El GAMMA 2025 clou amb èxit i emoció als Mangraners

El Festival GAMMA ha clos aquest matí la seva 2a edició amb una visita per les diverses obres que han creat els artistes Dase, Roc Blackblock, Twee Muizen, Kamma Marlo i María Romero al barri dels Magraners. Unes 1.500 persones hi han assistit durant tota la setmana i es calcula que el nombre augmenti els propers dies, ara que totes les obres estan acabades. Els murals han homenatjat la història i la identitat del barri dels Mangraners, coincidint amb el seu 80è aniversari, tot despertant fortes emocions entre artistes i veïnat. 

L’alcalde, Fèlix Larrosa, la regidora de Cultura, Pilar Bosch, i el regidor de Participació, Roberto Pino, acompanyats pels directors del festival, Blai Baules i Francesca Vasile de CactuSoup, membres de l’AV i veïnat, han fet un recorregut per les obres, on els artistes els han explicat d'on ha sorgit la seva inspiració i el lligam que tenen amb el barri i la seva història. 

L’alcalde, Fèlix Larrosa, ha explicat que el festival “ens ha sobrepassat d’emocions”, tant pel mateix art mural contemporani com pel recull històric del barri que ha comportat. “Animo a totes les lleidatanes i lleidatans a venir als Mangraners per gaudir dels murals que s’han fet [...] El més especial ha estat poder conviure amb els seus protagonistes, que encara són vius i que avui han estat representats a l’Hangar”, ha dit. 

El regidor de Participació, Roberto Pino, al seu torn, ha destacat el GAMMA com “un festival cultural de gran impacte”. “Aquest festival ha servit per recordar aquests valors de comunitat, que s’han anat forjant durant dècades, des que van arribar els primers veïns i veïnes al barri fa 80 anys, i perquè les generacions actuals agafin aquest relleu per continuar construint un barri acollidor, unit, i que lluiti per la seva dignitat”, ha afegit. 

Les obres del GAMMA 2025 

Roc Blackblock ha reflectit la història i la identitat del barri en una paret de l’hangar dels Mangraners, convertint-la en un altaveu de la memòria col·lectiva a partir d’una fotografia antiga de veïns i veïnes del barri. Inclou una metàfora de la magrana, una il·lustració botànica que simbolitza la comunitat, i de la qual en surten els mots: lluita, dignitat, suport mutuu, participació i solidaritat. 

Twee Muizen, format pels gallecs assentats a Barcelona Denís i Cris, s'han encarregat de posar color a la cruïlla del carrer Sant Roc / Vila-Rodona, amb el seu habitual llenguatge visual delicat i tangible. La seva obra mostra un adolescent, d’identitat oberta, que simbolitza la implicació de les generacions més joves tant en el mural com en la vida del barri. La seva mirada es dirigeix cap a un gos, símbol de la connexió amb la natura i amb la llar, mentre que un ocell autòcton de Lleida reposa sobre la seva mà, representant l’esperança i la llibertat. La seva obra també simbolitza la llar i els artistes han estat inspirats per les postes de sol al barri, que han marcat la mescla de colors que han utilitzat. 

La il·lustradora, muralista i dissenyadora gràfica de Mollerussa, Kamma Marlo, ha pintat un mural amb referències a la història del barri, amb colors vius i el seu estil entre l’impressionisme i el realisme il·lustrat.  

El seu projecte parteix de la imatge d'una dona al safareig, un espai que va ser molt més que un lloc de feina: era el punt de trobada on es compartien notícies, confidències i vida quotidiana. Als Mangraners, aquests espais formen part de la memòria col·lectiva i de la identitat del barri, recordant el valor de la comunitat i del veïnatge. La roba blanca que la dona renta es converteix en una font de llum pròpia, una metàfora directa de les pantalles dels mòbils. Igual que abans les dones trobaven al safareig el seu espai de connexió i xarxa social, avui són les pantalles les que projecten històries, converses i vincles. La llum que il·lumina el rostre de la protagonista uneix passat i present, i convida a reflexionar sobre la necessitat de comunicar i compartir comunitat i que, malgrat el canvi d’eines, continua sent la mateixa. 

L’artista de projecció internacional Dase, que l’any passat va guanyar el premi al millor mural del món, i el seu equip, expressen el seu activisme pels drets dels animals i la cura del medi ambient en una paret del carrer Soldevila, 3, fent una crida per un planeta millor. 

El mural estableix un diàleg entre memòria, identitat i comunitat a través de símbols carregats de significat per als Mangraners. L’avió fa referència a l’antic Aeròdrom Civit, espai històric que va marcar els inicis del barri i que avui continua sent un emblema col·lectiu. La magrana, tant en el seu vessant de fruit com de metàfora, connecta amb el nom mateix del barri i simbolitza la unió de múltiples llavors en un sol lloc, igual que la diversitat de veïns que van construir els Mangraners des de l’autogestió. L’ocell representa la llibertat i la capacitat d’alçar la mirada cap al futur, però també la fragilitat que només es pot sostenir en comunitat. Finalment, les mans que ofereixen la magrana a l’ocell evoquen els valors de solidaritat i generositat que van donar vida al barri: compartir el poc que es tenia per crear una llar digna. 

Paral·lelament, un centenar de persones han participat en la creació de l’art mural i participatiu liderat per María Romero des de la perspectiva de la Teràpia Ocupacional a la paret de les piscines del barri. Hi han participat escolars i joves de 6è i 1r d’ESO de l’Institut-Escola dels Mangraners. L’alumnat de les escoles d’art Leandre Cristòfol i Ondara de Tàrrega també han fet una intervenció artística en dos localitzacions del barri.  

El festival està impulsat per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Lleida, amb la col·laboració de l’Associació de Veïns dels Mangraners, el grup de teatre dels Mangraners, l’Hangar Mangraners, les escoles d’art Ondara de Tàrrega i Leandre Cristòfol de Lleida, Troballes, l’Arxiu Municipal de Lleida, Lleida Turisme, Montana Cans, Tarròs, la Fundació del Paisatge de Lleida, la Fundació de les Arts i l’empresa de grues Tecnitel.