<bound method DexterityContent.Title of <NewsItem at /fs-paeria/paeria/ca/actualitat/noticies/36076>>.

El paer en cap, Miquel Pueyo, es sotmetrà a una qüestió de confiança davant del ple

Després que el ple extraordinari d’avui hagi rebutjat l’aprovació del projecte de pressupostos del govern per 13 vots a 12 i dues abstencionsSegons fixa la llei, si la moció surt endavant, els comptes quedaran aprovats automàticament, i si es rebutjada, la resta de grups disposaran d’un mes per presentar una moció de censura

Després que el ple extraordinari d’avui hagi rebutjat l’aprovació del projecte de pressupostos del govern per 13 vots a 12 i dues abstencionsSegons fixa la llei, si la moció surt endavant, els comptes quedaran aprovats automàticament, i si es rebutjada, la resta de grups disposaran d’un mes per presentar una moció de censura

El paer en cap, Miquel Pueyo, es sotmetrà a una qüestió de confiança davant del ple municipal al gener, tal i com preveu l’article 197 bis de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General, després que el ple hagi rebut avui en sessió extraordinària el projecte de pressupostos per a l’any 2022 presentat pel govern municipal, per 13 vots en contra, 12 a favor i dues abstencions.

Pueyo ha afirmat que “en el cas d'un bloqueig institucional, els alcaldes disposem d'una bala de plata, que efectivament utilitzaré”. “Vostès no ens abocaran, amb aquesta coalició singular, circumstancial, que va des del Comú als regidors no adscrits, a una pròrroga de pressupostos. Per responsabilitat amb els 141.000 ciutadans de Lleida els anuncio amb tota tranquil·litat però també amb tota contundència, que davant la situació de bloqueig plantejada d'un assumpte de tanta transcendència per a l’activitat municipal com és el pressupost, i d'acord amb el marc legal, l’oposició queda emplaçada a aquesta disjuntiva”, ha afirmat.

Segons preveu la normativa, si l’alcalde supera la qüestió de confiança, els pressupostos queden automàticament aprovats. En cas contrari, els grups disposaran d’un termini d'un mes per a presentar una moció de censura amb candidat alternatiu a alcalde. Si no ho fan o si aquesta no prospera, s'entendrà atorgada la confiança i aprovat el projecte de pressupostos.

Abans de la votació, el paer en cap ha recordat que el ple extraordinari s’havia convocat “perquè els dos grups que constitueixen el govern van arribar a un acord amb el Comú pels pressupostos en el que creiem era un exercici de responsabilitat” . “La ciutat ens està demanant que més enllà de la legítima discrepància partidista i de la diversitat de les legítimes ambicions personals i polítiques que cadascú pugui tenir ens estan demanant que pensem en el conjunt de la ciutat i mirem més enllà”, ha afegit.

Debat de pressupostos

La tinent d’alcalde Montse Pifarré ha presentat abans de la votació el projecte de pressupostos i ha destacat que es tracta d’uns comptes “expansius, destinats a la recuperació de la ciutat, que aposten per les grans transformacions de país i que aprofiten l’arribada dels fons europeus per construir la Lleida del 2030”. Pifarré ha destacat l’important salt endavant en inversions, fins a 25,3 milions d’euros, orientades a la transformació social, democràtica, feminista i verda que defensa el govern municipal i a “donar una empenta a la recuperació econòmica després del sotrac ocasionat per la pandèmia, sense deixar ningú enrere”. A més, ha recordat el compromís del govern municipal per l’acord amb el grup del Comú de Lleida, amb 12 reunions i 45 punts d’accions pactades.

En la seva intervenció durant el debat de la proposta, la regidora del PSC Begoña Iglesias, ha afirmat que “són els pressupostos del secretisme, l’opacitat, la falta de transparència i la desinversió dels serveis socials, que ho fien tot als Next Generation i no aposten per solucionar els problemes de la ciutat”. El PSC, que ha presentat 41 esmenes al document del pressupost, ha criticat també que no hi hagi més despesa social, en promoció econòmica, turisme, transició ecològica, manteniment i per la recuperació de barris com el Centre Històric i la Mariola.

