Reflexions sobre la memòria històrica i l'edifici de l'ONU a la nova programació de la Panera

El Centre d'Art la Panera obre aquest dimecres 26 de gener la nova programació amb les reflexions de Txuspo Poyo sobre la simbologia associada a la seu de les Nacions Unides i el treball d'onze artistes al voltant de la memòria històrica. Alhora, enguany, el Centre obre un nou espai adreçat a la mainada que posa a l'abast l'art contemporani: la Minipanera.

Txuspo Poyo. «U.N(INVERSE)». Del 26 de gener al 24 d’abril de 2011
Una mostra sobre les utopies polítiques construïda entorn de la imatge de l’edifici que allotja la seu de les Nacions Unides a Nova York. Tot i que la peça central de l’exposició i la que li dóna nom és un gran vídeo d’animació sobre l’esmentat edifici i les múltiples interpretacions que permet, «U.N(INVERSE)» dóna una idea de la capacitat multidisciplinària de Txuspo Poyo: a més de vídeos, el visitant hi troba també dibuixos i escultures, com el pèndol de Foucault, que al·ludeix al que hi ha instal·lat al vestíbul de l’Assemblea de les Nacions Unides. Poyo indaga en els mites de la llibertat, la transparència política i la participació democràtica a través de referències creuades entre el cinema, l’art i l’arquitectura modernes. L’exposició és una producció conjunta del Centre d’art la Panera i d’ARTIUM (Vitòria-Gasteiz).

Txuspo Poyo (Altsasu, 1963) és un artista multidisciplinari d’àmplia trajectòria que ha realitzat el seu treball en els últims anys fonamentalment en el camp audiovisual. Amb un extens recorregut, que inclou Bilbao, Nova York, el Canadà o l’Amèrica Central, Txuspo Poyo ha anat construint una obra que uneix referències a la història fragmentada i a l’imaginari, des de la història de l’art i el món del cinema. En les seves obres aporta una relectura dels tòpics de la representació de la realitat sociocultural en la societat occidental.

L’element central de l’exposició, el que li dóna títol i vertebra el conjunt de la mostra, és una peça d’animació en 3D anomenada U.N(INVERSE), títol que al·ludeix tant a les sigles angleses de les Nacions Unides (UN) com al nom dels estudis cinematogràfics UNIVERSAL. En ella, Txuspo Poyo hi interpreta el valor icònic de l’edifici de les Nacions Unides de Nova York, originalment ideat per Le Corbusier, com a projecte originat per la utopia política de la unió entre les nacions del món, com a símbol de l’arquitectura contemporània, i com a icona per a la indústria audiovisual. «U.N(INVERSE)» duu a terme un recorregut virtual per l’exterior i l’interior d’aquest edifici, però el propòsit no és documental, sinó que es tracta d’una ficció poètica plena d’imatges d’un gran contingut metafòric sobre la fragilitat del món.

Catàleg de l’exposició, amb textos de George Stolz i Miles Orvell. Exposició cooproduïda amb ARTIUM, Centro Museo Vasco de Arte Contenporáneo, Vitoria-Gasteiz.
 

Exercicis de memòria. Del 26 de gener al 24 d’abril de 2011
Aquest projecte s’inicia amb una infinitat de preguntes. Com es porta endavant el treball de fer memòria des de la pràctica artística? Quan es va iniciar aquesta tasca dins de l’art? Quins aspectes de la història, carregada de política, han atret més els artistes? Per què l’estudi del passat històric ha estat tabú durant molt de temps a l’Estat espanyol? Per passat històric entenem concretament el període comprès per la Guerra Civil i sobretot per les dècades en què el franquisme va exercir el poder i, amb ell, la repressió dels republicans, dels demòcrates i d’altres dissidents de diferents sectors de l’esquerra.

En aquest projecte s’ha buscat recollir algunes de les manifestacions que impliquen revisar la història des de la Guerra Civil i el franquisme, amb algunes al·lusions a temps més recents, en què se situaven els creadors artístics.

