Xavier Duran i Jordi Virallonga s’emporten els Premis Josep Vallverdú i Màrius Torres

Ja es coneix el veredicte dels Premis Literaris 2015. Xavier Duran és el guanyador del 32è Premi d’assaig Josep Vallverdú amb l’obra “L’individu transparent. Des dels raigs X al big data” i Jordi Virallonga s’ha fet amb el 20è Premi de poesia Màrius Torres amb “Amor de fet”. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha presidit aquest migdia la lectura del veredicte dels Premis, a càrrec del jurat, i amb la presència dels guanyadors, així com de la tinent d’alcalde Montse Parra i de la vicepresidenta de la Diputació, Rosa Pujol.
El paer en cap ha assenyalat que la Nit Literària que avui se celebra és una de les contribucions de Lleida a la llengua i a la literatura catalanes. La cerimònia d’aquesta nit, amb el lliurament de la Libertinella als guardonats, s’acompanya d’un debat que condueix l’escriptor i periodista, Màrius Serra, amb els mateixos autors distingits, així com d’un espectacle que enguany està dedicat al cantautor, actor i poeta, Ovidi Montllor, pels 20 anys de la seva mort. Ros ha afirmat que va ser una persona que va descobrir l’obertura de mires i l’enriquiment intel·lectual en la lectura i el teatre.

Els dos premiats han comentat els temes en els quals es basen les seves obres. Xavier Duran, qui ja va rebre aquesta mateix guardó el 1991, ha explicat que la seva obra “L’individu transparent. Des dels raigs X al big data” lliga ciència i societat i que pretén ser una reflexió de com la genètica i les tecnologies mèdiques fan avançar la ciència, la prevenció i la curació de malalties i com les xarxes i el món digitalitzat també contribueixen a aquests avenços i a la gestió de molts àmbits de la societat. Però també com representen un perill quan voluntàriament o involuntària cedim dades perquè poden provocar discriminació i poden envair la nostra intimitat. L’obra, segons ha continuat, exposa on estem amb aquestes tecnologies, amb les possibilitats i els riscos que ofereixen, i que la societat pot posar límits, sempre i quan sigui una societat conscienciada i coneixedora dels beneficis i dels prejudicis d’aquestes tècniques.
Jordi Virallonga ha aprofundit en “Amor de fet” en el sentiment tràgic d’una vida usual, popular. Posant exemples quotidians com les parelles quan es diuen o es pregunten “t’estimaré tota la vida” o “m’estimes?” i ha volgut trencar tòpics d’esperança i eternitat, per poder viure una vida més intensa i plena. L’autor ha apuntat que ha intentat trametre una vida que fos versemblant perquè el lector pogués fer-la seva. Aquest original ha afirmat que és el primer llibre que escriu en català i que ho ha fet “per la porta gran de la poesia catalana” com és haver guanyat el Premi de poesia Màrius Torres.

