<bound method DexterityContent.Title of <NewsItem at /fs-paeria/paeria/ca/actualitat/noticies/9340>>.

L'alpinista lleidatà Juanjo Garra ataca un nou 8.000

Forma part de l'expedició internacional que aquest 5 d'abril parteix cap el Kangchenjunga, a l'Himàlaia, i intentarà obrir una nova via al cim del Yalung Kang de 8.505 metres

Forma part de l'expedició internacional que aquest 5 d'abril parteix cap el Kangchenjunga, a l'Himàlaia, i intentarà obrir una nova via al cim del Yalung Kang de 8.505 metres

L'alpinista lleidatà, i tècnic municipal d'esports, Juanjo Garra, inicia aquest diumenge 5 d'abril una nova expedició a un cim superior als 8.000 metres, a l'Himàlaia. Garra forma part d'un equip format per alpinistes bascos, navarresos, polonesos i andorrans, que intentarà obrir una nova via en un dels 5 cims del Kangchenjunga, el Yalung Kang de 8.505 metres i una de les muntanyes amb menys ascensions al llarg de la història, com ha explicat el opropi Garra en la presentació de l'expedició que ha tingut lloc aquest dissabte a la tarda a la Paeria, amb la presència de l'alcalde, Àngel Ros. (Adjuntem Arxiu de so). Kangchenjunga significa “els cinc tresors de la gran neu“, ja que el serrat té cinc puntes, la principal que té 8.586 m, la central de 8.482 m, la sud de 8.476 m i l’oest, anomenada Yalung Kang, que puja fins els 8.505 metres. Fins 1852, es va creure que el Kanchenjunga era la muntanya més alta del món. Les estimacions dutes a terme al 1849 pel Great Trigonometric Survey britànic revelaren que l’Everest es el cim més alt de la terra, per tant el Kanchenjunga va constituir el tercer lloc, desprès del K2. El més oriental dels vuit mils està format per un enorme massís amb cinc cims que superen els 8.000 m. Aquests cinc tresors del gran nevat són visibles des de molts quilòmetres cap al sud a les valls del Nepal i Butan. El vessant sud de la muntanya, amb una munió de geleres penjant, va ser el sorprenent escenari de la primera ascensió realitzada per la expedició britànica que comandava el Dr. Charles Evans, de la que el 25 de maig de l’any 1955 George Band i Joe Brown, arribaren a poques passes del cim, perquè havien promès no trepitjar-lo atès els seu caràcter sagrat pels nadius. L’endemà N.D. Hardie i T. Streather repetien la gesta. Un dels trets característics d’aquest cim és el caràcter sagrat que li atorguen les creences locals, que situen en la cúspide d’aquest gegant de l’Himàlaia la morada d’un déu. Per aquesta raó, tant en la primera ascensió que s’hi va fer com en moltes posteriors, no s’ha trepitjat el cim i s’ha respectat la creença quedant-se només a uns metres. No obstant, el cim ha estat trepitjat en l’actualitat en diverses ocasions.