<bound method DexterityContent.Title of <NewsItem at /fs-paeria/paeria/ca/actualitat/noticies/14749>>.

La Paeria ofereix atenció social bàsica a un 13% més de famílies el 2011

El paer en cap posa en relleu la tasca dels serveis socials, “una de les peces bàsiques de la cohesió ciutadana”, i la llarga tradició de l’Ajuntament de Lleida en aquest àmbit

El paer en cap posa en relleu la tasca dels serveis socials, “una de les peces bàsiques de la cohesió ciutadana”, i la llarga tradició de l’Ajuntament de Lleida en aquest àmbit

Els Serveis d’Atenció Social Bàsica de l’Ajuntament de Lleida han atès 11.831 famílies el 2011, el 22,5 per cent de les que hi ha a la ciutat. Aquesta xifra suposa un increment del 13 per cent respecte a l’any anterior. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha visitat les oficines del servei al centre cívic de Balàfia, acompanyat del tinent d’alcalde responsable de l’àrea de Benestar Social, Josep Presseguer, i del regidor de barri, Joan Gómez. Lleida compta amb 10 centres d’atenció social bàsica als barris de la ciutat, on treballen una setantena de professionals.

El paer en cap ha destacat el paper de l’assistència social i dels seus treballadors i treballadores com a “peces bàsiques de la cohesió social” en un context com l’actual i ha subratllat la “llarga tradició de l’Ajuntament de Lleida en aquest àmbit.

Àngel Ros ha explicat que la població total de les unitats familiars ateses al 2011 és de 29.337 persones, un 21 per cent de la població de la ciutat. El 55 per cent dels beneficiaris de l’Atenció Social Bàsica són infants i gent gran:
- 4.588 són menors de 12 anys (26 per cent dels infants de la ciutat).
- 6.258 són majors de 64 anys (29 per cent).

La feblesa de la xarxa familiar incideix en un increment de la demanda dels serveis. Així, del total de les famílies ateses, 5.101 (un 43 per cent) són unipersonals, i 1.410, monoparentals (13 per cent). 4.890 famílies (un 45 per cent) s’han adreçat per primera vegada al servei o bé han tornat a demanar la intervenció de la Paeria després de més d’un any sense fer-ho. Aquesta dada reflecteix que la cronicitat és molt baixa.

4.803 famílies, un 40 per cent de les que s’han atès, han rebut atenció per aspectes relacionats amb el suport a les persones en situació de dependència i als menors.

Pel que fa a les necessitats socials identificades, s’han incrementat en un 25 per cent respecte al 2010 si bé l’augment més significatiu ha estat en les de tipus econòmic que han crescut un 41 per cent, seguides de les de suport per a l’accés al món del treball que ho han fet en un 31 per cent.

L’Ajuntament de Lleida ha destacat l’alt grau d’interlocució directa amb la ciutadania. S’han realitzat un total de 55.121 entrevistes directes (un 14 per cent més que al 2010) de les quals 5.438, un 9.8 per cent, han estat en el domicili de les persones.

Quant a la gestió de recursos, se n’han activat 16.463 de diferents amb un increment del 30 per cent respecte al 2010. El 88 per cent d’aquests recursos s’adrecen al suport econòmic i a l’atenció a les persones en situació de dependència o als menors.

L’alcalde de Lleida ha subratllat l’elevada inversió en l’àmbit de l’atenció social, 12.000.000 euros al 2010 que, per a la Paeria, redunden en benefici de la qualitat i de la professionalitat del servei que s’ofereix. El 22 per cent d’aquesta xifra es destina a la intervenció professional de cara als usuaris i usuàries

Els Serveis d’Atenció Social Bàsica ofereixen, des de la proximitat, intervencions professionals d’informació, valoració de les necessitats socials, acompanyaments i suport professional i activació de les respostes més apropiades per a cada situació. La intervenció d’aquests equips és el primes pas per accedir als recursos que la xarxa social pública, tant del propi Ajuntament com de la Generalitat, presta al conjunt de la ciutadania.

El seus professionals actuen a partir de les demandes que les persones i famílies interessades fan als propis serveis, de les demandes que traslladen altres agents públics o privats del àmbit del benestar -educació, salut, habitatge, treball- i de la detecció de possibles situacions de necessitat a partir del coneixement directe que aporta la seva presència continuada als barris.