Paisatges després de la Batalla

El projecte expositiu "Paisatges després de la Batalla" tracta d'analitzar les conseqüències de la guerrra, les seves seqüeles, i molt especialment aquelles traces que persisteixen al paisatge, a la ciutat i a la memòria. El projecte vol desvetllar l'empremta deixada en l'existència d'aquells que foren protagonistes directes i indirectes de la guerra, i analitzar els mecanismes de la memòria movent-se en el desig d'oblidar i el deure de recordar. El tinent d'alcalde Xavier Sàez i la directora del Centre d'Art, Glòria Picazo, han presentat la mostra "Paisatges després de la Batalla" aquest migdia. Sàez ha destacat que aquesta exposició demostra que "el Centre d'Art no només és un espai estètic, sino que és també un centre de pensament i reflexió". En aquest sentit, Picazo ha assenyalat que els artistes de la mostra "treballen des de l'òptica del silenci, i la discreció, eixos vertebradors del projecte". Francesc Abad , Cane Capovolto, Javier Codesal , Willie Doherty, Langlands & Bell, Josu Rekalde, Sophie Ristelhueber, Georges Rousse, Thomas Ruff, Jayce Salloum, Paul Seawright, Montserrat Soto i Florian Wüst són els artistes convidats, que des d’òptiques i tècniques diferents, mostraran la seva particular manera d’apropar-se a un dels problemes més greus que pateix la societat contemporània: la guerra. L’exposició Paisatges després de la batalla es complementa, a més a més, amb els següents apartats:

Espai consulta El projecte expositiu Paisatges després de la batalla compta amb un espai dedicat a consulta i documentació amb accés a internet, bibliografia, vídeos, fulletons informatius, material divulgatiu d’organitzacions internacionals, articles de premsa, etc. que permetrà al públic documentar-se sobre els conflictes armats i els processos de pau actuals.

Espai Art Sonor El col·lectiu Caos -> Sonoscop ha realitzat una selecció de diferents obres d'art sonor que prenen com a tema contextos postbèl·lics i paisatges que han patit els efectes de les guerres.

Teatre per a la pau: Morir a Bagdad. Teatre de l’Escorxador. 29 de juny a les 22:30h. Acostumats com estem a ser espectadors privilegiats de la violència, Morir a Bagdad ens parla, sense violència, amb una simultaneïtat d’intèrprets i la proximitat física dels espectadors, de la vida quotidiana d’éssers humans innocents que han de viure i morir enmig d’una guerra.

Projecció: La Quarta Guerra Mundial. Big Noise Films 2003, 72’. VOSE Aquest documental és un conjunt d’imatges i veus gravades a primera línia dels conflictes, als cinc continents, i que conta una història sobre la possibilitat de construir un altre tipus de món on les relacions humanes siguin de convivència davant la disgregació i l'escissió d’una guerra.

Jornades de debat Com a cloenda de l’exposició, el Centre d’Art la Panera organitza unes jornades de debat sobre la pau i les conseqüències de la guerra. Ponències que, a partir de les diferents perspectives de les persones implicades (refugiat, corresponsal, escriptor, fotoperiodista, etc.), tractaran de desvetllar aquells incidis que amb el pas del temps tendeixen a desaparèixer en l'oblit.