El projecte del Museu d’Art de Lleida, Jaume Morera, a la Rambla Ferran, a punt

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha presidit aquest matí la presentació del projecte definitiu del Museu d’Art Jaume Morera, que se situarà en l’edifici de l’antiga Audiència Provincial, avui en dia dependències municipals. El Museu d’Art Jaume Morera comptarà amb una seu definitiva, en ple centre de la ciutat, gràcies a la rehabilitació i adaptació d’un edifici ja existent i catalogat, l’antiga Audiència, que es realitzarà sota les directrius municipals de l’arquitecte Jaume Terés i la direcció de Jesús Navarro, director del Museu.

El projecte elaborat per aquest equip municipal, que ha comptat amb l’assessorament museogràfic de l’empresa Croquis – guanyadora del concurs convocat per l’encàrrec d’aquest treball-, permet “adequar amb les màximes garanties i eficàcia les necessitats museístiques a l’espai que allotjarà el Museu”, ha destacat l’alcalde de Lleida, Àngel Ros. El paer en cap, que ha recordat que la col·lecció del Museu d’Art Jaume Morera “és la més important d’art modern i contemporani fora de la ciutat de Barcelona”, s’ha mostrat convençut que “la nova ubicació esdevindrà una nova centralitat artística a la ciutat i un atractiu turístic i cultural essencial per la projecció cultural i artística de Lleida”. 

El paer en cap ha destacat especialment que el “ el projecte integra la Seu Vella en l’espai paisatgístic del Museu, estableix un diàleg entre la Rambla Ferran i el Turó de la Seu i contribueix a donar nova vida a la Rambla de Ferran”. Així mateix, l'alcalde ha posat de manifest que els costos de l'actual projecte són molt menors que els plantejats inicialment anys enrere pensant en un edifici de nova construcció "estem parlant d'un cost de prop de 4.800.000 euros, una xifra que se situa molt lluny dels 11M€ que costava la construcció d'un nou equipament per al Morera, així com de la revisió Museogràfica que es va fer, que sumava 6,5 M€ més la museografia. Tall de veu Àngel Ros

El director del Museu d’Art Jaume Morera, Jesús Navarro, ha explicat per la seva banda que el projecte assegura el desplegament efectiu del Pla de Museus de la ciutat de Lleida, del qual només restava pendent la seu del Museu Morera, una seu que “permetés garantir l’obligació de conservar, preservar i estudiar els fons artístics que custodia i d’assegurar l’accés públic a les seves col·leccions”. Navarro ha destacat que serà un “Museu de Lleida, perquè posarà en valor la herència artística i cultural de la seva societat construïda al llarg dels anys i la riquesa creativa de la seva gent i Per a Lleida, perquè la justificació darrera de la seva existència és la del seu ferm compromís amb la societat de la qual sorgeix i a la qual serveix, i obert al món, perquè avui en dia formen part de una societat cada cop més globalitzada en la qual el Museu actua com una finestra de la realitat local i un aparador de la realitat global”.

L’arquitecte responsable del projecte, l’arquitecte municipal Jaume Terés ha explicat que la intervenció arquitectònica per implementar el nou Museu d’Art de Lleida en l’edifici de l’Antiga Audiència “té per objectiu reconfigurar i reformular l’edifici i projectar una nova fita urbana destacada i equilibrada, cabdal per dotar d’una nova singularitat al Museu i per reactivar la Rambla Ferran”. Segons destaca Terés la intervenció arquitectònica “configura un nou equilibri entre l’edifici i la ciutat que la Museografia complementarà i que es fonamenta en la conservació dels valors patrimonials de la tipologia i del sistema envolupant historicista de l’edifici, l’enderroc de la remunta construïda l’any 1970 i la construcció d’un element arquitectònic lleuger, obert, dinàmic, de nova planta que se situa a partir del límit del volum històric, i la configuració d’espais d’interacció entre el Museu i la Ciutat”.

En el projecte s’ha plantejat una museografia flexible, modular, neutra i plenament accessible com a elements identificadors del nou Museu. D’acord amb el programa plantejat per la direcció del Museu, totes les sales d’exposicions previstes (1a, 2a, i 3a plantes) estan concebudes de la mateixa manera, per permetre la seva reconfiguració permanent. La planta baixa, pensada com una mena de plaça pública, acollirà els serveis d’acolliment del visitant, la botiga i els espais especials d'interpretació dels continguts del museu amb el visitant. Tot això amb la idea de reforçar l’eix Rambla Ferran – Vestíbul – i l’espai que es crea arquitectònicament en sentit vertical a través d’obertura del pati central fins arribar a la terrassa. La darrera planta del Museu (5a.) acollirà els espais complementaris de la museografia: la sala d’actes polivalent i l’aula didàctica. Comptarà també amb una terrassa mirador amb vistes a la Seu Vella.

Com una extensió de les sales d’exposició bona part de les reserves del Museu (4a planta) seran visitables. Aquesta innovació museogràfica ha de permetre la superació dels límits espacials que condicionen i limiten l’espai físic dels museus i facilitar al màxim l’accés a les seves col·leccions. Aquest espai de reserva serà complementat en un altre espai a la planta baixa, aquest del tot privat que funcionarà com a taller bàsic de conservació i d’espai de recepció dels béns artístics que rep el Museu.

El conjunt d’aquest actuació està valorada en 4.767.437,15 €, dels quals 3.998.822,16 € corresponen a l’arquitectura i 768.615,00 € a la museografia bàsica. Aquestes quantitats inclouen l’IVA.

