<bound method DexterityContent.Title of <NewsItem at /fs-paeria/paeria/ca/actualitat/noticies/16171>>.

Jornada de portes obertes del nou local de l’Associació de la Festa de Moros i Cristians de Lleida

L’Empresa Municipal d’Urbanisme ha cedit aquest espai a l’entitat al carrer Panera, 1 al Centre Històric

L’Empresa Municipal d’Urbanisme ha cedit aquest espai a l’entitat al carrer Panera, 1 al Centre Històric

La primera tinenta d’alcalde, Marta Camps, acompanyada del tinent d’alcalde i regidor de Benestar Social i Ocupació, Josep Presseguer, la regidora de Participació Ciutadana, Dolors Arderiu, el regidor de l’Horta, Josep Barberà i la regidora de Drets Civils, Maria Rosa Ball, ha assistit aquest divendres a la jornada de portes obertes del nou local de l’Associació de la Festa de Moros i Cristians de Lleida, situat al carrer Panera, 1 del Centre Històric.

L’Empresa Municipal d’Urbanisme ha cedit aquest espai a aquesta entitat, després que hagin hagut de deixar el que tenien al carrer Tallada, 1. En aquest sentit, la Paeria els fa una cessió a precari durant un any, prorrogable a un any més. La nova seu dels festers lleidatans vol promoure la interrelació entre les comparses mores i cristianes de la ciutat, així com un espai obert a la ciutadania.

Lleida és la ciutat on s’han documentat els orígens més antics de les festes de moros i cristians. Així queda registrat documentalment el 1150, mesos després que el comte de Barcelona i príncep d'Aragó, Ramon Berenguer IV, fes entrar la bandera cristiana a la Madina Larida musulmana.

La festa de Moros i Cristians, que se celebra al mes de maig, és l’escenificació de les lluites entre moros i cristians per la possessió d’una població. Agafant com a escenari el nucli antic de la ciutat i les seves principals vies, la celebració s'estructura en tres parts: Entrada infantil i presentació de bandes, l'Entradai els Parlaments i la Batalla

Una de les característiques pròpies de la Festa de Moros i Cristians de Lleida és l'alternança de triomf i derrota entre les comparses mores i cristianes.