Fotoperiodisme a Catalunya 1976- 2000

El Col.legi de Periodistes de la demarcació de Lleida, en col.laboració amb la Paeria i el Museu de Lleida, ha organitzat una exposició sobre el fotoperiodisme a Catalunya que abasta els vint-i-cinc anys que transcorren entre 1976 i 2000. L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, presideix la inauguració de la mostra aquest vespre a les 20h. A Fotoperiodisme a Catalunya 1976-2000 hi participen 77 fotoperiodistes, i s’hi presenten un total de 170 fotografies. Aquestes són les xifres d’una mostra que compta amb la presència de tots els mitjans diaris de Catalunya, d’agències i publicacions periòdiques. Dels professionals que són presents a l’exposició n’hi ha que estan en actiu, altres que ja s’han jubilat i les absències de dos noms: Jordi Pujol Puente i Manuel Sánchez Urbano. La mostra s’organitza en quatre grans blocs temàtics: • Canvis revolucionaris en la tecnologia • Fotoperiodistes catalans en zones de conflicte • Els Fotoperiodistes de la transició • Un futur incert En aquest període han canviat moltes coses en el món de la informació gràfica als diaris. El 1975 el color es feia servir només per a les cobertes de fotogravat de les edicions dominicals i a les pàgines interiors els textos s’imprimien en tipografia i les imatges amb fotogravat. La qualitat d’impressió de les poques fotografies que hi havia era pèssima i la seva temàtica quedava limitada als esports, les fotos oficials, alguna d’internacional facilitada per agència i poca cosa més. Hi havia només un o dos fotògrafs a cada redacció. En entrar al segle XXI tots els diaris s’imprimien en òfset i amb fotografies en color. La imatge hi ocupava un lloc molt important i els temes més vius quedaven reflectits fotogràficament a les seves planes. Cada redacció tenia un equip molt ampli de fotògrafs, organitzat jeràrquicament. Els vells laboratoris de revelat estaven passant a millor vida per deixar pas a la fotografia digital i el Photoshop. La figura de l’editor gràfic, tant de temps reivindicada, era present a tots els mitjans. El fotògraf deixava de ser un apèndix del periodista de text —que fins aleshores era qui ho decidia tot— i esdevenia un fotoperiodista amb capacitat de decisió i amb drets sobre el producte del seu treball. Els enviats especials eren quelcom habitual i els fotoperiodistes catalans havien abandonat el provincianisme tradicional per practicar un cosmopolitisme que arribava a tots els països del món i a les zones més calentes. Aquest gran salt quantitatiu i qualitatiu és el que vol reflectir aquesta exposició, alhora que s’ha pretès oferir al públic una representació suficient del fotoperiodisme com a treball col·lectiu durant el període 1976-2000, més que no pas presentar una suma d’individualitats. Nous fotoperiodistes joves s’han anat incorporant contínuament a la professió en el anys que portem de segle. Ells, naturalment, seran l’objecte de la propera mostra que s’organitzi sobre el fotoperiodisme a Catalunya. Fotoperiodisme a Catalunya 1976-2000. Itinerari expositiu Fotoperiodisme a Catalunya 1976-2000 va ser una idea de Josep Maria Huertas, degà del Col·legi de Periodistes des del maig de 2006 fins a la seva mort el març de 2007. El periodista i escriptor va proposar fer un repàs a la història del fotoperiodisme a partir de 1976, el punt on s’havia quedat l’exposició realitzada el 1990, organitzada també pel Col·legi de Periodistes i l’Ajuntament de Barcelona al Palau de la Virreina. El Col·legi de Periodistes va crear un equip de treball per la recollida de material fotogràfic i l’elaboració del catàleg. Després de la primera reunió, on van sentar totes les bases de l’exposició, Josep Maria Huertas va morir. L’equip va decidir tirar endavant l’exposició sobre les bases que ell havia plantejat. Espai: Museu de Lleida (C/ Sant Crist, 1) Dates: Del 3 de juliol al 30 de setembre Horaris: De dimarts a dissabte, de 10.00 a 20.00 hores Diumenge i festius, de 10.00 a 14.00 hores Preu: Entrada gratuïta