L’Ajuntament de Lleida rep la comunicació oficial de la Generalitat de l’aprovació de la candidatura del Turó de la Seu Vella de Lleida “Paisatge de memòria, fita monumental i buit urbà” per optar per a Patrimoni Mundial de la UNESCO

L’Ajuntament de Lleida i l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, en tant que vicepresident del Consorci del Turó de la Seu Vella, ha rebut la comunicació oficial del Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català on es trasllada l’acord unànim per informar favorablement la proposta de candidatura del Turó de la Seu Vella “Paisatge de Memòria, fita monumental i buit urbà” per a ser inclosa a la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO.

El document, que aval•la la candidatura de Lleida, assenyala específicament que el valor universal excepcional que encarna el Turó de la Seu Vella es presenta amb coherència amb les tres categories principals de paisatge cultural que estableix l’aplicació de la convenció del Patrimoni Mundial:

- Paisatge clarament definit, concebut i creat d’una manera intencionada per l’home
- Paisatge especialment evolutiu
- Paisatge cultural associatiu

Pel que fa a la justificació en la categoria del “Paisatge clarament definit, concebut i creat d’una manera intencionada per l’home”, l’informe de la Generalitat assenyala que es tracta d’un paisatge lligat a diversos moments de la història de la ciutat de Lleida i, per tant, de la història de Catalunya, Espanya i Europa. Afegeix que “hi ha una estratigrafia monumental que ha perdurat fins al present i que configura l’skyline del que anomenem paisatge llunyà en la distància i que ha estat considerat en els Principis de la Valletta (2011). L’acord estableix que també hi hauria estratigrafia arqueològica present que dóna sentit a les vinculacions socioculturals de la història de la ciutat i que formarien part del denominat “paisatge d’apropament”.

La categoria del “Paisatge especialment evolutiu” també queda provada en la candidatura de la Seu Vella, donat que “comparteix les exigències socials, econòmiques, administratives i religioses de cada època que han transformat el Turó en allò que és aquí i ara, responent al seu entorn natural”. L’informe recull els fets històrics que han fet que “el paisatge del Turó ha passat per fases tant enriquidores com devastadores fins a les restauracions iniciades al 1948 i els nostres dies i recull, a la vegada, que les seves funcionalitats han estat transformades tant per arravatament com per resiliència cultural (en la seva restauració i preservació) , social (en la seva difusió) i en la integració identitària i espiritual dels darrers 40 anys”.

El dictamen de la Generalitat estableix que el paisatge cultural urbà històric de la Seu Vella també és un “paisatge viu” en tant que “tant la pròpia Seu Vella com el Castell del Rei la Suda i la ciutadella conserven el paper actiu i pro-actiu en la societat del moment, vinculant-se en la dinàmica cultural, educativa, formativa i turística dels valors humans que comporta la resiliència manifesta per se (...)

En la categoria denominada “Paisatge cultural associatiu” la candidatura lleidatana també “es justifica en relació a la força espiritual, arquitectònica, artística, cultural i sobretot històrica”. L’informe assenyala que “aquestes forces són immanents i robustes (...) i afegeixen que “els múltiples successos de la història de Lleida marquen en la pedra i en l’espai els desastres de la guerra, sobretot els vinculats a l’antiga catedral (Seu Vella), primer en un hospital militar per després passar a ser un camp de concentració, talment com el Palau Reial conegut com la Suda, va ser caserna abans que la pròpia Seu” (...)

Els criteris d’inscripció per a la Llista del Patrimoni Mundial, justificant el seu valor universal excepcional es basen en els següents punts:

1- Donar testimoni d’un intercanvi d’experiències considerable durant un període determinat o en una àrea cultural concreta, sobre el desenvolupament de l’arquitectura o la tecnologia, de les arts monumentals, o de la planificació urbana o de la creació de paisatges
2- Oferir un exemple eminent d’un tipus de construcció d’un conjunt arquitectònic o tecnològic o de paisatge que il•lustri un o alguns períodes significatius de la història humana
3- Estar directament o materialment vinculat a esdeveniments o tradicions vives, idees, creences o obres artístiques i literàries que tinguin una significació universal excepcional.

En el criteri 1 reconeix que el Turó és un encreuament de camins i zona fronterera, que “incorpora en el seu sinus múltiples cicatrius de setges que han enfortit el paisatge urbà, històric i cultural del turó: amb la coronació de l’espai amb un castell reial, l’assentament de l’acròpolis amb una poderosa erificació sagrada com a catedral que roman per sí mateixa i una fortificació que forma part d’na transmutació de l’antic barri històric- noble, eclesiàstic, universitari- que són conseqüències històriques i dispars manifestacions de poder”. L’informe assenyala així mateix, que hi ha una “actual persistència de la memòria resilient cap als valors humans que fonamenten la seva raó d’existir i perviure”.

Pel que fa al segon criteri, el Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català destacast que el Turó “és la manifestació d’ un excel•lent i ric art arquitectònic, pioner en la transició de la maduresa del romànic a les solucions del gòtic , obra cabdal en aquest moment de la tradició constructiva europea. Assenyala que “és el compendi dels millors treballs escultòrics del panorama del Sud d’Europa del 1200 (...)” i afegeix que “més enllà de la singularitat del conjunt urbà històric emergeix el valor paisatgístic atractor d’un far de terra endins, d’una zona d’oasi entre deserts (...).

I en el tercer criteri que marca la UNESCO es destaca que és un factor ineludible de la memòria històrica de Lleida incorporada al patrimoni urbà, inclòs en el paisatge urbà històric cultural del Turó de la Seu Vella, que el transforma en un “Paisatge de memòria monumental” on “les actuacions històriques de preeminència,sobretot en els moments de preeminència més inhumans de la història local formen un cos, un corpus de consciència col•ldctiva resilient”•

L’acord tramès per la Generalitat recull la valoració de les tres experts de reconegut prestigi internacional que van avaluar la proposta de Lleida, el seu informe valorable, en destaquen l’excel•lent memòria dossier i es considera “oportuna i coherent la petició a la UNESCO, doncs el conjunt està preparat per assumir les condicions que posa aquesta institució internacional. Però a més del territori concret, per la suma de tots els elements, pel conjunt, que sempre és superior a la suma de les parts, el Turó de la Seu Vella pot convertir-se en un exemple a seguir a la vegada que el fa únic”.


Fou el passat 28 de maig quan la candidatura del Turó de la Seu Vella, juntament amb la de la Portalada de Santa Maria de Ripoll, va aconseguir aquest acord unànim del Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català per a ser inclosa en la llista que s’enviarà al Ministeri de Cultura per optar al reconeixement UNESCO al 2015.