S’inicien les obres de construcció de 416 nínxols al Departament de Sant Anastasi

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha visitat aquest dijous l’inici de les obres de construcció de 416 nínxols que corresponen a la 3a fase del Departament de Sant Anastasi. Aquesta actuació, que anirà a càrrec de l’empresa Arnó,  té un pressupost de 516.132 € euros i un termini de 8 mesos.

El Departament de Sant Anastasi, que té una superfície de 8.250 metres quadrats, és el més antic del cementiri municipal, ja que data de l’any 1784 i va ser enderrocat l’any 2006. Aquesta 3a fase en la qual es construiran 416 nínxols, completarà les altres dues anteriors que ja s’han dut a terme, en les quals es van construir 216 nínxols en la primera fase i 192 nínxols en la 2a fase (arxiu de so 1). Per tant, un cop es finalitzi aquesta darrera actuació, el Departament de Sant Anastasi comptarà amb un total de 824 nínxols nous.

A més, que l’Ajuntament de Lleida ha finalitzat completament l’adequació del Departament de la Verge Blanca amb la construcció de 18 nínxols capella i la disposició de 240 columbaris al Departament de Sant Jaume, després de reconvertir i condicionar les antigues dependències administratives.

Aquesta fase és la cinquena actuació que es fa al Departament de la Verge Blanca en el qual s’han construït un total de 2.016 nínxols més 48 nínxols unificats de tipus capella. Els últims 18 d’aquest tipus que s’han construït es troben ubicats al final del carrer d’accés interior, el qual també s’ha urbanitzat i s’ha acabat amb la construcció d’una rotonda amb un monòlit commemoratiu al seu centre, que vol ser un homenatge a les diferents etapes de la vida.

Sepelis

El nombre total d’enterraments realitzats al cementiri de Lleida ha estat de 645 i 299 incineracions. Això suposa que del total de difunts de la ciutat de Lleida, un 68,3% de les famílies ha optat per la inhumació i un 31,7% per la incineració, un 3% més que l'any passat, segons ha explicat el paer en cap, Àngel Ros. (arxiu de so 2)

Cal destacar que en el cas de les inhumacions (enterraments) un 26,51% s’ha realitzat en nínxols de primera cessió d’ús (nous) i un 73,48% han estat enterraments en nínxols ja utilitzats. El nombre de columbaris nous utilitzats per a urnes funeràries han estat 17. Pel que fa a l’expedició de títols funeraris se n’han expedit 432, dels quals 188 han estat nous, 10 són de canvi de lloguer a cessió d’ús, 212 han estat actualitzacions i 7, títols de lloguer.

Tribut a Maria Rúbies

D'altra banda, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha fet una ofrena foral a un dels lleidatans il·lustres que estan enterrats al Cementiri Municipal. En aquest cas, el paer en cap ha rendit tribut a la mestra Maria Rúbies i Garrofé tot lliurant una ofrena floral a la seva tomba. (arxiu de so 3)

Maria Rúbies i Garrofé va néixer a Camarasa el 1932 i va morir a Lleida el 1993. Després de la Guerra Civil espanyola es va instal·lar a Os de Balaguer i després a Lelida. Va estudiar batxillerat a Lleida i el 1957 es va llicenciar en matemàtiques a la Universitat de Barcelona . Fou professora d'institut a la Seu d'Urgell (l'actual IES Joan Brudieu) el curs escolar 1962-1963, on exercí el càrrec de Cap d'Estudis. De 1967 a 1977 treballà a l'Escola Normal de Mestres de la Unviersitat Autònoma de Barcelona i impulsà l'Escola l'Espiga de Lleida (1967). El 1973 fou catedràtica de Matemàtiques a l'Escola Universitària de Lleida. Amb Jaume Miret fou un dels puntals en la renovació pedagògica a les comarques de Ponent. Considerada una pionera en l'ensenyament de la matemàtica moderna, col·laborà a les escoles d'estiu i fundà el Consell Català d'Ensenyament. Fou membre d' Òmniu Cultural, Creu Roja, Rosa Sensat i de la Fundació Artur Martorell.

En la vessant política va ser senadora per la província de Lleida a les eleccions general espanyoles de 1977 amb la llista Entesa dels Catalans. A les eleccions generals espanyoles de 1979  va obtenir un escó de diputada a Corts Generals per la província de Lleida per Convergència Democràtica de Catalunya. El 1980 va participar en els debats parlamentaris de la Llei Orgànica dels Estatuts dels Centres Escolars, que establia la participació dels pares, mestres i alumnes als centres educatius.

Quan CDC formà la coalició CiU, fou novament diputada a les eleccions generals espanyoles de 1982 i a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984 va obtenir un escó al Parlament de Catalunya. A les eleccions municipals de 1984 fou elegida regidora a l'Ajuntament de Lleida. Fou presidenta del Consell Escolar de Catalunya del 1985 al 1989.

Catàleg històric-artístic del Departament de Sant Anastasi

L’Ajuntament de Lleida farà un catàleg dels panteons i tombes del Departament de Sant Anastasi del cementiri municipal. Per realitzar-lo s’estan duent a terme tres metodologies de treball diferents: per una part, la bibliografia especialitzada en construccions i elements funeraris; d’altra banda, la pròpia documentació històrica del Departament administratiu del cementiri-salut pública, continguda en part a l’arxiu municipal de Lleida; i, finalment, el treball de camp amb els panteons del cementiri.

Així, el catàleg contindrà la descripció formal de l’element funerari, l’anàlisi artístic i estilístic de la construcció i l’anàlisi i interpretació del fet històric que va comportar la seva construcció i utilització.

Tots Sants

Per cinquè any, i en previsió de la gran afluència de visitants per la festivitat de Tots Sants, els serveis municipals habilitaran illes de recollida selectiva (paper, vidre, envasos i matèria orgànica de residus als 14 departaments del cementiri. El cementiri estarà obert del 28 d’octubre al 2 de novembre en horari ininterromput de 9 a 18.30 hores. hores.També es reforçarà el servei d’autobusos de la L-6 Magraners com cada any. Els dies feiners i dissabtes pel matí també passa per la parada Cementiri 3 i travessia Palauet la línia LP Polígons.