Ros: “Cal més municipalisme per garantir els serveis públics i reformular l’ Estat del Benestar”

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha ofert avui a Barcelona la conferència “Lleida: l’impuls de l’estat benestar des de la ciutat” organitzada per Fòrum Europa Tribuna Catalunya i presentada per l’alcalde de Tarragona Fèlix Ballesteros. El paer en cap ha reivindicat en la seva xerrada exposició el papel puntal de les ciutats al llarg de la història en la configuració dels drets de la ciutadania vinculats a l’Estat del Benestar i ha reivindicat el rol que encara han de desenvolupar avui, en què els reptes del benestar van més enllà de conceptes com el consum o el confort; “l’educació, la cultura i l’atenció social apareixen com a factors de futur. Cal més municipalisme per garantir els serveis públics i reformular l’Estat del Benestar”. En aquest sentit, Ros ha remarcat que una part important d’aquest projecte “és la universalització dels serveis públics essencials: la sanitat, l’educació, la seguretat i els serveis socials són serveis públics essencials on garantir la universalitat”,però són serveis que han de ser de qualitat, sostenibles i amb una fiscalitat justa”.

“La nostra civilització és un fenomen urbà. La filosofia i la democràcia neixen en l'espai públic de deliberació que va ser la ciutat a l'antiga Grècia, el mateix escenari on es van desenvolupar la cultura, les arts i l'esport. És la ciutat enfocada al ciutadà i al progrés del pensament humà. La realitat és que l'activitat econòmica –la indústria, el comerç i la innovació- sempre s'ha originat a les ciutats. La font real de creixement econòmic prové de l'agrupació i de la concentració de persones productives i de talent, en un marc de convivència i intercanvi”, ha remarcat Ros.

En el seu discurs, l’alcalde ha destacat que Lleida es caracteritza per tenir una economia estable i més resistent per fer front a moments com l'actual, com ho reflecteixen les dades del darrer anuari comarcal de Catalunya Caixa on el Pla de Lleida és el territori català que mostra més estabilitat, on baixa més lleugerament el Valor Afegit Brut entre 2007 i 2013. Disminueix el 0'1 per cent, davant una mitjana catalana del 0'3 per cent.

El paer en cap ha recordat la contribució decisiva dels ajuntaments a frenar els efectes de la crisi. L’alcalde Àngel Ros ha ressenyat que la cohesió social té una dimensió humanista i és un element de justicia social, però també un factor de competitivitat empresarial. En aquest sentit, ha destacat que “les ciutats estan al centre de la democràcia social, el municipi, l’organització social més antiga, és també la de més futur”.

Reivindicació del corredor mediterrani
L’alcalde ha reivindicat que per a Lleida, la connexió amb el corredor ferroviari mediterrani s’ha de veure com “la primera infraestructura física per garantir el futur. Un eix mediterrani sense Lleida deixaria fora d’aquest eix la primera potència agropecuària del sud d’Europa, que s’exclouria dels mercats europeus, del mitjà orient i dels asiàtics. És a dir, ens deixaria fora del nostre món econòmic actual. En aquest sentit, l’alcalde ha recordat que en el marc de de l’avenç del POUM la Paeria impulsa un lobby per influir en totes les estratègies i desenvolupaments de corredors ferroviaris que tinguin importància i incidència en la ciutat, el més important dels quals és el corredor Mediterrani de mercaderies. Així, el paer en cap ha ressenyat també que la ciutat en xarxa sempre ha estat present en l’evolució del municipi en la seva història mil·lenària i ha citat com a exemple la Lliga Hanseàtica desenvolupada al nord d’Europa abans del Renaixement.

En la seva conferència, el paer en cap també ha posat de relleu que malgrat un any difícil en l’agroalimentació, marcat pel boicot rus entre d’altres aspectes, Lleida ha estat la província catalana on més han crescut les exportacions: un 9,7% aquest mes de gener respecte almateix mes de l’any passat i ha estat en conjunt la província catalana on les exportacions han crescut més, amb una mitjana d’increment de l’1% al conjunt de Catalunya. Cal destacar que el 70% de les exportacions són productes agroalimentaris. Indicadors econòmics com el PIB també mostren que Lleida “ha guanyat pes en l’economia catalana malgrat anys difícils”, l’aclalde ha indicat que el PIB de Lleida ciutat en el PIB català, ha passat de l'1'80 per cent al 2009, a l'1'90 per cent del 2013.

La industrialització i la força emprenedora de Lleida

El paer en cap ha posat de manifest que si bé al s.XX Lleida va perdre el procès de la industrialització, a “a l’inici del S.XXI no hem perdut la revolució del coneixement” . Per afrontar el repte industrial Ros ha assenyalat com a projectes estratègics l’ampliació del Polígon El Segre fins a Alcoletge, amb la primera fase del Polígon de Torreblanca, a la carretera de Tarragona, i amb l’acció comercial de captació i creació d’empreses industrials.

En la seva xerrada a Barcelona el paer en cap ha insistit en la importància de la relació universitat-empresa i FP- empresa com connexions “claus per al progrés de qualsevol territori” i ha citat com a fita en aquest punt el nou grau de Veterinària assolit aquest any.

