L’alcalde Ros remarca el sentit d’universalitat del músic i compositor lleidatà Enric Granados i posa en valor l’amplitud del seu llegat, que va més enllà de l’àmbit musical

El Palau de la Generalitat ha acollit l’acte institucional per commemorar el músic i compositor lleidatà Enric Granados en el marc de l’Any Granados, amb motiu del centenari de la seva mort i del 150 aniversari del seu naixement. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha participat en l’acte commemoratiu, encapçalat pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Ros ha remarcat el sentit d’universalitat de Granados, en totes les etapes de la seva vida, i ha afirmat que també “fou profundament cosmopolita”, sent un creador amb vocació i visió universal que es va comprometre amb la cultura catalana i els moviments culturals que s’hi van gestar a finals del s. XIX i principis del XX.
El paer en cap ha posat en valor l’amplitud del seu llegat, que anava més enllà de l’àmbit musical, amb una visió unitària de l’art que unia la pintura i la dansa amb la seva música. De fet, com assenyala un dels seus biògrafs, Walter Aaron Clark, Granados era un artista i la seva producció musical tenia un propòsit superior, “crear art”. L’alcalde ha assenyalat que amb els actes que s’estan fent per recordar Granados, es realça la petjada humana i artística de Granados, fent-la encara més universal.
En l’acte, Àngel Ros ha destacat la unanimitat cultural que ha generat la commemoració del músic i ha agraït l’aportació d’institucions polítiques, culturals i musicals a la Comissió de l’Any Granados.
En aquest marc, l’alcalde de Lleida també ha volgut agrair al president de la Generalitat la signatura de l’acord pel Museu Morera que s’ha materialitat aquesta tarda.
El Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat ha acollit l’acte commemoratiu, al qual han assistit el conseller de Cultura, Santi Vila; el besnét del compositor, Enrique Granados; la filla de la pianista i compositora, Alícia de Larrocha; Alicia Torra, i la regidora de Polítiques a favor de la Creativitat, la Cultura, l’Educació i l’Esport, Montse Parra.
Després dels parlaments institucionals, el pianista José Menor ha interpretat ‘Requiebros’, de l’òpera ‘Goyescas’; mentre que Josep Buforn, també al piano, ha acompanyat la soprano Marta Matheu amb ‘La maja y el ruiseñor’, de la mateixa òpera, i ‘Elegia eterna’, de Cançons catalanes.
Durant tot aquest any i el pròxim, la Paeria ha impulsat una sèrie d’actes per recordar la figura Enric Granados amb motiu del centenari de la seva mort (1916) i el 150è aniversari del seu naixement (1867). Aquests dos anys tenen com a finalitat impulsar la investigació sobre Granados i donar a conèixer la seva música en l’àmbit nacional i internacional. Amb aquest motiu, l’Any Granados estarà present en algunes de les ciutats en què el compositor va viure i treballar, com Barcelona, París i Nova York.
Aquests actes estan coordinats mitjançant la Comissió Any Granados, que integra les principals institucions culturals i musicals del país i compten amb les aportacions de la família del músic. D’entre les activitats organitzades entorn d’aquesta commemoració, destaca la programació de l’Auditori Municipal Enric Granados, que ofereix una visió àmplia de la música del compositor i de la seva època. Així, al costat dels concerts amb les seves melodies més conegudes, s’han dut a terme iniciatives com la recuperació de l’òpera Follet.
El pianista resident de l’Auditori, José Menor, ha portat aquest any la música de Granados per tot el món. Així, va actuar al Carnegie Hall de Nova York coincidint amb l’aniversari de la mort del compositor. Allà va interpretar la seva versió de ‘Goyescas’, la mateixa que el 28 de gener donava el tret de sortida de les commemoracions a Lleida.
Els objectius perseguits per la commemoració de l’Any Granados han estat recordar la figura de Granados i oferir una visió més àmplia de la seva figura, centrant-se no només en les seves obres més populars sinó també en aquelles que han restat menys conegudes, les que l’entronquen amb el Modernisme i amb les incipients avantguardes europees. A més, s’ha volgut posar al dia la investigació sobre la seva figura i deixar com a llegat un seguit de materials des d’on es pugui desenvolupar, en els anys a venir, una revisió de la seva figura, cabdal en tant que nexe entre Catalunya i Espanya i els corrents estètics de l’Europa de finals del segle XIX i començament del XX.