Els delictes a Lleida es redueixen en un 5,5% i augmenta l’eficàcia policial, amb rècord de detencions

El nombre de fets delictius a la ciutat de Lleida va reduir-se en un 5,5% l’any passat, mentre que l’efectivitat policial va augmentar i es va assolir un rècord de detencions, amb 2.104, un 4,7% més, segons el balanç estadístic dels Mossos d’Esquadra fet públic a la reunió d’avui de la Junta Local de Seguretat.

L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha destacat que les dades confirmen que Lleida és una ciutat segura on “qui la fa, la paga”. “Seguim amb una tendència que va a la baixa, i això és bo que ho expliquem, com també ens mostrem orgullosos de la feina que estan fent els nostres cossos de seguretat, perquè, de la mateixa manera que baixen els fets delictius, s'incrementa l'eficàcia policial”, ha assenyalat el paer en cap.

Entre els indicadors del balanç del ministeri de l’Interior que ha destacat Larrosa hi ha una reducció de 17,2% en els delictes contra la llibertat sexual; del 45,5% en els robatoris amb força a domicilis i establiments; i del 2% en els furts.

També es redueix l’índex de criminalitat, que se situa en 51,76 delictes per cada mil habitants, “un índex que no s’havia vist des del 2015” i que situa Lleida per sota de la resta de capitals catalanes. A més, la tendència de millora es manté en aquest inici de 2026 segons els cossos de seguretat, ha apuntat l’alcalde.

L’alcalde també ha fet referència a la importància de lluitar contra la multireincidència amb mesures legislatives. Així, ha posat de manifest que 80 persones han estat detingudes més de tres vegades a Lleida l’any 2025 i una fins i tot ha estat detinguda en 15 ocasions, fet que genera un impacte important tant sobre les estadístiques com en l’opinió pública.

Rècord de detencions

Per part dels Mossos d’Esquadra, l’inspector cap de l’Àrea Bàsica Policial dels Mossos d’Esquadra, Xavier Ribelles, ha destacat el descens d’un 5,5% de les tipologies penals a la ciutat de Lleida, amb un nombre de fets de 10.924, similar als que hi havia als anys 2021 i 2022. “Aquesta baixada no és només important pel percentatge, sinó perquè estem a dades de fa cinc anys, i evidentment la població de Lleida ha crescut. El segon element és que, malgrat aquest descens dels fets, hem tingut un increment de les detencions d’un 4,7%. Hem fet 2.106 detencions. Això és un rècord històric. Mai a Lleida s'havien fet tantes detencions en un any”, ha afirmat Ribelles. Aquesta evolució es produeix en un context d’increment notable de l’activitat policial, tant dels Mossos, que han incrementat el nombre d’agents, com de la Guàrdia Urbana, que comparteixen dades a través del Nucli d’Informació Policial, ha indicat.

L’inspector també ha fet referència a l’esforç policial per garantir la seguretat a l’Horta, amb un dispositiu conjunt amb la Urbana que va durar 6 mesos i que va reduir molt els delictes a la zona i aconseguir també la detenció d’una persona, a la qual s’han imputat fins a 71 fets delictius a l’Horta des del 2022. La investigació segueix oberta.

El conjunt dels robatoris amb força ha baixat, segons les dades dels Mossos, en un 20,7%, amb descensos especialment destacats en els robatoris a domicilis (-47,7%), establiments (-28,4%) i  empreses (-31,8%). En total, s’han registrat 139 robatoris en habitatges, 101 en establiments i 45 en empreses, xifres que, segons Ribelles, “no es veien a Lleida, com a mínim, des del 2016”. També resulta rellevant la reducció de l’11,6% dels robatoris a l’interior de vehicle, després del pic de l’any anterior.

Els furts, els robatoris en interior de vehicle, els danys i les estafes representen el 82,7% dels delictes patrimonials.

Els delictes contra les persones han pujat un 2,1%, mentre que els robatoris amb violència o intimidació a l’espai públic —com estrabades o robatoris amb arma blanca— han crescut un 5,9%. Per combatre’ls, ha dit Ribelles, s’ha reforçat el grup de delinqüència urbana, els FURAS, que ara compta amb 16 agents i ha incrementat un 15,6% les detencions en aquesta modalitat, passant de 192 a 222 entre Mossos i Urbana.

Els delictes contra la llibertat sexual han disminuït un 16,2%, amb 22 casos menys a la ciutat. “La majoria estan vinculats a l’àmbit de les violències de gènere o domèstiques”, ha aclarit Ribelles, que ha remarcat que Lleida no té cap depredador sexual i que només s’ha registrat un cas relacionat amb l’oci nocturn.

Les infraccions administratives també han crescut de manera significativa: un 23,6% més, amb un total de 3.570 actes. Un total de 3.206 corresponen a infraccions de la llei de Seguretat Ciutadana, de les quals 396 són per possessió d’armes blanques o estris perillosos. Aquestes dades s’emmarquen en el funcionament del Pla DAGA, un dispositiu conjunt que ha sumat 353 serveis i ha permès intervenir 396 armes.  A més, s’han incrementat les identificacions al carrer en un 49% (18.068 en total) i han crescut un 30,7% les identificacions de vehicles (3.703).

