Teatre, música i dansa de la València del 1707, a l'Auditori Enric Granados

L'Auditori Municipal Enric Granados acull aquest dijous la Festa de l’Arxiduc, un espectacle de teatre, música i dansa que recrea la València cortesana del 1707. Hi intervindran la formació barroca Vespres d’Arnadí, amb Mariví Blasco, soprano, i Daniel Espasa, al clavicembal i a la direcció, juntament amb el Barroc Ballet, companyia de dansa barroca. El responsable de la dramatúrgia i de la direcció escènica és Josep Lluís Guardiola.

Barroc Ballet. Companyia de dansa barroca

Barroc Ballet és una companyia de dansa històrica creada el 2006 per la directora i coreògrafa Teresa Alves i impulsada per l’orquestra barroca Vespres d’Aranadí i Musièpoca Produccions SL. Teresa Alves rep una formació en dansa clàssica amb A. Aguadé, M. Núñez i R. Soler, entre d’altres. El 1991 es trasllada a París per seguir la formació amb la prestigiosa companyia Ris et Danceries i aprèn l’estil barroc francès amb Christine Bayle i Irène Ginger, directores de la companyia L’Eclat des Muses, grup del qual serà membre a partir del 1994 fins al 2000. Forma part d’altres companyies franceses com a intèrpret i més tard també com a coreògrafa (Les Plaisirs des Nations, Stravaganze, Les Menus Plaisirs, etc.)

L’any 1994 obté del Ministeri de Cultura francès el Diplôme d’État de Professeur de Danse Classique. Ensenya dansa antiga a París, Arràs, Chantilly, Barcelona, Arsèguel, Solsona i Graz. L’any 2006 crea la companyia de dansa històrica Barroc Ballet.

Josep Lluís Guardiola. Director d'escena i dramatúrgia

Llicenciat en art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona, on actualment imparteix classes d’interpretació. Estudia cant al Conservatori del Liceu. Com a intèrpret participa a Els 2 bessons venecians, Mercat de les Flors de Barcelona; Arlequí, servidor de dos amos, amb la companyia Faux Magnifico de Montpelier; El retaule del flautista, de Jordi Teixidor, amb direcció de Joan Lluís Bozzo, Teatre Condal; El sueño de la razón, de Buero Vallejo, al CDGV; Déjenme que les cuente, amb Miguel Gila; Santa Joana dels Escorxadors, de B. Brecht, amb direcció de Konrad Zsyedrich; Plauto in farsa, amb la companyia Pupi e Fresedde de Florència. Funda la companyia Il·licitana d’Espectacles, amb la qual produeix els musicals Relats en re menor, Teatre Tantarantana; Ese o Ese, Teatre Malic, i Crisifixió, Sitges Teatre Internacional. A Itàlia s’especialitza en teatre del Seicento, amb Carlo Bosso i Angelo Savelli. S’ha format, entre d’altres, amb mestres com Hellen Gallaguer, John Strassberg, Arianne Mouchkine, Pierre Byland, Anatoli Vassiliev i Zygmunt Molik.

Vespres d'Arnadí. Orquestra Barroca

Modernitat en el zenit barroc! Any 1660: a partir d’una xeremia dessus (de dalt: aguda), els lutiers parisencs Hotetterre i Philidor treballen en la creació d’un nou instrument capaç d’emular els delicats girs de la veu humana: l’haut-bois. Inicis del segle XVIII: la tiorba deixa pas al nou arxillaüt; el baixó ibèric comparteix plaça i denominació amb el fagot; la viola de gamba es veu desplaçada pel violoncel… Any 1700: els nous instruments estan preparats per conquerir el gust aristocràtic d’Europa. Una fidel mostra ens la dóna Vivaldi, que escriu una part dels seus concerts per a flauta i orquestra (archi), en versió per a flauta, oboè, violí, fagot e basso. Aquesta extensa dedicació del geni italià reflecteix la idoneïtat d’aquesta agrupació com a alternativa palatina a la gran orquestra barroca, conjunt únicament a l’abast de les possibilitats de grans corts reials i comptades confraries eclesiàstiques per a celebracions puntuals. Els membres de Vespres d’Arnadí han col·laborat amb Les Talents Lyriques, Le Concert des Nations,  Accademia Bizantina, La Chapelle Royal i Friburg Barockorkester.