Aquest projecte no pretén tancar cap debat ni busca arribar a consensos o uniformitats, sinó, més aviat al contrari, intenta donar pas a discussions llargament postergades.

Francesc Abad, Joan Brossa, Marcelo Expósito, Rogelio López Cuenca, Ana Navarrete, Pedro G. Romero, María Ruido, Ana Teresa Ortega, Fernando Sánchez Castillo, Montserrat Soto i Francesc Torres. Comissariada per Juan Vicente Aliaga.

Espai MINIPANERA
Vinculat al Servei Educatiu i el Centre de Documentació, neix el nou espai Mini Panera. Aquesta zona d’accés lliure comptarà amb una Mini Biblioteca amb volums d’art contemporani adreçats als més petits, i així podrem oferir un millor servei al públic familiar que ens visita.

Creiem que els més petits també han de tenir un lloc especial dins del Centre, on puguin seure i fullejar els llibres d’art que prèviament hem seleccionat. Aquest espai comptarà amb una programació d’activitats, jocs, exposicions..., per tal que els més petits puguin participar-hi lliurement i familiaritzar-se amb l’art contemporani a través de la utilització de les noves tecnologies. Un espai proper al públic infantil, que a la vegada faci de pont per apropar-los al art d’avui des de allò que més els agrada: el joc.

Fernando Renes. El portátil. Del 26 de gener al 13 de març de 2011.Centre de documentació
Fernando Renes arriba a l’animació d’una manera natural, d’acord amb el
seu procés de treball i la seva manera d’entendre el dibuix. Sovint, els seus dibuixos ja contenen una animació en potència, i a la vegada les animacions deixen entreveure el procés de treball.

L’exposició que proposa per al Centre de Documentació de la Panera està dedicada exclusivament a una peça, El portátil, que consta d’un ordenador portàtil amb una animació on diu Anxiety (Ansietat). La peça és presentada com a animació i com un dibuix expandit (182 dibuixos) que revela els canvis lleus i subtils que converteixen en dinàmiques unes imatges estàtiques.

El neó amb la paraula Anxiety reverbera sobre un fons fosc i es projecta cap a nosaltres des de la pantalla d’un ordinador portàtil, aparell electrònic que en una analogia que planteja l’artista ha substituït les xemeneies que antigament ocupaven les nostres llars. La paraula s’encén i s’apaga seguint una cadència infinita ordenada per una mà que apareix i desapareix, com una espècie de Sísif que una vegada i una altra puja una muntanya amb la gran roca a collibè. Múltiples analogies que afecten la nostra existència contemporània, en què la informació ens arriba a doll a través d’aquestes pantalles informàtiques, de manera que estem «exposats a una nova obesitat, l’obesitat de la informació», segons especifica el mateix artista.

Fernando Renes (Covarrubias, Burgos, 1970) viu i treballa a Nova York. Activitat programada en el marc de la Mosta Internacional de cinema d’animació de Catalunya, ANIMAC 11.

Publicacions: Art Contemporani i educació especial
El projecte "Xarxa d’intercanvi entre programes d’educació especial de centres d’art contemporani de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània", impulsat des del Centre d’Art La Panera de Lleida i en el qual han participat Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, el CDAN, Centro de Arte y Naturaleza d’Osca i Le CRAC, Centre Régional d’Art Contemporain Languedoc-Roussillon de Seta (França), té com a objectiu establir una xarxa d’intercanvi entre els serveis educatius dels museus i centres d’art esmentats. L’objecte d’estudi és l’educació especial, específicament els col·lectius amb discapacitats intel·lectuals i malalties mentals greus, i la intenció és poder millorar la qualitat en l’atenció a aquests col·lectius.

La present publicació, impulsada pels serveis educatius d’Es Baluard, La Panera i el CDAN, recull els resultats de l’experiència duta a terme durant el projecte i les conclusions a les quals va arribar el grup. Es completa amb una sèrie d’articles de professionals del món sociosanitari, educatiu i artístic, alguns de caire més teòric i d’altres on s’exposen experiències pràctiques.