La candidatura de la Seu Vella com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco reforça el valor del paisatge i explica la història i l’entorn de Lleida a través del Turó

La Candidatura del Turó de la Seu Vella com a Patrimoni Mundial de la Unesco ha fet avui un pas més per assolir el màxim reconeixement mundial des del punt de vista del patrimoni pel conjunt monumental lleidatà. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, acompanyat del director del Consorci de la Seu Vella, Pep Tort, el comissionat de la candidatura, Antoni Llevot, el coordinador tècnic, Òscar Castro, i la tinenta i responsable de Cultura de l’Ajuntament de Lleida, Montse Parra, han presentat avui les novetats que s’han incorporat al dossier “Paisatge de memòria, fita monumental, buit urbà” de la Candidatura de la Seu Vella com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco i que reforcen, molt especialment, els valors de paisatge i història. La versió enriquida i ampliada de la candidatura del Turó de la Seu Vella com a Patrimoni Mundial de la Unesco s’enviarà a finals de mes a la Generalitat de Catalunya. Durant la tardor, el dossier serà avaluat pel grup científic del Consejo de Patrimonio Histórico Español de Madrid i, si s’aprova, serà incorporat durant l’any vinent en la llista indicativa estatal que s’enviarà a la Unesco.
La candidatura “Paisatge de memòria, fita monumental, buit urbà” és un document de més de 650 pàgines que recull tota la informació que justifica el valor universal excepcional del Conjunt Monumental del Turó de la Seu Vella per a ser declarat Patrimoni de la Humanitat sota tres criteris: històric artístic, paisatgístic i immaterial. La candidatura ha posat de manifest, més enllà dels valors històrics i artístics, els valors immaterials de tot el conjunt i el del paisatge cultural. El treball que s’ha presentat avui és una ampliació del presentat l’any passat al Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català i que ja va donar l’aprovació per unanimitat.
La candidatura del Turó de la Seu Vella està adquirint cada vegada més solidesa en els valors universals excepcionals que formen el nucli central de la demanda d’UNESCO als seus candidats. El dossier presentat avui conté, entre altres aspectes, un discurs paisatgístic urbà i històric del Turó de la Seu Vella, així com una descripció del paisatge cultural que envolta al Turó. La candidatura conté també una renovada descripció del barri gòtic de la Suda, i una descripció més acurada de les fortificacions del Turó, així com una visió del paisatge militar com de la història militar del Turó en la que es presenta una de les excepcionalitats que s’integra en els valors universals de la candidatura: el pas de catedral a caserna militar i de caserna a camp de concentració permanent fins agost de 1940.
L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha destacat que “la versió actual de la candidatura que es presenta a Madrid és molt complerta i posa l’èmfasi en els valors i sentiments que genera el conjunt monumental i la seva força en el paisatge cultural que l’envolta”. Per la seva banda, el director del Consorci del Turó de la Seu Vella, Pep Tort, ha explicat que “la candidatura que avui es presenta és agosarada i suposa un gran repte que posa de manifest les grandioses capacitats i valors del conjunt monumental del Turó”. Finalment, el coordinador tècnic de la candidatura, Oscar Castro, ha remarcat que el dossier presenta “la història de Lleida a través del Turó de la Seu Vella, remarca, entre altres, l’excepcionalitat universal de que una catedral hagi estat un camp de concentració i presoners”.
Altres aportacions realitzades a la candidatura fan referència a novetats en l’àmbit cívic i social, començant per la documentació recollida per l’Associació d’Amics de la Seu Vella. Hi ha un apartat dedicat a la Festa de Moros i Cristians i la seva especial relació amb el Turó i amb la història de la ciutat, i també un notable capítol sobre l’Orfeó Lleidatà.

