<bound method DexterityContent.Title of <NewsItem at /fs-paeria/paeria/ca/actualitat/noticies/18906>>.

Lleida recupera l’edifici modernista del Mercat del Pla

El paer en cap, Àngel Ros, ha destacat que “la rehabilitació d’aquests edificis patrimonials demostren l'impuls global que estem donant al Centre Històric i l'estima que tots els lleidatans i lleidatanes tenim per la nostra ciutat"

El paer en cap, Àngel Ros, ha destacat que “la rehabilitació d’aquests edificis patrimonials demostren l'impuls global que estem donant al Centre Històric i l'estima que tots els lleidatans i lleidatanes tenim per la nostra ciutat"

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha presidit aquest matí l’acte de final de la rehabilitació del Mercat del Pla en què s’ha posat de relleu la singularitat d’aquest equipament, construït l’any 1922, dins del patrimoni d’estil modernista de la ciutat. Ros ha estat acompanyat pels tinents d’alcalde, Marta Camps, Josep Presseguer, Rafael Peris i Montse Mínguez, i el regidor de Coordinació de Barris, Joan Gómez, i per representants de les associacions i entitats del barri i nombrosos arquitectes, així com alumnes de l'Escola Municipal de Belles Arts. Així mateix, durant l’acte han intervingut l’historiador Frederic Vilà i l’arquitecte Carles Sàez, que ha dirigit les dues fases de rehabilitació  del Mercat. 

El paer en cap, Àngel Ros, ha destacat que “la rehabilitació d’aquests edificis patrimonials, que són la nostra cultura, l’arquitectura de Lleida,  forma part d’aquest impuls global del Centre Històric, d’aquesta estima que tots els lleidatans i lleidatanes tenim per la nostra ciutat i de la importància de la recuperació d’edificis emblemàtics com aquest, representatiu del modernisme, al servei dels ciutadans i ciutadanes” (tall de veu de l’alcalde de Lleida, Àngel Ros)

L’historiador Frederic Vilà ha estat l’encarregat de glossar la història de l’edifici i la seva inclusió en el corrent modernista. Vilà ha explicat com, en el Mercat del Pla, tot i que fou projectada per l’arquitecte Joaquim Porqueras, s’hi mostra clarament la intervenció de Francesc de Paula i Morera:  “Aquesta és una peça molt important per a Lleida, consta com reconeguda la valoració d’aquesta peça en la normativa i catàleg vigent.  Es tracta d’una obra projectada per l’arquitecte Joaquim Porqueras l’any 1917 on hi tingué una incidència molt important l’arquitecte Francesc de Paula i Morera, qui va deixar petjades clares i prengué decisions importants que es pot contemplar en trets estilístics com les finestres laterals, que són clarament Morera” (tall de veu de l’historiador Frederic Vilà)

L’equipament, que data de 1922, forma part de la petjada a la ciutat de l’arquitecte Francesc de Paula i Morera ja que va assumir-ne la seva direcció. Per tant, segons detalla el cronista de Lleida, Josep Lladonosa, es pot incloure en el corrent modernista encapçalat per arquitectes com Puig i Cadafalch i Montaner.  Lladonosa detalla que  aquest equipament es va construir damunt dels solaments del Portal de la Suda, d’origen romà, tot seguint la direcció  marcada pel quarter de Cavalleria, que coincidia amb el traçat d’un antiquíssim carrer Medieval: el carrer dels Joglars. El Mercat del Pla està inclòs al Catàleg i Pla Especial de Protecció dels Elements d’Interès Històric, Artístic i Arquitectònic de Lleida i, a més, és un Bé Cultural d’Interès Local, d’acord amb la Llei de Patrimoni Cultural Català de la Generalitat de Catalunya.

L’arquitecte Morera 

Segons l’obra “Morera, arquitecte modernista?”, de Frederic Vilà (núm1. de la Col·lecció La Banqueta) Francesc de P. Morera i Gatell va néixer a Tarragona el 13 de març de 1869. Va estudiar arquitectura i va ser nomenat arquitecte municipal de Lleida el 1906.  Pràcticament es pot dir que l’oficina tècnica municipal està, durant aquests anys, sota la seva responsabilitat, tot i que cal destacar algunes participacions de tècnics no vinculats com a funcionaris, com ara els arquitectes Porqueras, Florensa o Argilés.

Morera va pertànyer a l’Associació d’Arquitectes de Catalunya – entitat existent des del 1874 al 1936-. A “Cuerpo de Arquitectos Municipales de España” -1928-1934), a la Federació d’Associacions d’Arquitectes d’Espanya (1930) i al Sindicat d’Arquitectes de Catalunya (1936-1939).

Un cop passada la guerra civil, torna novament l’antiga organització als ajuntaments, i en Morera es fa càrrec, per poc temps, de l’Oficina Tècnica Municipal, perquè al febrer de 1941 en Morera es jubila.

La construcció del Mercat del Pla de Lleida, segons recull l’obra de Vilà, fou dirigida per Morera, tot i que l’arquitecte a qui es va encarregar fou Joaquín Porqueras, sembla ser que tan sols va actuar per poders. Algunes de les obres realitzades per l’arquitecte Morera, segons recull Frederic Vilà són:

  • Liceu Escolar, projecte encomanat per Frederic Godàs –edifici desaparegut
  • Escorxador Municipal de Lleida
  • Caseta de serveis als Camps Elisis de Lleida, actualment existent
  • Escola als Camps Elisis de Lleida
  • Convent dels P.P Franciscans, al carrer Vila Antònia de Lleida
  • Cafè-Xalet als Camps Elisis de Lleida
  • Templet de música als Camps Elisis de Lleida
  • Plaça de la Llibertat, actualment existent però amb reformes
  • Departaments de Sant Josep i Sant Miquel del cementiri de Lleida, entre d’altres

Prop d’un milió d’euros d’inversió

L’arquitecte encarregat de la rehabilitació del Mercat del Pla, Carles Sáez, ha explicat que s’ha realitzat en dues fases, la primera va finalitzar l’any 2010, i la darrera fase es va iniciar al 2012.

En la primera fase, les obres van consistir en la consolidació estructural de l’edifici, la reforma de la coberta, nous tancaments, reparació de la façana, sanejament dels murs i els pilars i consolidació dels paraments interiors.

La segona fase de rehabilitació va incloure l’adequació interior de l’equipament, com els aïllaments tèrmics de la pell, els acabats interns (paviments i revestiments), les instal·lacions d’enllumenat, electricitat, subministrament d’aigua potable, comunicacions, ventilació natural automatitzada, prevenció d’incendis, la construcció d’un mòdul de serveis i la rehabilitació de les façanes.

La inversió total ha estat de prop d’un milió d’euros, finançats per l’Ajuntament de Lleida i la Generalitat (a través del Pla de Barris del Centre Històric) i una subvenció del Ministeri de Cultura. L’equipament té una superfície útil de 1.109 metres quadrats i consta d’una única nau diàfana de 904,60 metres quadrats.