El Museu Morera presenta l’exposició “Joana Biarnés. El rostre, l’instant i el lloc"

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha inaugurat l’exposició “Joana Biarnés. El rostre, l’instant i el lloc”, que des de l’1 de desembre i fins al 20 de març pot contemplar-se en el Museu d’Art Jaume Morera.

Es tracta d’una mostra que recull una selecció de fotografies que representen un elenc molt variat de rostres, anònims i públics, capturats al llarg dels anys seixanta i setanta per Joana Biarnés (Terrassa, 1935), una de les pioneres del fotoperiodisme a Espanya.

La major part d’aquestes instantànies van ser publicades en el setmanari ¿Por qué? i en les revistes Ondas i Semana, a més a més dels diaris Pueblo i ABC. La resta és inèdita i pertany a l’arxiu personal de Joana Biarnés.

L’autora s’ha ocupat sempre de coses reals i n’ha estat l’enfocament intimista allò que l’ha distingit de la resta de reporters de la seva època. La realitat documentada per aquesta fotògrafa es troba i es mostra en el seu rostre més intuïtiu, en el seu instant decisiu i en el lloc més marcat de significació. De la mateixa manera, la seva responsabilitat a l’hora de mirar la realitat que l’envolta i de donar-li visibilitat es troba en funció del principi del procés creatiu de l’exclusió i la inclusió: què n’ha d’escollir i que n’ha d’eliminar.

Aquest conjunt fotogràfic de rostres polièdrics, d’instants ingenus, enganyosos, condemnats a desaparèixer, i de llocs inesperats i inversemblants certifica la capacitat de la seva autora de registrar la imatge del que s’esvaeix, del que és difícilment “fotografiable”.

El treball que actualment mostra el Museu d’Art Jaume Morera ha estat fruit d’una laboriosa investigació doctoral, centrada en la seva producció fotogràfica per al diari Pueblo, i en la revisió historiogràfica de la seva figura, que des de 2009 es desenvolupa a la Universidad Complutense de Madrid, en el marc dels programes MINECO, PN de I+D+I, HAR2011-25864 I HAR2014-53871-P.

Notes biogràfiques

Nascuda a Terrassa l’any 1935, Joana Biarnés va ser la primera fotògrafa catalana que adoptà la carrera professional de reportera gràfica. La seva afecció per la fotografia li va venir a través del seu pare, fotògraf esportiu. Després d’estudiar a l’Escola de Periodisme i col·laborar amb el seu pare, va haver de vèncer l’hostilitat que va generar en aquella època que una dona cobris certs esdeveniments esportius.

Durant anys ha estat la fotògrafa del cantant Raphael, feina que ha compaginat amb la de diverses agències: Sincropress, Heliopress, Contifoto i Cosmopress. L’any 1985 va deixar la feina, en desacord amb l’estil groc que s’havia imposat a la professió, i va obrir el restaurant Ca Na Joana a Eivissa, considerat un dels millors de les Illes.

Al desembre de fa dos anys, va iniciar una campanya de micromecenatge a la plataforma Verkami, per completar el pressupost d’un documental sobre ella. Ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi de 2014.