“Construïm una ciutat pensada des de la vida quotidiana i que avança amb ambició per la millora del benestar dels lleidatans i les lleidatanes”

“La Lleida que estem construint és una ciutat pensada des de la vida quotidiana de la ciutadania, que avança amb ambició, però amb una mirada molt clara: cada actuació municipal ha de tenir un impacte real en el benestar dels lleidatans i lleidatanes”, ha afirmat el paer en cap, Fèlix Larrosa, que avui ha presidit la sessió extraordinària del ple sobre l’estat de la ciutat i l’actuació política del Govern.

L’alcalde ha passat balanç de les accions endegades per la Paeria. “Governar és millorar la vida de les persones. I això és, exactament, el que hem fet i seguirem fent. Avui els hem presentat una ciutat que es cuida i que avança. Una Lleida més neta, amb el contracte més ambiciós de la seva història. Una Lleida més segura, que encadena dos anys consecutius de baixada dels delictes i que és la capital catalana amb menys criminalitat. Una Lleida amb més habitatge, amb centenars de pisos assequibles en marxa per facilitar l’emancipació juvenil o atendre les famílies vulnerables. Una Lleida més pròspera, amb un creixement que hem de fer arribar a tothom”, ha resumit Larrosa.

Durant el seu discurs, el paer en cap ha repassat els diferents àmbits d’actuació municipal. En el de l’espai públic, ha assenyalat, la Paeria ha invertit més de 4 milions d’euros en voreres i calçades, amb actuacions previstes en 25 carrers aquest any. A més, ha destacat la renovació del mobiliari urbà (350 bancs nous, 750 papereres i la renovació de diverses àrees de jocs infantils, incorporant-hi també elements inclusius) i la substitució de gairebé 5.000 punts de llum per tecnologia LED, amb la previsió de renovar-ne prop de 10.000 més amb el nou contracte d’enllumenat. Igualment, ha posat en valor l’increment d’inversió en jardineria, de 26 a 42 euros per habitant entre 2023 i 2026, que ha permès plantar 4.000 arbres i més de 30.000 plantes.

Pel que fa a la neteja i el manteniment, el govern municipal ha resolt el 92% de les incidències comunicades per la ciutadania a través de l’aplicació municipal Appunta. A més, posarà en marxa el nou contracte de neteja i recollida de residus, valorat en 262 milions d’euros durant deu anys, el més gran de la història de la ciutat.

En seguretat, Larrosa ha remarcat que els delictes han disminuït durant dos anys consecutius. L’any 2025 es van reduir un 5,5% i durant el primer trimestre de 2026 la baixada ha estat de l’11,6%. La Guàrdia Urbana ha consolidat una plantilla de 250 agents, ha desplegat patrulles de proximitat als barris i preveu ampliar la xarxa de videovigilància fins a superar les 350 càmeres, incorporant sistemes d’intel·ligència artificial per millorar la prevenció i la capacitat de resposta. El paer en cap també ha indicat que la Paeria se seguirà personant com en causes penals en casos d'agressions als agents de seguretat, en casos d'alteració manifesta de l'ordre públic i en agressions a dones. L'any passat ho va fer en 9 ocasions i aquest any en 4 casos més.

En matèria de civisme i convivència, la Paeria ha impulsat el servei municipal de mediació comunitària i ha reforçat les actuacions dels agents cívics. Durant l’últim any es van denunciar 813 persones per incompliments de les ordenances, un 66,6% més que l’any anterior, mentre que les sancions per conductes incíviques van augmentar un 81%. També s’han tramitat les noves ordenances de civisme i paisatge, orientades a reforçar la convivència i la qualitat de l’espai públic.

L’accés a l’habitatge ha estat una altra de les prioritats del mandat i es treballa per arribar a un 15% d’habitatge assequible a la ciutat, per poder sortir de la situació de mercat tensionat. L’Ajuntament ha posat a disposició de la iniciativa privada onze solars municipals per construir uns 300 habitatges i ha cedit sòl per impulsar 276 habitatges assequibles de lloguer. Des de l’inici del mandat s’han concedit llicències per a més de 1.100 habitatges, 171 dels quals assequibles. A més, els projectes de regeneració de la Mariola i del Centre Històric permetran recuperar i transformar fins a 1.200 habitatges, amb una inversió destacada en rehabilitació urbana i ampliació del parc públic.

En promoció econòmica, l’alcalde ha posat en valor el desenvolupament de grans projectes estratègics com Torreblanca, l’ampliació del polígon industrial El Segre i la futura terminal ferroviària de mercaderies. Lleida disposa actualment de 13 àrees empresarials que sumen 480 hectàrees i preveu pràcticament doblar aquesta superfície amb els nous desenvolupaments. També ha remarcat l’activitat de l’Oficina Invest in Lleida & Talent, que ha acompanyat 25 projectes empresarials amb una inversió prevista de 205 milions d’euros.

En l’àmbit cultural, la ciutat ha incrementat un 76% el nombre d’activitats respecte al 2023, amb gairebé 600 activitats més anuals i un augment del 20% dels assistents. També ha elogiat la celebració de l'Any Viñes, amb més de 250 activitats que "ens han fet enorgullir-nos com a ciutat", amb un impacte internacional que ha generat un impacte econòmic en campanya d'imatge de la ciutat estimat en 1,4 milions d'euros. Finalment, l’alcalde ha remarcat la quarantena d’accions impulsades per a promoure la llengua catalana.

