Vidal Vidal: “Lleida m’ha fet escriptor”

L’escriptor Vidal Vidal ha evocat al pregó de les Festes de la Tardor la seva arribada a Lleida per motius professionals, fa trenta anys, i ha reconegut que, tot i que no va “sucumbir d’entrada als encants” de la ciutat, “el pas del temps i la coneixença van acabar obrant el seu efecte per mitjà no pas d´un enamorament arravatat i passional, sinó d’un amor madur, reflexiu i reposat, com el dels veterans matrimonis que havent superat tota mena d´esculls i desavinences esporàdiques han reeixit a consolidar sobre bases sòlides la seva relació, fruit de la convivència i, per què negar-ho, també de l´interès: com bé recomana la cançó, si no pots estar amb qui estimes, procura estimar aquell amb qui estàs.”

L’autor, nascut a Arbeca el 1958, ha pronunciat el pregó des d’un dels finestrals de la plaça de la Paeria, acompanyat de la regidora de Política Cultural, Montse Parra, que ha destacat la seva extensa trajectòria literària i la dedicació a Lleida. Vidal Vidal ha assegurat que Lleida el va fer escriptor: “Abans d´arribar aquí mai no ho havia fet i ni tan sols m´havia passat pel cap aquesta possibilitat. Lleida i les seves terres em van servir de motivació, em van incitar i em van inspirar. I a Lleida he dedicat en tot aquest temps bona part de la meva producció literària, en forma d´articles de premsa o de llibres, tant els més divulgatius del principi com els de ficció darrers. A Lleida he trobat, doncs, temes d´inspiració (gosaria dir que Lleida mateix convertida sovint en el tema) i el caliu dels lectors. Feia notar més amunt els 30 anys que porto vivint aquí, però no puc oblidar tampoc els 15 que farà aviat de l´aparició de La ciutat de l´oblit, més de mil pàgines abordant la història, les llegendes, anècdotes i el paisatge físic i humà des de la vella Ilerda a l´actual ILD, sigles corresponents al nostre flamant aeroport".

L’escriptor ha manifestat que aquella ciutat “de sotanes i uniformes” de la seva infantesa ha donat pas a una capital molt diferent: “moderna, oberta, culta i tolerant. Que marca des del campanar de la Seu Vella l´hora de la nostra llibertat nacional. Potser encara no hem assolit el desideràtum de la ciutat d´ideals somiada pel nostre poeta més reconegut i estimat, però ningú no podrà negar que en aquests trenta anys de democràcia i catalanitat (i d´ajuntaments democràtics i catalanistes) ens hi hem acostat bastant”.

Vidal Vidal també ha fet al•lusió a la crisi: “A part del patiment causat en molts dels seus veïns, la crisi inesperada i brutal (tot i que algunes veus optimistes sembla que en comencen a veure el final del túnel), pot haver alentit o encallat el desenvolupament del cos de la ciutat. Ja vindran temps millors, segur. La primavera sempre torna, encara que malauradament a Lleida sigui tan breu. Però el que sota cap concepte no ens podem permetre és constrènyer l´ànima, limitar el creixement de l´esperit, que es nodreix de la cultura, la qual hauríem de preservar fins i tot en uns temps tan difícils des del punt de vista dels pressupostos oficials i de les butxaques privades, i també de la festa, de l´alegria, de l´autoestima col•lectiva i la felicitat de la gent, petits i grans, lleidatans de sempre i lleidatans nouvinguts.”