El Centre d’Art La Panera obre avui un nou cicle d’exposicions amb activitats per a tots els públics

El Centre d’Art La Panera ha donat avui el tret de sortida a un nou cicle expositiu amb gran varietat d’activitats per a tots els públics, amb cinc exposicions diferents i la participació de més d’una vintena d’artistes d’arreu.

El regidora de Cultura de l’Ajuntament de Lleida, Pilar Bosch, acompanyada del director del Centre d’Art La Panera, Christian Alonso i els diferents comissaris i artistes de les exposicions han estat els encarregats d’inaugurar el nou cicle d’exposicions, que es podrà visitar fins el proper 26 de maig.

Pilar Bosch ha felicitat els artistes i comissaris de les exposicions i ha remarcat l’alta qualitat de les mostres exposades. En aquest sentit, la regidora ha convidat tota la ciutadania a descobrir les propostes que ofereix el Centre d’Art La Panera com a equipament públic i gratuït al servei de tothom.

Les exposicions són “Som com Som. Celebrem-ho!”, de Montsita Rierola i Jordi Lagon; “Cossos d’Aigua, Encarnacions aquoses de matèries i signes” -una mostra col·lectiva-; “Pirates, faunes, dimonis”, centrada en tres curtmetratges de Pol Merchan; i “Per amor”, d’Alicia Santamaria. També podem trobar la proposta creativa Ignasi Aballí. White pages.

COSSOS D’AIGUA. ENCARNACIONS AQUOSES DE MATÈRIES I SIGNES

«Cossos d’aigua. Encarnacions aquoses de matèries i signes» és una exposició col·lectiva que examina l’impacte natural i cultural de l’aigua en els ecosistemes i en l’imaginari col·lectiu. Els projectes artístics parlen d’històries relacionades amb les repercussions de les infraestructures hidràuliques, els usos del sol, la configuració urbana, la simbologia i la cultura popular, els canvis en el paisatge, els ecosistemes sònics marins i fluvials, el desgel de l’àrtic, l’augment de la temperatura i del nivell del mar, la privatització de l’aigua, i la contaminació ambiental. Inscrivint Lleida com un territori hídric interconnectat amb cossos d’aigua d’altres països i continents, els treballs ens mostren experiències humides, històries aquoses, i esdevenirs aquàtics: tots ells ens ensenyen que no som tant humans com creiem; no som sobirans ni autosuficients.

PIRATES, FAUNES, DIMONIS

Pirate Boys (2018), El jardí dels faunes (2022) i La llum que cobreix els ferides (2024) són els títols dels tres curtmetratges en els quals se centra l'exposició. La corporalitat i les experiències transgènere, especialment la transmasculinitat, és un dels nexes comuns, juntament amb la creació, inclusió i preservació de material d'arxiu —tant fotogràfic, cinematogràfic, com a oral— o la materialitat de la pel·lícula analògica, atenent particularment a la capacitat transformadora dels formats Super 8 i 16 mm. En els dos primers curtmetratges, Pol Merchan s'acosta a les biografies d'altres artistes les experiències vitals dels quals es reflecteixen en la seva obra i, en el tercer, l'aproximació és la mateixa però el cas d'estudi és, en aquest cas, el mateix Pol. Altres elements que enllacen les diferents propostes que es reuneixen en aquesta exposició són la pulsió artística en relació amb experiències personals radicals o l'exploració identitària i corporal, en la qual el cinema i altres disciplines operen, al mateix temps, com a refugi i com a fuita.

PER AMOR

«Per amor», d’Alicia Santamaria, és un projecte de creació sobre les cures que parteix d’un context íntim; és un projecte iniciat per un cos en dol travessat per la malaltia i la mort d’un ésser estimat. Una situació que obre preguntes que tant es formulen per comprendre i afrontar l’acompanyament en l’àmbit familiar com en un terreny més introspectiu. Qüestions al voltant de conceptes com la família, les relacions, els vincles en comunitat, la vulnerabilitat, la tendresa, l’amor incondicional, els afectes o la interacció del sistema monògam amb el treball de cures.

Aquest projecte es materialitza en peces de ceràmica i en una recerca artística entre acadèmica i sensible que va mutant gràcies a lectures, a anotacions de diari, a les pràctiques col·laboratives i en la relació amb els objectes domèstics.

SOM COM SOM. CELEBREM-HO!

En col·laboració amb el programa de l’Espai miniPanera, es genera una nova proposta artística, participativa i educativa associada a «GOULA. Projecte d’Art, Joc i Memòria». Dos dels treballs artístics vinculats, com són Gènere, produït per nosaltres, i Cromatina, resultat d’una col·laboració amb l’artista Toni Garcia, susciten una relectura que dona lloc a la proposta «SOM COM SOM. Celebrem-ho!».

L’activitat consta d’un assortiment de 45 segells amb formes i mides variades que ens permet traçar una multitud de figures distintes damunt de papers de colors, tallats en forma de banderoles triangulars, de 15 × 23 cm. Amb la col·laboració dels participants podrem bastir progressivament la zona de la miniPanera com un lloc de celebració de les diferents propostes. Mentre es fa l’activitat, hi introduïm elements de reflexió vinculats als cossos, als rols i a les mirades assignats al gènere en les seves distintes opcions, per facilitar que el temps de l’activitat esdevingui un espai de debat i d’aprenentatge transversal.

Treballar amb segells ens permet plantejar l’exercici d’una manera inclusiva, perquè els més petits poden experimentar a partir d’estampar figures fins a configurar una forma que els satisfaci. Les persones amb una dificultat motriu també poden gaudir de l’activitat, perquè no requereix una precisió molt alta. Igualment, uns i altres, fins i tot les persones més experimentades, poden esplaiar-se jugant amb les possibilitats compositives del format triangular de la banderola i la combinació de traces dels segells.

IGNASI ABALLÍ. WHITE PAGES

White Pages és Un llibre d’artista editat per CRU de la mà d’Àlex Gifreu.

Aballí es conegut pels seus treballs més conceptuals, pels jocs de paraules, per les absències i les presències, en aquesta ocasió ens presenta una publicació més matèrica, basada en el color i la forma. Una edició formada per 50 pàgines en blanc, a mida original, començant per una de més blanca i acabant per una de més marró mostrant-nos una evident gradació del color.

Ens proposa una reflexió sobre el color, la materialitat del suport, l’absència de les imatges essent una imatge, el pas del temps…

El Centre d’Art La Panera és una plataforma de producció i difusió de les arts visuals contemporànies que desborda el fet expositiu, es posiciona en la intersecció de la recerca i la creació amb l’educació i els programes públics, i produeix projectes artístics en contextos tan diversos com ara centres educatius, centres de salut o serveis comunitaris.