El Museu d'Art Jaume Morera participa en l'exposició 'Antoni Samarra. 100 anys després', a Canet de Mar

La Casa Museu Lluís Doménech i Montaner, de Canet de Mar, acull des d'avui l'exposició "Antoni Samarra. 100 anys després", mostra que compta amb 28 obres de l'artista cedides pel Museu Morera de Lleida.

L'exposició commemora el centenari de la primera mostra de pintura que es va celebrar a Canet de Mar, una exposició d'obres d'Antoni Samarra (Ponts, 1886-Cabrera de Mar, 1914) que va tenir lloc l'abril de 1912 a la seu del Foment Catalanista de la vila del Maresme, un edifici construït per Lluís Doménech i Montaner. Samarra, nascut a Ponts,  treballava en aquells moments com a escultor al Castell de Santa Florentina de Canet de Mar. 

L'exposició que s'inaugura aquesta tarda a Canet de Mar mostra 55 peces originals d'Antoni Samarra (33 olis sobre tela, 16 dibuixos i 6 escultures) i es podrà visitar fins el dia 5 de gener de 2013.

Samarra, un dels pintors lleidatans més singulars del s.XX
 Samarra fou un dels pintors lleidatans més singulars del s.XX, creador d'una obra innovadora i, en molts aspectes, avançada a la seva època. La seva original manera de pintar el va alinear amb els sectors progressistes de l'art. Antoni Samarra va marxar a Barcelona l'any 1901, on va alternar els seus treballs professionals de picapedrer en algunes obres emblemàtiques del modernisme arquitectònic català amb una sentida vocació artística. L'any 1905 va entrar a formar part de l'Assocació Agrupació Artística i es va vincular estretament amb el grup anomenat Negres i Carboners, artistes que empraven el carbó per a les seves composicions.

Samarra va assistir a les classes nocturnes de l'Ateneu Obrer i l'any 1908 va exposar a la Sala Parés de Barcelona. L'any 1909 va presentar la seva obra a Lleida de la mà del grup Heptantropos i l'any 1912 va participar en l'Exposició General d'Art que també va tenir lloc a la ciutat, on va tenir un gran impacte entre els ambients artístics lleidatans. L'originalitat del seu treball es fonamentava en el singular efecte impactant dels olis, de pinzellada lliure i empastaments gruixuts i una gran audàcia en l'ús del color.