Per part del PP, el seu portaveu, Xavi Palau, ha afirmat que aquests pressupostos “estressen als lleidatans, són ficticis, fan que depenguem de les ajudes externes, que seguim submisos a les directrius de la Generalitat i que juguen a la complicitat amb el govern d’Espanya, que no aposta pel municipalisme”.

El portaveu del Comú de Lleida, Sergi Talamonte, ha anunciat la seva abstenció en la votació, malgrat l’acord anunciat el 25 de novembre, per la decisió de l’assemblea del Comú motivada pel que consideren com a “incompliments i falta de confiança” envers al govern.

La regidora no adscrita Ángeles Ribes ha considerat irreal el projecte de pressupostos i ha criticat que s’incrementi el deute. La també regidora no adscrita Maria Burrel s’ha mostrat igualment crítica i ha afirmat que “calen uns pressupostos diferents perquè Lleida creixi”.

Intervenció de les entitats

Durant el debat, també han pogut fer-se sentir al ple diverses entitats. Per part de la Federació d’Associacions de Veïns, el seu president, Toni Baró, ha celebrat que el pressupost sigui expansiu i incrementi el capítol d’inversions i ha assenyalat que consideren “una línia vermella” l’augment de la neteja i el manteniment i la millora de l’enllumenat i la recollida selectiva d’escombraries, que creuen que s’ha de fer tant si arriben com si no els fons europeus.

Per part de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Sucs, l’alcalde pedani, Guillem Boneu, ha demanat que es reconsideri el pagament que s’exigeix per l’obertura d’un expedient sancionador per infraccions urbanístiques, situació que està afectant diversos propietaris de Sucs i que portaran en forma de moció al pròxim ple.

En nom de l’Associació Futur, Paco Salazar ha destacat la difícil situació econòmica que viu el col·lectiu de venedors ambulants de Lleida i ha reclamat una reducció de les taxes que suporten.

El ple també ha aprovat la plantilla i la relació de llocs de treball de l’Ajuntament de Lleida per a l’any 2022 amb 14 vots favorables, 9 vots en contra i 4 abstencions.

Aprovació dels comptes de l’EMU per àmplia majoria

La Junta General de l’Empresa Municipal d’Urbanisme ha aprovat avui els seus comptes per a l’any 2022, als quals ja havia donat llum verda el consell d’administració de l’empresa el passat 29 de novembre. El pressupost ha rebut un total de 21 vots a favor, dels grups d’ERC, PSC, Junts per Catalunya, i Comú de Lleida, i sis abstencions, dels regidors del PP i dels no adscrits, Ángeles Ribes, Maria Burrel, José Maria Córdoba i Sergio González.

El president de l’EMU, Jaume Rutllant, ha destacat que les prioritats de l’EMU per a l’any vinent seran la gestió del parc d’habitatges propi, que ara inclou 288 habitatges i es vol fer créixer; seguir amb la venda de patrimoni per reduir la despesa financera i amortitzar crèdits pendents; treballar per reduir la taxa de morositat dels arrendataris d’habitatges públic, que tot i rebre facilitats de pagament adaptades als seus recursos i a la seva situació personal, no compleixen amb les condicions pactades; i per impulsar l’Oficina Local d’Habitatge.

A més, ha assenyalat que els pressupostos respecten el pla de sanejament i el criteri de l’informe d’auditoria externa, que comporta un increment del patrimoni de la societat per la reversió del deteriorament del preu del sòl en l’àmbit del Pla de l’Estació.

El portaveu del PSC, Jaume Sellés, ha afirmat que amb l’aprovació d’aquests comptes “es tanca una etapa negra de l’EMU, que cal superar”, motiu pel qual ha justificat el seu vot favorable als comptes, tot i censurar “l’estratègia impròpia i temerària” seguida anteriorment.

El portaveu del PP, Xavier Palau, ha criticat que “la gestió de l’EMU dels darrers dos anys i mig han hipotecat el futur de l’EMU i la Paeria” i ha afirmat que “ens abstindrem perquè hi ha un canvi”.

Per part del Comú, Sergi Talamonte, ha anunciat el seu vot favorable al pressupost perquè consolida l’impuls que vam iniciar en primera part del mandat” per fer política d’habitatge.

La regidora no adscrita Ángeles Ribes ha criticat la gestió de l’EMU i ha reclamat que “una altra gestió és possible, sense hipotecar l’empresa i els veïns de Lleida”.