El Som Cinema tanca la 17a edició amb "Els mals noms" com a millor llargmetratge

Els mals noms, film dirigit per Marc Ortiz, ha obtingut el premi al Millor Llargmetratge de Ficció en la 17a edició del festival Som Cinema, mentre que guardó al millor el curt de ficció ha estat per Irrelevante, dirigit pel lleidatà Joel Munu. Igualment, el Jurat ha decidit atorgar una Menció Especial al curt de ficció Cremada, dirigit per Arianna Giménez. El Premi del Jurat ha estat pel llargmetratge La carn, dirigit per Joan Porcel. El premi al Millor Curtmetratge Documental ha recaigut en Deprisa, deprisa, dirigit per Clàudia García de Mateos, i el corresponent al Millor Llargmetratge Documental ha estat per L’Odissea del vell marí, de Marta Hierro i Núria Abad, amb una Menció Especial del Jurat al documental El vol de la cigonya, realitzat per Soumaya Hidalgo Djadhou i Berta Vicente Salas.

Quant als guardons de la secció Som Secundària, el curt Retorn al passat, de l’INS La Serra de Mollerussa ha estat reconegut com el Millor Curtmetratge Som Secundària en la categoria ESO, mentre que els curt Una animació viva, de l’INS Caparrella de Lleida, s’ha emportat el premi al Millor Curtmetratge Som Secundària en la categoria Batxillerat-CFGS).

La cloenda del festival ha tingut lloc avui diumenge a l’Screenbox Lleida, amb el lliurament de premis i els parlaments, la projecció dels curts elaborat pels alumnes de l’Institut Caparrella de Lleida i la projecció del curt Patrimoni emocional, de Martina Simarro, guanyador del Palma Produccions Pro 2026, concurs promogut per l’Ajuntament de Lleida.

En el decurs de l’acte de cloenda, la directora del Som Cinema, Judith Vives, ha posat en valor el caràcter social de moltes de les cintes programades al festival, “amb la projecció de pel·lícules entretingudes, molt ben realitzades i alhora que transcendeixen pel seu caràcter social que fa reflexionar”, incidint especialment en la força transformadora del cinema.

En la mateixa línia, Xavier Blanco, regidor de Joventut, Educació, Ocupació i Festes i Tradicions, ha valorat “la capacitat del cinema de transformar, ensenyar i portar a la reflexió” i ha comentat humorísticament que la seva regidoria engloba totes les vessants del Som Cinema: la joventut, perquè promociona talent jove; l’educació, perquè ajuda a formar professionals; l’ocupació, perquè obre sortides laborals, i la festa, perquè és una part innata al cinema.

La vicepresidenta de la Diputació, Sandra Castro, ha asseverat que “vivim temps convulsos en els que les ‘petites pantalles’ tenen molta influència, per la qual cosa és un moment clau per donar veu a la gran pantalla, als grans projectes i al talent, amb compromís social per denunciar situacions i generar implicació i confiança, i això precisament és el que fa Som Cinema”. Un festival que “dona oportunitats als joves i revitalitza la parla catalana”, ha reblat.

Antoni Gelonch, president la Fundació Horitzons 2050, l’entitat que finança la dotació del Premi al Millor Llargmetratge de Ficció, ha lloat “aquest festival i el cinema en general perquè generen felicitat en una societat que creu que tot anirà malament” i ha animat el sector privat a involucrar-se en el mecenatge d’esdeveniments culturals com el Som Cinema.

Finalment, Mònica Visier, professora de l’INS Caparrella i coordinadora dels 2 plans-seqüencia elaborats pel 10 alumnes del centre i projectats durant la cloenda del festival, ha explicat que l’experiència ha estat dura però molt enriquidora.

Les pel·lícules guanyadores

El Premi al Millor Llargmetratge de Ficció, dotat amb 2.000 euros, ha estat per Els mals noms, film dirigit per Marc Ortiz i produït per Admirable Films, Lamalanga Produccions, TV ON Producciones, RTVE, 3Cat i àPunt. El Jurat ha valorat “la seva originalitat i la valentia a l’hora d’afrontar un tema tan desconegut com és la intersexualitat, i de fer-ho en un context com és el món rural i durant la Guerra Civil”. El treball se centra en la història d’un jove intersex, criat com a dona i marcat pel rebuig social, que lluita per ser reconegut com a home a la societat espanyola de principis del segle XX.