Xavier Duran i Escriba (Barcelona, 1959). Llicenciat en Ciències Químiques (Universitat Autònoma de Barcelona, 1982). Doctor en Ciències de la Comunicació (Periodisme, UAB, 1997). Del 1999 al 2014 va ser director del programa “El medi ambient” a TV3. Actualment és redactor especialitzat en ciència i tecnologia als serveis informatius de TV3. És membre fundador de l’associació catalana de comunicació científica. Del 2010 al 2015 ha estat president de Mall-Associació Guixolenca de Cultura. Ha estat guardonat amb els següents premis literaris: Joan Fuster, Josep Vallverdú, Marià Vayreda de narrativa i premi europeu de divulgació científica “Estudi general”. Actualment col·labora a Sapiens, Àncora i altres col·laboracions esporàdiques.
Publicacions recents: -Les històries que les paraules amaguen; L’artista en el laboratori. Pinzellades sobre art i ciència; Franquisme via satèl·lit. Sputnik, Apol·lo i guerra freda a la premsa de Barcelona; Mol·lècules en acció. Del big bang als materials del futur; Perquè les lleones no els prefereixen rossos (i seixanta curiositats científiques més); Cent mol·lècules amb què la química ha canviat (poc o molt) la història!, i La ciència en la literatura. Un viatge per la història de la ciència vista per escriptors de tots els temps.
Jordi Virallonga Eguren (Barcelona, 1955). És doctor en literatura, catedràtic (E.U.) de la Universitat de Barcelona i president de l’Aula de poesia de Barcelona d’ençà de la seva fundació l’any 1989. Ha publicat deu poemaris en llengua castellana i ha estat antologat en diferents reculls. Ha guanyat tres premis internacionals: El Ciudad de Irún (1996) amb el títol Crónicas de usura, el València Alfons el Magnànim (2003) amb Todo parece indicar, el Hermanos Argensola (2015) amb l’obra Incluso la muerte tarda (traduïda a 12 llengües). És autor de l’assaig José Agustín Goytisolo, a més de traductor de literatures romàniques al català i al castellà. És autor de l’antologia de 20 poetes catalans Sol de sal (1975-2001), amb text bilingüe i també de l’antologia bilingüe Poetas catalanes i de la Poesia completa de Joan Salvat-Papasseit. Accèssit del premi Giovanni Pontiero per la traducció de la Antologia de Herberto Helder, primera publicació a l’estat espanyol d’aquest poeta. Ha estat convidat com a professor i/o poeta a diverses universitats, centres culturals i festivals d’Europa, Àfrica i Amèrica.
Jurat i dotació econòmica: Un any més, el jurat ha valorat la qualitat i el contingut de les obres. El jurat del Premi d’assaig Josep Vallverdú està format per Salvador Cardús, Lluïsa Julià, Cristina Pujades, Josep M. Sala-Valldaura i Xavier Antich, jurat que viu la seva darrera edició després de 5 anys. El jurat del Premi de poesia Màrius Torres està format per Ricardo Trigo, membre que també s’acomiada enguany, juntament amb Xavier Macià, Josefa Contijoch, Eduard Sanahuja i Cèlia Sànchez-Mústich, els dos darrers, hi participen per primera vegada.
El 32è Premi d’assaig Josep Vallverdú està dotat de 9.000 euros i el 20è Màrius Torres de Poesia, de 6.000 euros. El finançament és al 50% entre les dues institucions convocants, l’Ajuntament de Lleida i la Diputació de Lleida, a través de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs. Al marge, la Paeria també s’encarrega de l’organització de la gala de lliurament dels premis. Als premis 2015 s’han presentat 67 originals: 20 al premi d’assaig i 47 al de poesia.
Guanyadors Premi d’assaig Josep Vallverdú:
-La poesia de Gabriel Ferrater. Núria Perpinya i Xavier Macià. 1984
-Àmbits de la Postmodernitat. Àngel Castiñeira. 1985
-Les rutes de Ponent. Vidal Vidal. 1986
-El periodisme a Catalunya. Josep M. Casasús. 1987
-Repensar Catalunya. Oriol Pi de Cabanyes. 1988
-Miralls màgics. Aproximació a l’última narrativa de Mercè Rodoreda. Carme Arnau. 1989
-Eros i art. Gerard Vergés. 1990
-Les cruïlles de la utopia. Xavier Duran. 1991
-Papers privats. Assaig sobre les formes literàries autobiogràfiques. Enric Bou. 1992
-Estandardització i establiment de les llengües. Xavier Lamuela. 1993
-El paradís de les paraules. Josep Piera. 1994
-La mirada en el temps. Mite i passió en el cinema de Hollywood. Núria Bou. 1995
-Les arrels romàntiques del present. Salvador de Brocà. 1996
-Les emocions del poder. Ramon Camats. 1997
-El crepuscle de la democràcia. Ferran Sàez. 1998
-La paradoxa del majordom. Guia pràctica per reconèixer un esnob (i no tornar-s’hi). Lluís -Quintana. 1999
-El llegat d’Antígona. El principi de desobediència civil. Ramon Camats. 2000
-Un segle de lectura. Assaigs de literatura contemporània i el seu estudi. Jordi Julià. 2001
-Un altre món és possible? Educar després de l’Onze de setembre. Francesc Torralba. 2002
-Les trampes dels periodistes. Francesc Burguet. 2003
-El riure de la màscara. Pere Ballart. 2004
-Les pel·lícules del laberint. Jordi Ramírez. 2005
-Doble contra senzill. Eduard Vilella. 2006
-Submarins de butxaca. Impertinències sobre la societat, el llenguatge i els déus. Josep J. Conill. 2007
-Història d'un entusiasme. Nietzsche i la literatura catalana. Joaquim Espinós. 2008
-L'era de l'hipermemòria. Revisionisme històric en temps de tardor. Elena Yeste. 2009
-Futbol per la llibertat. Ramon Usall i Santa. 2010
-D'una nova llum. Carles Riba i la literatura grega moderna. Eusebi Ayensa i Prat. 2011
-Mors Certa, hora incerta. De l'Edat Mitjana a la societat xarxa. Miquel Pueyo i Ernest Benach. 2012
- La guerra explicada des del Despatx Oval. Pere Franch. 2013.
-La digitalització de l’altre. Carlos Ruiz. 2014.
Guanyadors Premi de poesia Màrius Torres:
-Versos i contracants. Víctor Obiols. 1996
-Els grills que no he matat. Jordi Julià. 1997
-Almadrava de Roma. Francesc Burguet. 1998
-La nit sense alba. Txema Martínez. 1999
-Les lentes il·lusions. Josefa Contijoch. 2000
-Música i escorbut. Anna Aguilar. 2001
-Pavelló d'Orient. Joan Baptista Camps. 2002
-Devora l'estimball. Josep Tuset. 2003
- El cercle de les ànimes. Júlia Zabala. 2004
-Desdiments. Josep Doménech. 2005
-Domèstica veritat. Joan Duran. 2006
-Declarat desert. 2007
-2008. Obra guanyadora revocada finalment per no cenyir-se a les bases.
-La revolució del bon gust. Grabriel Pena. 2009
-Medi aquàtic. Eva Baltasar. 2010
-Juny. Amadeu Vidal i Bonafont. 2011
-Saba Bruta. Àngels Marzo. 2012
-Un sol d’hivern. Pere Pena. 2013.
-La lentitud del ramat. Nati Soler. 2014