Increment de sancions per incivisme

El paer en cap ha assenyalat que s’està fent un esforç per combatre l’incivisme, que també es deixa veure en l’estadística policial i ha felicitat la Guàrdia Urbana. Durant l’any 2025, els agents de la Policia Local van imposar un 81% més de sancions per conductes incíviques, la majoria per fer botellot, per miccionar a la via pública, per fer soroll i per incomplir les ordenances de recollida d’escombraries. L’activitat dels agents cívics també s’ha incrementat en un 51%, amb un total de 18.690 actuacions. En conjunt, les sancions per infraccions d’ordenances municipals augmenta un 45% i la Guàrdia Urbana ha atès 50.231 avisos.

A més, Larrosa ha assenyalat que la Policia Nacional ha informat de dues operacions que s’estan treballant relacionades amb presumptes delictes relacionats amb la regularització de documentació. També ha apuntat que els Bombers van fer 4.686 serveis durant l’any 2025, dels quals 763 corresponen a incendis urbans, fonamentalment en contenidors i habitatges.

En aquest sentit, l’alcalde també ha destacat l’increment en un 39% dels incendis de contenidors, però ha destacat que quan s’han produït incidents s’ha acabat identificant i sancionant els autors. A més, ha afirmat que es traslladarà al departament de Disciplina Urbanística perquè vetlli per les situacions d’infrahabitatge.

Finalment, els agents rurals han fet 1.807 actuacions a Lleida. Un part important correspon a l’abocament de residus, una situació que “ha de parar”, ha dit l’alcalde i que es tindrà en compte en el procés de revisió del quadre de sancions de les ordenances municipals.

Comitè Especial de Seguretat Ciutadana

La Paeria i la resta d’institucions també treballen en la creació del Comitè Especial de Seguretat Ciutadana, un nou òrgan d’assessorament  per analitzar la informació i millorar la resposta policial. Larrosa ha anunciat avui que, al marge dels responsables de seguretat ciutadana i comandaments de la Urbana, s’ha  plantejat que aquest ens inclogui analistes d'intel·ligència criminal, especialistes en ciberseguretat, amb experiència en noves formes de delinqüència digital, i sociòlegs i criminòlegs que tinguin la capacitat de comprendre les causes de la criminalitat i la intervenció social. També inclourà un analista en polítiques públiques per avaluar l'impacte dels problemes de seguretat i les propostes de millora; un urbanista per ajudi a redefinir els espais públics i la planificació urbana per avançar en seguretat; especialistes en transport i mobilitat; educadors, per promoure programes de prevenció i de formació ciutadana en seguretat; i juristes que puguin assessorar la Paeria, per exemple en “el debat permanent quan ens volem personar davant dels jutjats en defensa de l'interès públic legítim de la ciutat de Lleida”.

Nou grup d’atenció a la víctima

L’alcalde ha anunciat avui també la creació del Grup d’Atenció a la Víctima, com una unitat especialitzada dins l’estructura de la Guàrdia Urbana, especialment orientat a dones i infants víctimes de violència masclista, de gènere i violència domèstica, tot i que la seva actuació s’estén a altres tipologies de víctimes. Larrosa ha assenyalat que la seva finalitat serà “oferir una atenció integral, ràpida, coordinada i confidencial a les víctimes de qualsevol tipologia delictiva o situació de vulnerabilitat”.

S’ubicarà a la comissaria i estarà format per dos agents especialitzats, dos caporals de suport i coordinació operativa, un sergent responsable de la unitat i un comandament superior de supervisió.

La Paeria també iniciarà una enquesta de victimització per actualitzar la informació sobre l’impacte dels actes delictius en la ciutadania i poder afinar millor l’actuació policial. Durant la trobada també s’ha informat de l’estat de compliment del Pacte Local de Seguretat, que s’ha situat en un 74% l’any 2025.

Implantació de millores tecnològiques a la Policia Local

D’altra banda, l’alcalde també ha recordat que ben aviat s’implantaran millores tecnològiques en la seguretat a la ciutat de Lleida, amb l’ús d’intel·ligència artificial i diverses tècniques preventives, fruit del procés de diàleg competitiu per la implantació de noves tecnologies a la Guàrdia Urbana.

Aquest procés anirà lligat a l’increment de les càmeres de videovigilància als carrers de la ciutat. Ara n’hi ha 252 d’instal·lades i la previsió és que se’n col·loquin un centenar més, gràcies als projectes finançats amb el Pla de Barris i la convocatòria de l’estratègia de desenvolupament local (EDIL), arribant així a les 350.

Assistents a la Junta

La Junta Local de Seguretat d’avui ha comptat també amb la participació de la tercera tinenta d’alcalde i regidora de Seguretat, Cristina Morón; de l’intendent cap de la Guàrdia Urbana; Josep Mallada; del director general de Coordinació de les Policies Locals, Daniel Limones; el subdelegat del Govern de l’Estat, José Crespín; el fiscal en cap de l’Audiència, Jorge Lucía; i dels responsables a Lleida dels diferents cossos i forces de seguretat i emergències, com són els Mossos d’Esquadra, la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, els Bombers i els Agents Rurals. A la trobada d’avui també s’ha acordat que, a banda de les dues reunions anuals habituals, la Junta Local podrà fer reunions monogràfiques per tractar qüestions d’actualitat de forma més focalitzada quan sigui oportú.