El Premi del Jurat ha recaigut en el llargmetratge La carn, dirigit per Joan Porcel i produït per Mansalva Films, Helsinki Films, MN Studios, IB TV Balears i Filmin. La cinta narra l’experiència de Lluís Garau, un jove ballarí que crea una performance inspirada en una plataforma que connecta aleatòriament desconeguts a través de videotrucades.

El premi al Millor Curtmetratge de Ficció se l’ha emportat Irrelevante, dirigit pel lleidatà Joel Munu i produït per Octubre Cinema, “per la seva aproximació irònica al món del cinema i la seva recerca constant d’històries i emocions” El curt se centra en vida de Julián Expósito, la vida del qual està mancada de tot allò que és extraordinari, i és una reflexió sobre el cinema no només com a disciplina artística i la seva capacitat per commoure, sinó també com a indústria.

Igualment, el Jurat ha decidit atorgar una Menció Especial al curt de ficció Cremada, dirigit per Arianna Giménez i produït per Funicular Films, “per exposar l’explotació laboral amb una interpretació magnífica de la protagonista, Lídia Casanova, i un final que no deixa ningú indiferent”. El curt explica l’esdevenir de Maria, una noia que durant les vacances d’estiu accepta un encàrrec laboral que l’arrossega a una espiral d’infortunis i la porten quasi al col·lapse, mentre un sol implacable l’abrasa l’esquena.

El premi al Millor Curtmetratge documental ha estat per Deprisa, deprisa, dirigit per Clàudia García de Mateos i produït per When lights are low, “pel muntatge fresc i àgil, capaç de construir un discurs coherent amb l’actualitat; destaca per la proposta visual i per la manera d’utilitzar els materials d’arxiu, així com per la voluntat de convidar a la reflexió mostrant les llums i ombres del tema”. L’obra se centra en una parella formada per una artista i un informàtic que debaten sobre el concepte de progrés, debat que comença amb les màquines d'autocobrament i passarà per la mecanització de l'Holocaust, les estafes fetes amb Intel·ligència Artificial i la Sofia de Borbó.

El premi al Millor Llargmetratge Documental ha correspost a L’Odissea del vell marí, de Marta Hierro i Núria Abad, produït per MOM Works. El Jurat has valorat “la seva qualitat formal i narrativa i per l’ús de diferents tècniques narratives i estètiques, com l’animació i els grafismes, que enriqueixen el relat; també pel seu missatge de sostenibilitat i per la importància que atorga a la necessitat de protegir totes les espècies; una obra que, més enllà de conscienciar, transmet un missatge d’esperança”. El documental fa un seguiment dels equips de biòlegs que van aconseguir evitar la desaparició i assegurar la supervivència dels últims exemplars de la foca monjo, considerada extinta durant dècades i redescoberta en un indret remot de Mauritània

El Jurat ha fet també una Menció Especial al documental El vol de la cigonya, dirigit per Soumaya Hidalgo Djadhou i Berta Vicente Sala, produït per Migranta Films, Unión, Al Jazeera. S’ha posat en valor “la seva naturalitat i capacitat de capturar la realitat amb autenticitat, en una proposta que convida a reflexionar sobre qüestions fonamentals com la identitat, la família i els reptes associats a la immigració, així com sobre la riquesa lingüística i cultural que se’n deriva”. El treball se centra en la visita de Soumaya, de 29 anys, a la seva àvia a Algèria, i el que comença com un simple viatge familiar es transforma en un recorregut tendre d’identitat i pertinença.

On neixen els camins guanya el Som Cinema Lab/Pro

D’altra banda, el projecte guanyador del Som Cinema Lab/Pro ha estat On neixen els camins, d'Alexandra Subias Chimeno i el projecte finalista ha estat 10 minuts, de Daniel Sarramona, amb Menció Meritòria als projectes La matrona dels corbs, de Berta Torné y Alejandro Martí, i Too match, de Mayra Teixidó.   

Cal recordar que Som Cinema està organitzat per Suggeriments, amb el suport de l’Ajuntament de Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, ICEC-Generalitat de Catalunya, Universitat de Lleida i Fundació Horitzons 2050.