El Consell de Ministres aprova la licitació de les obres del Parador del Roser per 19 milions d'euros

El Consell de Ministres, reunit avui a Palma de Mallorca, ha aprovat la licitació de les obres del Parador del Roser per un import de 19 milions d'euros i un termini de realització del contracte d'obra de 30 mesos. La construcció del Parador de Lleida s'emmarca en el Plan Paradores-E, al qual el govern central ha anunciat avui que hi destinarà 170 milions d'euros. L’antic convent del Roser de Lleida es convertirà en un Parador de Turisme de 53 habitacions dobles, una suite i dues més adaptades per a discapcitats i comptarà amb zona de restaurants i spa. El parador comptarà amb un aparcament subterrani de 47 places, situat en un entorn reurbanitzat.El pressupost global és de 19 .066.456,50 d’euros. El projecte comprèn dues intervencions constructives: la reforma i rehabilitació integral del Roser i la creació d’un pàrquing sota la superfície de la plaça de Sant Antoni Maria Claret, per a ús propi del complex. Els serveis tècnics municipals de l’Ajuntament de Lleida han realitzat el projecte, que signa l’arquitecte Carles Sàez, d’acord amb el previst al conveni subscrit entre la Paeria i la Secretaria d’Estat de Turisme. En el conveni signat entre la Paeria i l'Estat es contempla també el manteniment de l'ús de l'espai de recepció per a la realització dels actes oficials de l'11 de setembre una vegada rehabilitat el Parador de Turisme. L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha valorat molt positivament l'anunci de la licitació de les obres i ha destacat que "és una gran notícia des de tots els punts de vista, de potenciació de la ciutat i les terres de Lleida com a destinació turística de 1r nivell i també com a generadora d'una inversió directa de 19 milions d'euros". L'alcalde ha agraït especialment l'actual president de la Generalitat, José Montilla, i exministre d'Indústria el seu suport inicial projecte, així com el del següent ministre, Joan Clos, l'actual Director General de Tourespaña i l'anterior, el lleidatà Fèlix Larrosa. Arxiu de so Àngel Ros. Prioritats per a la rehabilitació i reforma El document destaca la recuperació i rehabilitació dels elements d’interès arquitectònic, històric i d’espai per reforçar la posada en valor de l’edifici: - l’església: restitució de les seves condicions principals, amb l’anàlisi i el tractament dels revestiments superficials originals; amb la reconstrucció reinterpretada dels elements de coberta desapareguts - com cupulins i llanternes de les capelles - i amb la restauració del sistema lògic de cobertes i del cimbori. A l’església se situaran els menjadors i sales de reunions. - L’antiga biblioteca: restauració i posada en valor dels frescos de la volta. Les pintures es podran contemplar des del menjador de grups. - El vestíbul: serà un espai de lliure accés i, per tant, es posaran en valor els seus elements històrics i simbòlics. Com a complement ornamental i patrimonial es col•locarà un pannell de material noble on es relataran els moments més significatius de la història de l’edifici. S’utilitzarà cal•ligrafia d’expressió i baix relleu, a més d’il•luminació monumental. - L’escala principal: s’eliminaran l’ascensor i l’escala afegida i es resoldrà l’accés a la planta tercera. - El pati: es restauraran les façanes. Serà el cor de l’edifici, l’espai principal de relació i representatiu del nou Parador. El projecte planteja una nova entrada principal per la façana oposada a l’actual, des de la plaça de Sant Antoni Maria Claret i el carrer Joglar Segalà per tal de facilitar l’arribada en vehicle. Així mateix, es proposa cobrir el pati, perquè assumeixi les funcions de vestíbul principal o de gran “hall” del conjunt hoteler. En aquest espai se situaran la recepció, zones d’estar i la cafeteria, a l’estil d’una plaça major que fa les funcions socials de l’edifici i distribueix l’accés a la resta de zones de l’establiment. A la cantonada del pati més pròxima a l’escala principal històrica se situarà un ascensor panoràmic que, juntament amb l’escalinata, configura els elements de comunicació vertical més representatius de l’immoble. Les tres plantes dels antics dormitoris del convent, amb accés des de les galeries del pati, s’adaptaran a l’ús d’habitacions: 17 en la primera planta, 18 en la segona (totes de 2 places) i altres 18 en la tercera (17 de 2 places i una “suite”). La capacitat total de clients, en règim d’ocupació normal, serà de 106. A la planta baixa es localitzaran les dependències de serveis generals (instal•lacions, magatzems, vestuaris, administració, cuina, etc...). A la planta de sota coberta, hi haurà la bugaderia, la central tèrmica i el gimnàs-spa. L’església, per dimensions i singularitat especial, es destina a locals de reunió i menjador a tots els nivells, amb l’excepció de l’espai corresponent a l’antic cor (planta tercera), situat sobre el vestíbul històric, on hi haurà la “suite”. A la sagristia, situada en la zona de la cuina (planta baixa de la nau sud), s’habilitarà un petit menjador de taula única des del qual es podran contemplar els frescos de la volta existents. El futur Parador ocuparà un solar de 2.404’35 metres quadrats. Quan acabin els treballs, l’edifici disposarà d’una superfície útil de 6.044’47 metres quadrats. La construïda serà de 8.406. L’àmbit de la urbanització de l’espai públic immediat serà de 1.163,75 metres quadrats. D’aquest total, 790,93 corresponen a la plaça d’accés (carrer Joglar Segalà); 238,41 al carrer Sant Domènec, i 134,41, al carrer Rosari. El Roser, antigament convent de Sant Domènec, va ser originàriament seu del Convent de Predicadors de l’orde dels Dominics i la seva construcció es va iniciar al 1699. L’edifici es va bastir en substitució de l’antic convent situat als peus del turó de la Seu Vella, que datava del 1215 i que va ser destruït al 1624. L’arquitectura del conjunt és barroca. L’església del Roser data del 1.830. Després de la desamortització, l’immoble es va destinar a usos sempre relacionats amb la cultura i l’ensenyament: Escola Normal a partir de 1841, Institut de Batxillerat, Biblioteca i Arxiu Central, Facultat de Dret al 1968, Facultat de Lletres al 1974, Museu Morera des dels anys 70 i Escola de Belles Arts des del 1987. L'edifici era propietat de l'Estat i la Paeria disposava d'un dret d'ús, ja caducat. Altres elements afectats pel projecte que també estan catalogats i declarats BCIL són les dues fonts neoclàssiques, una, adossada al mur de la façana del Roser, i una altra, en un mur de contenció de la plaça Sant Antoni Maria Claret. Arquitectònicament, els elements més remarcables són l’església, l’antiga biblioteca, el vestíbul, l’escala i el pati. La façana del carrer Cavallers és d’estil gòtic civil.