Lleida ciutat emergent de Catalunya al s.XXI

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha presentat aquest matí davant un auditori de més de 240 persones, ple de gom a gom, la seva visió de la ciutat de Lleida, un municipi "emergent de Catalunya al segle XXI" en el marc de l'esmorzar-col·loqui organitzat per Tribuna Catalunya- Fòrum Europa. El paer en cap ha anat resseguint els diferents tòpics que han dibuixat la ciutat durant anys, com el fet que és llunyana, i ha posat de relleu la nova realitat d'una ciutat que viu un moment clau, afavorit especialment per les comunicacions: "L'ave i l'aeroport representen per a Lleida en el s.XXI el mateix que l'arribada en tren al s.XIX". Ros ha remarcat que "Lleida està aprop, és una ciutat per visitar i fer negocis, una moderna capital agroalimentària i una gran capital comercial i universitària". En aquest sentit, el paer en cap ha destacat que avui "Lleida, està a l'abast de 20 milions de persones en menys de dos hores" i té una característica que la fa singular respecte a la resta de Catalunya i és que "Lleida és, relativament, un gegant demogràfic en relació al seu entorn" ja que cap capital comarcal de la demarcació supera els 16.000 habitants. L'aportació de Lleida, clau per a Catalunya Pel que fa als índexs econòmics, l'alcalde ha exposat l'increment d'exportacions que ha enregistrat Lleida en els primers vuit mesos d'aquest any, d'un 10,9%. "Lleida vol ser un referent internacional pel fa a la innovació" i per això ha impulsat el PCiTAL, amb la voluntat d'acollir equipaments científics i tecnològics punters, ha explicat. En aquest àmbit, Ros ha destacat la creació del "Parc de les Humanitats, destinat a acostar les noves tecnologies i els tecnòlegs a les humanitats". La decidida aposta de Lleida per donar servei al turisme de negocis també ha estat un dels elements emfatitzat per l'alcalde Ros en el seu discurs: "La Llotja, el Centre de Negocis i Convencions de Lleida potenciarà l'atractiu de Lleida en un sector molt competitiu en el qual som ja la segona ciutat de Catalunya, la primera després de Barcelona". Ros ha afirmat també que "Lleida té els elements necessaris per facilitar una nova onada industrial, decantada de forma preferent, però no única, cap a l'aplicació a la indústria de tecnologies que afegeixen valor a la producció agrària". En aquest sentit ha dit que "el procés de transformació de la producció agrícola i ramadera en producte acabat és a Lleida una assignatura pendent. El sector públic hi hem de posar les infraestructures: sòl industrial, comunicacions, Parc Científic i formació. El sector privat hi ha de posar les empreses". Un altre repte per a la ciutat de Lleida en aquests moments, segons ha assenyalat Ros "és reforçar l’atractivitat comercial de la ciutat-regió. Lleida segueix sent una gran plaça comercial de Catalunya". Per consolidar aquest paper el paer en cap ha explicat que és necessari més sòl comercial, i major llibertat d’instal•lació de grans empreses: "El model pel que apostem és la integració d’aquestes empreses a la trama urbana . No volem, ni autoritzarem, centres comercials en mig de deserts urbans, però tampoc és bo privar grans zones urbanes de centres comercials. Les limitacions legals han de ser només de caire urbanístic, sense limitar la competència econòmica". Ros ha ha reclamat així mateix una aposta decidida del Govern per "convertir la fortalesa geogràfica de Lleida en valor econòmic per a Catalunya. L'eina per activar la geografia és l'obra pública. Les autovies Lleida-França, per la Val d'Aran; l'Eix Cantàbric-Mediterràni, per Osca, Lleida i Tarragona; l’Eix de l’Ebre i la modernització dels eixos ferroviaris són necessitats de Catalunya que passen per Lleida". El caràcter universitari de la ciutat de Lleida, l'impuls que s'ha donat des de la ciutat a la FP amb la primera fira catalana dedicada a aquests estudis fan de Lleida una ciutat educadora, que "posa el coneixement i laformació al servei del desenvolupament". Finalment, Ros ha reclamat la necessària aportació de Lleida al progrés de Catalunya, també en matèria econòmica i en moments de crisi com els actuals: "L'equilibri i les zones emergents són bones receptes per sortir-ne reforçats". El conseller d'Economia Antoni Castells ha estat l'encarregat de presentar la conferència, que ha comptat amb l'assistència dels consellers Ernest Maragall i Joaquim Llena, la presència de les principals institucions catalanes i de destacats representants dels teixits industrial, econòmic, empresarial i financer de Catalunya. Pel que fa a les preguntes plantejades en el decurs del col·loqui posterior a la conferència, en destaquen la nova divisió territorial de Catalunya en vegueries i les superfícies comercials. L'esmorzar-col·loqui, organitzat per Tribuna Catalunya- Fòrum Europa, ha tingut lloc a l'Hotel Avenida Palace de Barcelona.