Com a documentació complementària cal destacar que s’ha afegit a la candidatura l’explicació del Pla Especial del Turó de la Seu Vella, com a pla jurídic vigent; l’Inventari de conservació dels béns mobles i elements arquitectònics decoratius de la Seu Vella de Lleida del Centre de Restauració de Béns i Mobles de Catalunya; L’inventari de Material Arqueològic Museable del Turó de la Seu Vella de la Secció d’Arqueologia de la Paeria; l’àlbum de planimetria i el de fotografies de “paisatges de paisatge” en alta resolució on s’integra paisatge de llunyania, d’apropament i interior, així com el paisatge de la història amb un ampli ventall de fotografies.

En l’àmbit de gestió s’han reforçat les indicacions de processos com la incidència en les futures planificacions urbanes, i a la candidatura s’ofereix una anàlisi de la realitat en aquest àmbit a hores d’ara, tenint molt present el criteri de credibilitat que demana UNESCO a l’hora de redactar el dossier.
Procés i terminis de la Candidatura del Turó de la Seu Vella com a Patrimoni Mundial de la Unesco
La Seu Vella està considerada com un de les millors produccions artístiques de l’arquitectura catalana del segle XIII i també de l’arquitectura medieval europea. El Conjunt Monumental del Turó de la Seu Vella va emprendre el procés per ser declarat Patrimoni Mundial el mes de gener de 2014 amb la presentació de la Memòria “Paisatge de memòria, fita monumental, buit urbà” a la Generalitat de Catalunya, que hi va donar llum verda.
El document oficial d’acceptació de la Generalitat va destacar que la candidatura es basava en una excel•lent “memòria i dossier presentat i que la suma de tots els elements feien que el Turó de la Seu Vella es pogués convertir en un exemple a seguir, a la vegada que el fa únic”. Amb l’acord unànime favorable de la Generalitat s’espera que la candidatura lleidatana formi part de la llista que s’enviarà al Ministeri de cultura per optar al reconeixement UNESCO aquest 2015.
Un procés de candidatura té tres fases de desenvolupament en la cursa cap a la llista de Patrimoni Mundial de la Unesco. La primera fase és formar part de la llista d’espera anomenada “llista indicativa general” o “tentative list”. Per poder formar-ne part, el Consejo de Patrimonio Histórico Español haurà d’avaluar positivament la integració de la candidatura en aquesta llista estatal aquesta tardor, quedant d’aquesta manera penjada en la web unesco.org.
Enguany està previst la presentació de set noves candidatures d’arreu de l’Estat per ser incorporades en aquesta llista indicativa:
- Melilla: “Interculturalitat sobre una ciutat monumental”
- Canàries: “El risco caído y los espacios sagrados de montaña de Gran Canaria”
- Castilla La-Manxa: “El Palacio del Infantado” en Guadalajara
- Castella i Lleó: “Arte visigodo y de la repoblación en la Península Ibérica”
- Catalunya: “La Seu Vella de Lleida”
- Comunitat Valenciana: “Viñedos de Iberia”
- Extremadura: “El Puente romano de Alcántara”
Una vegada adquirida aquesta fita, la candidatura ha d’esperar un any des de la data d’integració a aquesta llista per passar a una tercera fase que serà la demanda als estaments centrals d’UNESCO per integrar-se en la llista definitiva de Patrimoni Mundial.

Lleida es prepara per acollir un Congrés Científic Internacional sobre el Turó de la Seu Vella
En el marc de la candidatura, des del Consorci del Turó de la Seu Vella es treballa per ampliar encara més la candidatura i promoure la difusió del patrimoni i la petjada de la Seu Vella. En aquests moments s’avança en la preparació del Congrés Científic Internacional sobre el Turó de la Seu Vella que se celebrarà aquest any. En el decurs del congrés es presentaran els aspectes científics, històrics i patrimonials de la Seu Vella i que s’inclou en el camí de la candidatura. El certamen servirà per ratificar els aspectes científics, històrics i patrimonials i reforçar importància del monument amb l’aportació d’especialistes.