a la restauració del patrimoni arquitectònic amb conceptes, tècniques i materials de baix impacte. Entre les activitats relacionades amb el patrimoni cultural destaquen, entre altres: professor de l’Escola de Belles Arts de Lleida, de la Universitat de Lleida, Coordinador del Conveni de patrimoni arquitectònic entre la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Lleida, arquitecte del Consorci del Romànic de la Vall de Boí, cap del servei d’Arquitectura de la Diputació de Lleida, coordinador de publicacions i conferències sobre restauració de patrimoni, vocal de l’Associació d’Arquitectes per la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic. En el seu exercici de l’arquitectura ha intervingut com autor en la restauració o rehabilitació de cinquanta-dos edificis, dels quals catorze són Béns Culturals d’Interès Nacional.

ANNA OLIVER I CASTAÑOS
Arqueòloga i historiadora, té una llarga trajectòria de recerca, tant en treball de camp com en estudis i gestió pública. Des del 1992 treballa a l’Ajuntament de Lleida on ha consolidat i dirigit un important equip de treball que és referent en l’arqueologia urbana de Catalunya. Les diverses campanyes que ha dirigit al centre històric i al Turó conformen un corpus científic considerable que ha de bastir, en el futur, la patrimonialització de moltes restes del llegat històric de la ciutat. El treball d’Anna Oliver i el seu equip garanteix actualment una destacada presa de consciència pública sobre l’arqueologia i una bona connexió entre els poders públics, l’estament universitari i científic i el conjunt dels ciutadans. Actualment és Cap del servei de Patrimoni Històric i Artístic de l’Ajuntament.


OLIVIER POISSON
Arquitecte i historiador de l’Art, fou resident a l’Acadèmia de França a Roma (Villa Medici, 1984-1985). Inicià la carrera el 1980 com a Architecte des Bâtiments de France a Nimes (1980), i després com a Inspector dels Monuments històrics de Llenguadoc-Rosselló i Còrcega (1986). Inspector general de los Monuments històrics des de 1997, amb competència a les regions del sud de França (Midi-Pyrénées, Languedoc-Rousillón, Còrcega), el territori ultramarí de La Reunión.. També és encarregat del seguiment de les matèries relatives al patrimoni mundial de la UNESCO. Ha publicat nombrosos articles i llibres sobre la història de las idees relatives al patrimoni i la restauració dels monuments, a França i Itàlia, als segles XVIII i XIX i també sobre l’arquitectura medieval al sud de França i Catalunya. És membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans i presideix l’Associació Cultural de Cuixà, organitzadora de les Jornades Romàniques de Sant Miquel de Cuixà i editora dels Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, revista internacional d’estudis sobre l’art romànic. Membre del Comitè Executiu d’ICOMOS, Vicepresident del comitè nacional francès. Ha realitzat diferents missions per a ICOMOS o UNESCO a Àfrica (Níger) i a Espanya.
 

Consell cívic i social
La composició del Consell Cívic i Social és oberta. Les entitats que el conformen teixeixen una xarxa de complicitats amb el Consorci del Turó de la Seu Vella de Lleida des de la proximitat i el compromís. S’escollirà un representant que exercirà de vicepresident del consell cívic i social i que es renovarà cada dos anys.
Inicialment, formen part del consell cívic i social:

-Associació Amics de la Seu Vella
-Ateneu Popular de Ponent
-Associació de la Festa de Moros i Cristians de Lleida
-Orfeó lleidatà
-Òmnium Cultural
-Federació d’Associacions de Veïns de Lleida
-Bisbat de Lleida
-Cambra de Comerç i Indústria de Lleida
-Confederació Empresarial de Lleida –COELL-
-Col•legi d’Arquitectes –demarcació de Lleida-
-Col•legi d’Arquitectes Tècnics i Aparelladors
-Col•legi de Periodistes


Museu de Lleida

Prèviament a la reunió del Consorci del Turó de la Seu Vella, s’ha celebrat la reunió ordinària del Plenari del Museu de Lleida, presidit pel conseller Joan Manuel Tresserras. També hi han assistit el bisbe de Lleida, Joan Piris; l’alcalde de Lleida, Àngel Ros; el president de la Diputació, Jaume Gilabert; el president del Consell Comarcal del Segrià, Ricard Pons; i el director dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida, Ferran Rella, que actua com a secretari.
El Plenari ha aprovat un pressupost per al 2010 de 1.454.878,27 euros. En la reunió també s’ha fet balanç de 2009, segon any d’entrada en funcionament d’aquest equipament cultural. Amb prop de 30.000 visitants, el Museu de Lleida ha vist incrementar notablement durant el passat exercici les activitats de caire didàctic, com ho demostra el fet que s’ha passat dels 8.000 escolars que van visitar el Museu de Lleida durant el 2008 als 10.999 del 2009. Pel que fa el perfil dels usuaris, un 80% era  de Catalunya.