L'equip de govern preveu destinar entre 150.000 i 200.000 euros al pressupost de 2016 per al Museu d'Art de Lleida, Jaume Morera i se cercarà finançament amb altres administracions: Generalitat, Estat i també es convidarà a participar-hi a la Diputació. L'alcalde ha explicat que l'Ajuntament de Lleida, en aquest projecte que transcendeix Lleida, hi posa l'edifici i el projecte museogràfic i s'ha mostrat convençut que altres administracions contribuiran en la seva construcció. Els terminis per al nou  Museu contempla un possible inici d'obres  cap a finals de  l'any 2016 amb la possibilitat que estigui finalitzat l'any 2018. L'any 2017 farà 100 anys que es va inaugurar el Museu Morera al Mercat de Sant Lluís.  

Han participat en la presentació la tinent d'alcalde i regidor a de Polítiques a favor de la Creativitat, la Cultura, l'Educació i els Esports, Montse Parra, i el comissionat per al Museu Morera, Antoni Llevot a més del representant de l'empresa Croquis, Joan Carlos Laverde. L'empresa Croquis que va guanyar el concurs per realitzar el projecte museogràfic, ha estat l'encarregada de projectes com el del Born de Barcelona.

Un Museu de referència a Catalunya amb 3568 obres

El Museu d’Art Jaume Morera va néixer l’any 1915 a la Banqueta, en la zona on avui hi ha situada l’estació d’autobusos i en aquell moment va rebre el nom de Museu d’Art de Lleida i es inaugurar l'any 1917. Des d’aquell moment ha anat ocupant diferents seus de manera provisional.

Les col·leccions del Morera han anat creixent fins a acollir un fons representatiu de l’art del segle XX.
La col·lecció del Museu té tres grans eixos:
Lleida 1900. Entre la tradició i la modernitat
L’avantguarda dels anys 30. República, guerra i exili
De la postguerra a la crisi de l’informalisme
Els nous comportaments artístics

Des d’un punt de vista quantitatiu, actualment el museu acull un total de 3.568 obres. D’aquest total un 3.407 són propietat del Museu i las resta —61— corresponen a diferents dipòsits efectuats per diverses institucions i entitats: Diputació de Lleida, Generalitat de Catalunya, Museo del Prado, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i la Fundació Privada AAVC, de més de 400 autors.

De l’art del canvi del segle XIX al XX existeix una molt bona representació dels principals artistes lleidatans del moments: Jaume Morera, Xavier Gosé, Baldomer Gili i Roig, Miquel Viladrich, Carles Llobet Busquets i Antoni Samarra.
L’obra del pintor Jaume Morera esdevé d’un interès notable al constituir un clar exemple de la introducció del paisatge realista a Espanya, Cal afegir el fet de comptar en el fons amb una de les majors representacions museístiques de l’Estat del personatge clau d’aquest corrent estètic com és Carlos de Haes.

Hem de citar aquí també l’existència d’obres d’alguns dels seus deixebles més significatius com Aureliano de Berute i Agustín Lhardy, així com de destacats artistes de l’època com Francsico Pradilla, Cecilio Pla, etc. En el cas de Xavier Gosé, tot i que situat preferentment en el camp de la il·lustració artística, cal esmentar la projecció nacional i internacional del seu treball. El cas de Miquel Viladrich és, sens dubte, un altre dels centres d’interès, tot i que l’obra existent al Museu és reduïda i parcial; en la mateixa situació, encara que amb una molt bona representació, és el cas d’Antoni Samarra. El cas de Carles Llobet ens permetrà referenciar el món dels tallers artístics del modernisme català Cal destacar finalment, en aquest àmbit l’important fons fotogràfic de l’artista Baldomer Gili Roig, que ens permet explorar les relacions inicials entre pintura i fotografia.

L'avantguarda dels anys 30, que inclou a la personalitat artística contemporània més important de les nostres contrades, Leandre Cristòfol, així com la de destacats creadors en el context artístic estatal de les avantguardes històriques, com Antoni Lamolla, Josep Viola i Enric Crous-Vidal, gaudeix d’una molt bona representació en els fons del Museu i el projecte en el context de les avantguardes a nivell internacional.

L’obra dels artistes vinculats amb la irrupció de l’abstracció pictòrica a la Lleida de la postguerra, la major part dels quals integraran després el Grup Cogul. Destacar en aquest moment les aportacions de Lluís Trepat, com a catalitzador d’aquest procés de renovació i la figura visionària del fotògraf Ton Sirera. En aquest àmbit cal destacar l’obra de Ernest Ibàñez, Albert Vives, Victor Perez Pallares, Jaume Minguell, Albert Coma Estadella i Àngel Jové. La presència d’artistes forans en aquest moment comença a tenir una certa representació amb obres corresponents a alguns dels protagonistes de l’escena artística catalana com Modest Ciuxart, August Puig, Joan Vilacasas, Josep Guinovart, Hernández Pijuan i Cardona Torrandell. Joan Brossa, Josep Iglésias del Marquet i que de la mà d’Àngel Jové, assistirem a les primeres passes de l’art conceptual i de l’art pobre a Catalunya.

Correspon a aquest moment també, encara que des d’una posició llunyana, la obra de Benet Rossell i Rosa Siré i disposem d’obres d’Antoni Llena. Josep Vallribera, Antoni Abad Roses, Perico Pastor, Albert Bayona, Neus Buira i Jordi Bernadó, Francesc Torres, Soledad Sevilla, Frederic Amat, Antoni Muntadas, Jaume Plensa, Eulalia Valldosera, Jordi Colomer, etc entre altres.