Lleida dóna l’últim adéu al bisbe emèrit Ramon Malla

La Catedral Nova de Lleida ha acollit aquest Dilluns de Pasqua la cerimònia d’enterrament del bisbe emèrit de Lleida, Ramon Malla Call. L’alcalde accidental, Rafel Peris, acompanyat de diversos paers, ha assistit al funeral i s’ha sumat als missatges de condol que el bisbe de Lleida, Joan Piris, ha rebut aquests dies en record de Mons. Malla. Peris ha destacat la figura del qui va ser bisbe de Lleida durant 31 anys i ha remarcat dos dels fets que van marcar el seu mandat com a bisbe: per una banda, la segregació de les parròquies de la Franja, i per l’altra la venda-cessió del Seminari a la ciutat perquè esdevingués la Universitat, fet que va desmotar la seva generositat i va significar la consolidació d’estudis superiors a la ciutat.
La cerimònia, que ha aplegat centenars de fidels a la Catedral, ha començat amb el trasllat de les despulles de la capella del Santíssim, on els lleidatans li han pogut retre el seu darrer homenatge des de divendres. El fèretre s’ha dipositat al peu del presbiteri, havent-hi dipositat a sobre l’estola, la casulla i el bàcul, símbol d’haver estat pastor de la diòcesi. En acabar l’eucaristia, s’ha aspergit aigua beneïda i encens sobre el cos del bisbe emèrit per, després de llegir un breu testimoni de la seva vida cristiana i ministerial, dipositar el fèretre en el sepulcre a la capella de la Mare de Déu de Montserrat.
La missa exequial s’ha fet amb absoluta solemnitat i ha comptat amb la presència de diverses autoritats, com el conseller d’Agricultura, Josep M. Pelegrí; el ministre andorrà d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, i el síndic general d’Andorra i president del Parlament, Vicenç Mateu, així com d’una àmplia representació del sector eclesiàstic, amb el president de la Conferència Episcopal Tarraconense, l’arquebisbe, Jaume Pujol, i el cardenal Lluís Martínez Sistach; diversos bisbes, com el de Calahorra-Logroño, Vic, Terrasa, Girona o Sant Feliu, o l’abat de Montserrat, Josep M. Soler.
Mons. Ramon Malla, bisbe de Lleida entre el 1968 i 1999, va traspassar Divendres Sant a Lleida.