L’impuls de GlobaLleida i els seus “èxits en el foment i la creació d’empreses per a joves titulats de les empreses de Lleida” és l’exemple per l’alcalde de Lleida de la “capil·laritat del teixit emprenedor del nostre territorio, que és una de les més importants, o la més important de l’ Estat”. Cada cap de comarca té un Viver d’Empreses de Global, i la capital, Lleida, en té cinc.

GlobaLleida, que acaba de presentar un fons d’inversió, també suposarà, ha expressat l’alcalde Ros, “una oportunitat de negoci pels inversors privats que contribueixen al finançament d’aquest tipus d’empreses. Serà un nou impuls a la força emprenedora de Lleida”.

Lleida, una gran interfície on s’ interrelaciona ciència, educació, cultura, teixit productiu i administració a més de la societat civil.

“Concebem Lleida com una gran interfície on s'interrelacionen la comunitat científica i educativa, l’artística i cultural, el conjunt de la societat, el teixit productiu i l’Administració, una interconnexió que aporta dinamisme econòmic i creatiu i que és un gran motor d'ocupació i d'innovació. Tota la ciutat ha de ser partícip d'aquest motor, com a pas per aconseguir el que assenyalava al principi, l’avenç cap a la cohesió, la igualtat i cap a la competitivitat empresarial. Cal evitar que algú quedi al marge del progrés. La lluita contra el risc d'exclusió passa, en bona mesura, per l'educació i cal dedicar-hi atenció des de la base, des de l'escolarització”, ha destacat l’alcalde Ros, qui ha recordat en aquest punt que Lleida compta un índex d’absentisme escolar (1,32%), molt per sota de la mitjana catalana,que se situa sobre el 3%.

Davant el públic assistent a la conferència Tribuna Catalunya. Nuevo Fòrum l’alcalde ha assenyalat que el desenvolupament de la Lleida del futur passa per 4 eixos d’activitat econòmica:
- Consolidar l’economia del coneixement
- Desenvolupar el sector industrial amb base agrària i càrnica
- Desenvolupar la indústria cultural
- I exercir de capital, és a dir, espai pel desenvolupament del comerç, els serveis i les relacions humanes.

La recuperació de l’ Estat del Benestar

El progrés de la persona i la seva inclusió social pivota sobre la persona, per tant, sobre el seu Ajuntament, ha recordat l’alcalde Lleida. Ros ha remarcat que “bona part de la situació actual d’augment de les desigualtats va lligada a la crisi de l’ Estat del Benestar, concepte que socialdemòcrates i demòcrates cristians van crear a escala europea. Però quan l’escala canvia, entren en crisi els models”. Ros ha fet referència també a la caiguda del paradigma de l’ascensor social, “és a dir del progrés social mitjançant l’educació i l’esforç, és un dels símbols de canvi de la nostra societat i de destrucció de l’Estat del Benestar”.

L’alcalde ha reclamat que la nostra societat ha d’actualitzar l’Estat del Benestar, “ha de reformular-lo i focalitzar-lo cap a alguna cosa més que el consum i el confort: l’Educació, la Cultura i l’Atenció Social apareixen com a factors de futur. Però aquest canvi serà impossible sense que la ciutat hi tingui un paper central, com l’ha tingut al llarg de tota la història. Cal més municipalisme per garantir els serveis públics i reformular l’Estat del Benestar”.

En aquest sentit, Ros ha declarat que “una part fonamental d’aquest projecte és la universalització dels serveis públics essencials: la sanitat, l’educació, la seguretat i els serveis socials són serveis públics essencials on cal garantir la universalitat”, uns serveis, que a més d’universals, han de ser de qualitat i sostenibles, sostinguts per una fiscalitat justa, adequada per al creixement econòmic i orientada a l’equitat.

Per Ros, “la recuperació i reformulació de l’estat del benestar passa, en gran part, pel món municipal” perquè van ser els ajuntaments els qui van endegar polítiques del sòl i de l’habitatge i van entendre el dret a l’habitatge com un element bàsic en la ciutat cohesionada, van apostar per l’Educació en el període de 0 a 3 anys, l’educació artística, l’educació mitjançant l’esport i el lleure com a part del desenvolupament integral dels nens i joves.

L’educació dels nois i noies en risc i l’educació d’adults “és fonamentalment municipal”, ha remarcat l’alcalde, qui ha ressenyat també que “no tenint els ajuntaments competències en educació, som els responsables de 7 de les 12 trajectòries curriculars existents a la nostra societat”.

Els ajuntaments centralitzen les necessitats socials bàsiques i prioritzen la cohesió i la convivència com part dels drets de la ciutadania ha continuat l’alcalde, qui ha assenyalat també que les polítiques de foment d’empresa i ocupació han centrat bona part de la tasca municipal. I la creació i difusió cultural als pobles.

“Crec fermament que la reformulació de l’Estat del Benestar i la garantia de la majoria dels serveis públics anirà lligada a la seva municipalització. Quan els partits polítics i les organitzacions progressistes redissenyin l’estat del benestar trobaran en el marc municipal la seva viabilitat econòmica i encaix social”, ha explicat l’alcalde.

“La ciutat és el gran catalitzador del progrés a escala de país, quan actua en xarxa, i del progrés individual en totes les dimensions de la persona. Associar ciutat a progrés és una constant de la història de la Humanitat”, ha conclòs.