El Museu d’Art Jaume Morera i el Museu de Lleida, en la Xarxa territorial de Museus de les Terres de Lleida i Aran
L’alcalde, Àngel Ros, destaca l’aportació de la ciutat al patrimoni museístic del conjunt de Lleida en l’acte de constitució de la Xarxa que ha presidit el conseller Santi Vila
L’alcalde, Àngel Ros, destaca l’aportació de la ciutat al patrimoni museístic del conjunt de Lleida en l’acte de constitució de la Xarxa que ha presidit el conseller Santi Vila
La ciutat de Lleida aporta el Museu d’Art Jaume Morera de Lleida i el Museu de Lleida a la Xarxa territorial de Museus de les Terres de Lleida i Aran que s’ha constituït avui a Balaguer, en un acte que ha presidit el conseller de Cultura, Santi Vila i al qual ha assistit el paer en cap, Àngel Ros.
La Xarxa és fruit del conveni marc entre el Departament de Cultura, la Diputació de Lleida, i els titulars dels 10 museus registrats de les comarques de Lleida i Aran que s’hi han adherit. L’alcalde de Lleida ha elogiat la iniciativa i s’ha compromès a treballar per enfortir la Xarxa d’acord amb l’important pes que en les terres de Lleida i Aran tenen el Museu d’Art Jaume Morera, titularitat de la Paeria, i el Museu de Lleida, que lidera un consorci integrat per l’Ajuntament de Lleida, la Diputació, la Generalitat, el Bisbat de Lleida i el Consell Comarcal del Segrià.
Àngel Ros ha destacat la projecció que el Museu Morera ha assolit amb les exposicions en el marc dels centenaris de Xavier Gosé –ara, a Lleida, després de l’èxit obtingut al MNAC de Barcelona- i a Manuel Viola, que es pot contemplar actualment a Saragossa. Així mateix, ha destacat el salt qualitatiu que representarà la nova i definitiva seu d’aquest equipament a la rambla de Ferran. La col·lecció del Museu d’Art Jaume Morera és la més important d’art modern i contemporani a Catalunya, fora de la ciutat de Barcelona.
La Xarxa territorial de Museus de les Terres de Lleida i Aran està formada per 10 museus registrats. Els seus objectius estratègics, a quatre anys vista, són: incrementar i diversificar els públics per una millora del retorn social i de la seva visibilitat al servei de la ciutadania; contribuir en la millora de l’eficiència en l’organització i gestió per adaptar-se a les necessitats i reptes actuals; impulsar la recerca aplicada per tal d’augmentar la qualitat de les activitats; ajudar a mantenir les funcions de conservació, restauració i documentació per tal de garantir una òptima custòdia del patrimoni dels museus i, finalment, estimular el coneixement, la promoció i la dinamització del territori a partir del patrimoni material i immaterial representatiu de l’entorn.
Per dur a terme aquests objectius, el pla d’acció del 2016 contempla 11 línies de treball i 19 accions vinculades als grans eixos d’actuació sobre públics, conservació i gestió de museus. Per al 2016, la Xarxa territorial de Museus de les Terres de Lleida i Aran compta amb un pressupost de 120.000 euros.
Aquestes accions seran coordinades pel Servei d’Atenció als Museus (SAM), la unitat tècnica i gestora de les xarxes territorials, amb la funció de prestar serveis, però també amb de coordinar les actuacions que duen terme altres museus. En el cas de Lleida i Aran, el SAM es troba al Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal.
Els museus que formen part de la Xarxa són: Ecomuseu de les Valls d’Àneu (Esterri d’Àneu), Museu Comarcal de Cervera (Cervera), Museu Comarcal de l’Urgell (Tàrrega), Museu d’Isona i la Conca Dellà (Isona i la Conca Dellà), Museu d’Art Jaume Morera (Lleida), Museu de la Noguera (Balaguer), Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal (Lleida), Musèu dera Val d’Aran (Vielha e Mijaran), Museu Diocesà d’Urgell (la Seu d’Urgell) i Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (Solsona).
Els museus de la Xarxa Territorial de Museus de Terres de Lleida i Aran es conceben, sobretot, com a actors culturals de primer ordre en les seves respectives comunitats, en les quals s’han consolidat uns certs públics locals habituals. Els museus del segle XXI orienten clarament totes les seves funcions vers el retorn social. Això passa per situar els públics al centre de la seva estratègia i donar prioritat a l’accés de la ciutadania als museus. En aquest sentit, cal treballar en augmentar la intenció de visita del públic potencial a partir d’estratègies que treballin factors decisius (accessibilitat, preu, serveis, experiència, etc.).