El Museu de la Música dedica una exposició a Ricard Viñes, el pianista de les avantguardes, en el 150è aniversari del seu naixement

El Museu de la Música i L’Auditori inauguren aquest dijous 28 de maig l’exposició Ricard Viñes a París. Diari d’un pianista, una mostra dedicada a una de les figures més singulars i influents de la vida musical europea de principis del segle XX. Emmarcada en la commemoració oficial del 150è aniversari del seu naixement, l’exposició es podrà visitar fins a l’11 d’octubre i proposa un recorregut per la trajectòria artística i personal del pianista lleidatà afincat a París Ricard Viñes (1875-1943) a partir de documentació inèdita i materials procedents de diverses col·leccions i arxius.

La inauguració, prevista per a les 19 h, comptarà amb la participació de Jordi Alomar, director del Museu de la Música – Centre Robert Gerhard; Màrius Bernadó, comissari de l’exposició i professor de la Universitat de Lleida; Xavier Fina, director general de Drets Culturals, Creació i Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i Oriol Martí, gerent de l’Institut de Cultura de Barcelona. Tot seguit, el pianista Albert Monyarch, oferirà un breu concert en col·laboració amb l’ESMUC amb el segon llibre d’Images de Claude Debussy, que inclou Poissons d’or, peça dedicada precisament a Ricard Viñes. La jornada es completarà amb una visita comentada a l’exposició de la mà del comissari.

Com molts artistes catalans de finals del segle XIX, Ricard Viñes es traslladà a París per completar la seva formació musical. Hi arribà l’any 1887, amb només dotze anys, i ben aviat s’endinsà en els cercles artístics, musicals i literaris més innovadors de la capital francesa. París es convertiria des d’aleshores en un espai determinant en la seva formació intel·lectual i artística i en el centre d’una trajectòria internacional que el consolidaria com un dels pianistes més destacats de la seva generació i com un dels principals intèrprets i divulgadors de la nova música francesa.

Figura clau en la difusió de les avantguardes musicals, Viñes mantingué una estreta amistat amb artistes i creadors fonamentals del seu temps, entre els quals destaca Maurice Ravel, amb qui compartí complicitats personals i artístiques. Reconegut per la seva curiositat intel·lectual i per l’interès envers totes les disciplines artístiques, Viñes esdevingué també una figura decisiva en la promoció de nous talents i en el suport a creadors emergents que trobaven en ell un aliat, un prescriptor i una plataforma de projecció.

L’exposició, que s’endinsa en la primera etapa de Viñes a París, s’articula a partir del dietari personal que el músic començà a escriure poc després d’arribar a París i que mantingué durant gairebé trenta anys. Aquest document excepcional, inèdit fins ara, constitueix el fil conductor de la mostra i permet descobrir tant la seva evolució artística com aspectes més íntims i personals de la seva vida quotidiana, les seves inquietuds culturals i les seves relacions amb alguns dels noms més destacats de l’escena artística europea del moment.

La mostra inclou també correspondència personal, fotografies, programes de concert i materials documentals que revelen la dimensió més humana del pianista, així com les seves relacions amb figures com Enric Granados, Maurice Ravel, Isidre Nonell i Miquel Llobet. En aquest sentit, l’exposició estableix també diversos vincles amb peces i documents conservats al fons del Museu de la Música, especialment els relacionats amb Granados, amb qui Viñes compartí espais de formació i afinitats artístiques.

A través d’aquest recorregut, el Museu de la Música reivindica la figura d’un artista fonamental per entendre la modernitat musical europea de principis del segle XX i recupera el llegat d’un pianista que, des de París, va contribuir decisivament a la circulació de les noves idees estètiques i a la projecció internacional de nombrosos creadors.

L’exposició s’emmarca en l’Any Viñes, commemoració oficial de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Lleida i compta amb la col·laboració de la Càtedra Ricard Viñes de la Universitat de Lleida i de l’Escola Superior de Música de Catalunya; i reforça el compromís del Museu de la Música i de L'Auditori amb la preservació, la recerca i la difusió del patrimoni musical català i europeu.