Intervencions dels grups

La portaveu del grup municipal socialista, Begoña Iglesias, ha defensat que Lleida viu una etapa de transformació i que l’acció de govern dels darrers tres anys ha servit per recuperar projectes, ordenar l’espai públic i impulsar noves inversions. En la seva intervenció, ha assegurat que “avui Lleida té direcció, té objectius i té un govern que treballa cada dia per assolir-los” i ha reivindicat actuacions com el nou contracte de neteja, la modificació de l’Ordenança del Paisatge per ordenar l’espai públic, el reforç de la Guàrdia Urbana de proximitat i les diferents obres de millora executades als barris. També ha destacat la capacitat del govern municipal per desencallar iniciatives que es trobaven aturades i ha rebutjat les visions “pessimistes” sobre la ciutat, afirmant que “la ciutat està avançant, mal que els pesi”.

Iglesias ha posat en valor l’aposta pel futur de Lleida a través de projectes vinculats a l’activitat econòmica, la innovació, la captació d’inversions i el desenvolupament de nous espais industrials i logístics. Entre les iniciatives destacades ha citat Torreblanca, l’ampliació dels polígons industrials, el nou recinte firal, el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), el Pla Integral del Centre Històric i el Pla de Millora Urbana de la Mariola. La portaveu socialista ha assegurat que encara queden reptes importants per afrontar, però ha defensat que la ciutat es troba avui en una posició més sòlida per encarar-los. “Ordre per governar, treball per transformar i ambició per avançar”, ha resumit, reivindicant la gestió del govern municipal i la seva voluntat de continuar impulsant la transformació de Lleida.

Pel que fa a les intervencions dels grups de l'oposició, el portaveu del Partit Popular, Xavi Palau, ha defensat una Lleida oberta al món, segura, ordenada i capaç de preservar la seva identitat. En la seva intervenció, ha exposat quatre eixos que considera fonamentals per al futur de la ciutat: la seguretat, la identitat, l'ordre i el seny. En matèria de seguretat i convivència, Palau ha manifestat la seva preocupació per l'incivisme, la brutícia i la manca de manteniment de l'espai públic. També ha criticat la gestió municipal en aquests àmbits i ha considerat que les polítiques impulsades fins ara no han estat efectives per donar resposta als problemes de civisme i seguretat que, segons ha assenyalat, preocupen una part de la ciutadania.

Finalment, ha reivindicat la necessitat de reforçar la identitat de la ciutat i de governar amb criteris d'ordre i seny, amb l'objectiu de consolidar un model de ciutat que combini projecció exterior, qualitat de vida i preservació dels seus valors i elements distintius.

Per la seva banda, la portaveu d'ERC, Jordina Freixanet, ha defensat un model de ciutat que prioritzi la qualitat de vida de la ciutadania per damunt del creixement demogràfic o dels grans anuncis. En aquest sentit, ha qüestionat la utilitat de plantejar objectius de creixement i de capitalitat mentre persisteixen problemàtiques com les dificultats d'accés a l'habitatge o les situacions de vulnerabilitat social. També ha reclamat més atenció al manteniment dels equipaments existents abans d'impulsar-ne de nous.

Freixanet ha destacat que ERC aposta per una Lleida "ambiciosa, viva i orgullosa", però orientada a millorar les condicions de vida de la ciutadania. A més, ha assenyalat la brutícia com un dels principals problemes que afecten actualment la imatge de la ciutat. Finalment, la portaveu republicana ha criticat la manera de governar de l'actual executiu municipal, que ha qualificat de basada en la confrontació, i ha defensat que el nou projecte que necessita Lleida passa per garantir el dret a viure bé i a viure millor.

La portaveu de Junts per Lleida, Violant Cervera, ha destacat la necessitat de construir una ciutat que cuidi els detalls i ha criticat la progressiva degradació urbana. Cervera ha afirmat que existeix una sensació de deixadesa i que la ciutat es percep desendreçada, especialment pel que fa a la brutícia als carrers i al manteniment de l'espai públic. Per aquest motiu, ha defensat una ciutat més endreçada i cuidada, que preservi la seva identitat i tingui clares les seves prioritats.

En l'àmbit econòmic, ha apostat per impulsar l'arribada d'indústries amb valor afegit que contribueixin a generar noves oportunitats i ocupació de qualitat. Finalment, ha considerat que Lleida "no té un problema de projecte, sinó un problema de prioritats", i ha reclamat orientar les polítiques municipals cap a aquells aspectes que tenen una incidència directa en el dia a dia de la ciutadania.

Per la seva banda, la portaveu de Vox, Gloria Rico, ha afirmat que la ciutat presenta problemes importants en els àmbits de la inseguretat, l'incivisme i la neteja, i ha reclamat a l'equip de govern que assumeixi les seves responsabilitats “per aturar la deriva” de la ciutat. Així mateix, ha assegurat que tenen constància de casos d'empadronaments fraudulents i ha reiterat les seves crítiques a la gestió de la seguretat, la neteja i la gestió de la població vulnerable a la ciutat.

Finalment, la portaveu del Comú, Laura Bergés, tot i reconèixer els avenços en promoció de nou habitatge, ha lamentat que no s'hagin impulsat mesures contundents per imposar els topalls establerts al lloguer o per mobilitzar pisos buits. Bergés ha considerat necessari incrementar els recursos destinats a la mediació de conflictes, la professionalització dels agents cívics i el reforç de la política social i ha assenyalat la mobilitat i la neteja com a àmbits de millora.