L’alcalde Larrosa presenta a Brussel·les la candidatura de Lleida a Capital Europea del Voluntariat

Lleida defensa avui a Brussel·les la seva candidatura a Capital Europea del Voluntariat 2028 amb una proposta que situa les persones, les entitats i la participació ciutadana al centre de les polítiques públiques. El paer en cap, Fèlix Larrosa, acompanyat del regidor de Participació, Roberto, Pino, presentarà a partir de les 19.30 h, davant del jurat internacional, una candidatura construïda a partir de la llarga tradició associativa de la ciutat, la capacitat de mobilització del seu teixit social i el compromís de consolidar el voluntariat com una eina estable de cohesió social, inclusió i construcció comunitària.

La candidatura de Lleida es planteja més enllà d’un projecte puntual vinculat a un reconeixement internacional. Pretén ser una estratègia de ciutat a llarg termini que reforça la participació ciutadana i reconèixer el paper fonamental de les entitats i les persones voluntàries en la construcció d’una societat més cohesionada, solidària i inclusiva.

La candidatura es presenta sota el lema “El voluntariat de totes per a totes”, una expressió que resumeix la voluntat de fer del voluntariat una realitat oberta, accessible i representativa de tota la ciutadania. La proposta s’articula al voltant de quatre grans eixos: la identitat associativa de la ciutat, les cures i el suport comunitari, el reconeixement de les persones voluntàries i la capacitat d’aprendre, avaluar i millorar a partir del coneixement i les dades.

La candidatura s’emmarca en els acords assolits en el pacte pressupostari municipal amb el grup de Junts per a l’any 2025.

Una ciutat amb un teixit associatiu referent

Un dels principals arguments és la fortalesa del teixit associatiu lleidatà. Segons l’estudi sobre el teixit associatiu elaborat per la Universitat de Lleida (UdL) i l’Ajuntament de Lleida, la ciutat compta amb 850 entitats registrades. Com explicarà l’alcalde, representa una ràtio d’aproximadament sis entitats per cada mil habitants, una xifra significativa en relació amb altres grans ciutats com Barcelona, on se situa al voltant de tres entitats per cada mil habitants.

La radiografia del teixit associatiu ha analitzat 30 entitats de voluntariat, 60 associacions, 400 persones voluntàries i 120 socis i sòcies, generant una informació fins ara inexistent a escala local. Aquesta eina ha permès quantificar l’impacte social de les entitats i identificar tant les fortaleses com les oportunitats de millora del model lleidatà de participació.

La diagnosi identifica un ecosistema associatiu divers, estructurat, consolidat i connectat, amb entitats que desenvolupen la seva activitat en àmbits tan diversos com l’acció social, la cultura, l’educació, l’esport, la cooperació internacional, el medi ambient o el desenvolupament comunitari. Aquesta pluralitat constitueix una de les principals fortaleses de Lleida i demostra la capacitat de la ciutat per generar xarxes de col·laboració i participació ciutadana.

Una de les dades destacades de la candidatura és la capacitat real de mobilització ciutadana. Actualment, la ciutat compta amb prop de 3.000 persones voluntàries actives i un teixit associatiu que implica unes 27.000 persones, l’equivalent a prop del 20% de la població. A més, les entitats de voluntariat atenen anualment al voltant de 25.000 persones, fet que evidencia l’impacte directe que aquest moviment té sobre la comunitat.

Un model de participació construït des de les entitats

L’alcalde posarà en valor la capacitat de resposta col·lectiva de la ciutat i l’existència d’una xarxa consolidada de participació que va des dels consells de barri fins al Consell de Ciutat, passant pels diferents espais sectorials de governança compartida. En aquest sentit, les entitats contribueixen a millorar la vida comunitària i participen activament en la definició de les polítiques públiques.

La Casa de les Entitats al Palau de Vidre, espai estratègic per a la ciutat

Un altre dels projectes estratègics és la transformació del Palau de Vidre en la nova Casa de les Entitats, una infraestructura de més de 4.600 metres quadrats destinada a convertir-se en espai de trobada, cooperació, formació i treball compartit per al conjunt del teixit associatiu de la ciutat. Aquest equipament vol reforçar la capacitat de les entitats, afavorir la cooperació i generar nous projectes comunitaris compartits.

La decisió, al desembre

Un cop finalitzades les exposicions de les ciutats candidates, el jurat internacional haurà de valorar les diferents propostes presentades i anunciar al desembre quina serà la Capital Europea del Voluntariat 2028. Lleida competeix amb els municipis d’Odder (Dinamarca), Pilsen (República Txeca) i Reggio Emilia (Itàlia).

Vídeo de la candidatura de Lleida

Amplicació d'informació - després de l'exposició a la tarda