El Palau de Vidre ha acollit aquest dimecres una nova sessió ordinària del Consell Econòmic i Social, impulsat per l'Ajuntament de Lleida. La presència de Jaume Baró, secretari d’Empresa i Innovació del Departament d’Empresa i Treball i conseller delegat d’ACCIÓ, al Consell Econòmic i Social (CES) ha servit per constatar la importància de Lleida en l’estratègia industrial de Catalunya.
Baró ha presentat l’Informe de Sòl Industrial, emmarcat en el Pacte Nacional per a la Indústria, i ha recordat l’objectiu europeu que la indústria assoleixi el 20% del PIB. En aquest context, la disponibilitat de sòl és un dels grans actius de Lleida, i l’estratègia econòmica del territori va en aquesta direcció. Catalunya té 1.450 polígons industrials, el 65% fets abans del 2000, i més de la meitat tenen menys de 10 hectàrees, unes parcel·les massa petites per a la indústria actual. Davant d’aquest mapa, Baró ha destacat com a grans oportunitats per a Lleida l’ampliació del polígon del Segre i, sobretot, el projecte de Torreblanca. Ha defensat una indústria oberta i diversificada, ha esmentat l’estratègia de terminals ferroviàries i ha situat l’equilibri territorial i la retenció del talent com a objectius per a Lleida.
L’abastiment energètic és, segons Baró, la clau per atraure indústria d’alt consum d’energia, i s’estan fent tots els passos per garantir-lo a tot el sòl industrial de Lleida, també amb una sol·licitud de reforç a Redeia. En els projectes estratègics, l’energia s’atorgarà pel valor estratègic de cada projecte i no per ordre d’arribada de les sol·licituds, com fins ara. Segons Baró, el lideratge de Lleida ja és una realitat gràcies a les grans inversions anunciades recentment, com les de Volvo i Nipro, i n’hi ha una tercera a punt de cristal·litzar.
L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha destacat l’alineació total amb el Govern a l’hora de planificar conjuntament el sòl industrial de la ciutat i de negociar amb els possibles inversors: “Intentem que tinguin el màxim valor afegit, prioritzant sectors amb alta demanda de coneixement que reforcin el nostre ecosistema universitari”.
En aquesta línia, el director adjunt de Promoció de la Ciutat i la Cultura, Miguel Luis Lapeña Cregenzán, ha presentat el balanç d’Invest in Lleida: 25 projectes i 215 milions d’euros captats. Entre els tres grans, ha destacat Lleida Truck Center, que va obtenir la llicència en 14 dies, i Nipro, amb 24.000 m² i 25 milions d’euros d’inversió que crearan 74 llocs de treball qualificats.
Lapeña també ha presentat l’Ordenança municipal d’Espais d’Innovació, que s’està preparant per consolidar el sector tecnològic en tres espais estratègics: el Parc AgroBioTech, a l’edifici de la Capitania de Gardeny; el Campus d’Agrònoms, a l’entorn del Centre del Genoma; i el futur Parc de la Salut, amb els hospitals Santa Maria i Arnau de Vilanova. Els projectes designats tindran acompanyament preferent, la meitat de temps en els tràmits municipals i una valoració específica en subvencions i possibles beneficis fiscals.
El CES també ha conegut l’Informe sobre l’evolució del comerç a Lleida (2022-2026), presentat per Jaume Macià Amorós, professor associat del Departament de Geografia i Història de la Universitat de Lleida. L’estudi ha analitzat 6.128 locals en planta baixa: set de cada deu tenen activitat (4.138), dels quals el 34% són comerços (1.424) i el 66% són serveis.
La sessió s’ha tancat amb l’estudi de mobilitat ferroviària de la línia Lleida-Montsó, presentat per Alberto Puyvecino, de CCOO, per al grup de treball que formen deu administracions locals que representen 264.000 habitants. La proposta planteja un servei de rodalies d’uns 50 km, amb 11 circulacions diàries per sentit i 55 minuts de recorregut, que recuperaria les estacions de Raimat, Almacelles i Tamarit-Altorricó, sense servei de viatgers des de fa més de trenta anys. El grup estima que podria captar entre 700.000 i 900.000 usuaris l’any. Ara només hi ha dos trens diaris entre Lleida i Saragossa, i el Pla de serveis ferroviaris 2030-2040 de la Generalitat ja preveu un tren cada hora entre Lleida i Montsó.