La Paeria aprova el Pla de prevenció de residus, amb mesures per promoure la reducció i reutilització de les deixalles

La junta de govern de l’Ajuntament de Lleida ha aprovat el Pla Local de Prevenció de Residus Municipals de Lleida pel període 2018-2024, un document que defineix l’estratègia que ha de seguir la ciutat per a aconseguir arribar als objectius de reducció dels residus que genera, consolidant les actuacions de prevenció que ja s’estan desenvolupant i fomentant-ne de noves. Aquesta estratègia preveu la participació activa dels diferents agents econòmics i socials del municipi i la corresponsabilització de la ciutadania.

El Pla Local de Residus municipals de Lleida 2018-2024 planteja una planificació pels pròxims 6 anys. Primerament es fa una diagnosi de la generació i gestió dels residus municipals en el moment actual, per detallar posteriorment l’abast del Pla, els objectius que es volen assolir com a ciutat i el Pla d’acció. En aquest sentit, es defineixen dues fases d’execució: una primera fase amb les actuacions més immediates i una segona amb les actuacions a realitzar a llarg termini, destacant la importància dels indicadors de seguiment així com de l’aplicació d’instruments de millora continua que permetin adequar l’estratègia i les actuacions a les necessitats de la ciutat. L’objectiu que es planteja és assolir una reducció de la generació de residus de l’1,6%.

La generació de residus per càpita a la ciutat de Lleida va arribar al seu màxim l’any 2002 amb 1,45 kg/habitant/dia, mentre que el seu màxim més recent va ser l’any 2007 amb 1,39 kg/hab/dia. A partir del 2009 la generació comença a disminuir fins a arribar al seu mínim l’any 2013, assolint una generació de 1,07 kg/hab/dia. Des d’aleshores aquest valor ha augmentat lleugerament fins a una generació l’any 2016 de 1,14 kg/hab/dia, que és inferior a la mitjana de Catalunya, que és de 1,36 kg/hab/dia.

Mesures previstes al pla

El pla proposa un total de 23 accions vinculades a les estratègies proposades per la reducció de residus i la reutilització de les diferents fraccions.

Així, en la fracció orgànica es proposa el foment del compostatge, tant individual com comunitari; la disminució del malbaratament alimentaria les llars; l’aprofitament d’excedents alimentaris en centres educatius i altres grans generadors; i el foment d’espigolades populars (accions de recollida de fruites i verdures descartades).

Pel que fa al paper i el cartró, es proposa promoure la socialització de llibres als centres educatius; el foment d’espais d’intercanvi de llibres; i de la reducció d’ús de paper en equipaments municipals i centres educatius, promovent-hi l’alternativa de la informació en format digital.

Sobre els envasos lleugers, es planteja fomentar l’ús de bosses i gots reutilitzables; la prevenció de l’ús d’envasos als esmorzars en els centres escolars; i prioritza en les ofertes públiques la compra baixa en envasos.

Respecte al vidre, l’actuació principal és promoure l’ús dels envasos retornables en els establiments d’hostaleria i restauració.

També es plantegen altres mesures més transversals, com la creació d’un espai de reutilització i preparació per la reutilització; el foment de la reutilització amb taulells a mercats i altres espais; promoure actuacions de reparació per allargar la vida útil dels productes; la reducció dels residus agrícoles; la redacció d’una ordenança fiscal de residus que afavoreixi la prevenció; la promoció d’accions de prevenció en l’Agenda 21 Escolar; la celebració de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus; la redacció d’un pla de compra verda i ambientalització dels espais i esdeveniments públics; la reducció de l’ús de fitosanitaris i altres productes potencialment nocius; i el foment del consum de productes ecològics.