La Paeria inicia la remodelació de la plaça Cervantes

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha visitat els treballs d'enderroc del monòlit de la plaça de Cervantes que han començat aquest migdia, un cop s'ha retirat el niu de la cigonya que hi havia a la part superior. Amb aquesta operació, s'inicia la remodelació d'aquest cèntric punt de la ciutat, actuació que forma part del Pla de Barris del Centre Històric. El primer pas abans d’abordar les obres de reurbanització de la plaça consisteix en la demolició del monòlit de l’època franquista -la primera pedra del qual data de l'1 de juny de 1969-. L’enderroc, iniat dilluns amb el desmuntatge de les estructures inferiors- ha comportat el trasllat del niu de cigonya, ancorat al capdamunt del monument, de 22 metres d’alçada. Quan sigui el període de nidificació es traslladarà a la ribera del riu Segre. La Paeria preveu que durant aquesta setmana s’acabin de fer les tasques d’enderroc, així com la neteja de la runa per, després deixar la zona neta. Posteriorment, el segon pas en la reurbanització de la plaça serà el trasllat dels serveis que es preveu que comenci la propera setmana. L’Ajuntament de Lleida, a través de l’Empresa Municipal d’Urbanisme va adjudicar la plaça Cervantes a l’empresa Arnó per un import d’1.252.305,89 euros. Aquesta actuació s’emmarca dins del Pla de Barris del Centre Històric i pretén impulsar un gran canvi en la fisonomia del barri. L’ampliació i reurbanització de la plaça Cervantes comportarà que l’espai sigui de referència per a tota la ciutat. La nova plaça tindrà una superfície de 6.000 m2 (gairebé el doble del que té actualment), i estarà destinada principalment per a l’ús de vianants i zona verda. El projecte de la nova plaça contempla la plantació d’una seixantena d’arbres, parterres, zones verdes i, a més, es mantindran la majoria dels que hi ha actualment, així com la instal·lació de 60 noves lluminàries i mobiliari urbà (com per exemple més de 40 bancs) i jocs infantils. Un plaça construïda el 1974 La plaça Cervantes es va construir el 1974, on antigament hi havia la porta de Boters i davant d’ella una font i un abeurador formant una placeta. L’espai es completava amb un petit pas fora muralles i al davant, una extensa horta i una cruïlla de camins. Era el punt per on entraven a la ciutat tots els que venien de Montagut, Vallcalent i Torres de Sanui. Tot va canviar quan l’últim terç del segle XIX es va enderrocar la muralla i la portalada, es va obrir la rambla d’Aragó i a l’extrem del passeig es va construir l’immens casalici de pedra de la presó provincial, el 1895. Llavors, el 1898, es va configurar la plaça Cervantes. Aleshores només era un espai sense urbanitzar, i després es va urbanitzar però el perímetre no va canviar gens. Després, en la dècada dels 60, concretament el 1964, es va enderrocar la presó i sobre el seu solar es va edificar l’actual delegació d’Hisenda. Pels volts dels 70 la rambla es va convertir en bulevard i la plaça es va urbanitzar (1974). La plaça juntament amb la rambla acollia les grans instal·lacions de les firetes i en el lateral amb el carrer Joan Baiget hi havia el frontó Cervantes, un veritable pulmó ciutadà on s’hi feia de tot, des de vetllades de boxa a revetlles amb ball, des de cinema a l’aire lliure a hoquei sobre patins. Quatre anys abans, el 1970, s’inaugura el monòlit, es va encerclar l’espai i se li va donar l’actual configuració. Un monument que va ser dissenyat pel que llavors era arquitecte municipal, Lluís Domènech Torres, que tenia l’objectiu de perpetuar la memòria als caiguts a la Guerra Civil espanyola. Segons consta a la memòria del projecte del monòlit, el monument volia reflectir d’una forma plàstica les seqüències del drama. Les idees eren: calvari, sacrifici i glòria o premi per al que venç. La idea del calvari es representa a través de dues figures: la del pòdium del monument en forma d’escalinata que representa que cada esgraó era una pena més. La segona figura del calvari ve representada per una bloc contigu a l’escalinata que representa la presó. Simbòlicament aquest gran bloc es va construir amb pedra procedent de l’antiga presó i en ell es van col·locar les reixes, també del mateix edifici. Al final del calvari arriba el sacrifici, en què es dóna la vida que es representa amb un altar que s’aixeca per damunt del podi. Finalment, de l’altar arrenca el camí de la glòria representada per una agulla, a la part final de la qual hi ha la creu de Crist. La memòria recull que aquest monòlit es construeix a la plaça Cervantes perquè és el mateix lloc que va ocupar la presó provincial, on van estar molts dels caiguts que es commemoren amb el monument. Davant del monument i dins del recinte acotat per al monòlit es va projectar un espai lliure pavimentat amb lloses de pedra. Ara, amb el nou projecte de reurbanització de la plaça Cervantes dissenyat per l’arquitecte Francesc Oró, es recupera una part de les reixes de forja que pertanyien a la presó provincial i que es reubicaran en la nova plaça. Així mateix, es mantindrà el bust en honor a Miguel de Cervantes, que originàriament estava als Camps Elisis i a mitjans dels anys 70 es va traslladar a la nova plaça que es va fer.