La Panera inaugura quatre noves exposicions que converteixen l’art contemporani en un espai de recerca, lectura i reflexió sobre el present

El Centre d’Art La Panera ha inaugurat avui el segon bloc de la seva programació expositiva de 2026, una proposta que consolida el centre com a espai de referència per a la creació, la recerca i el pensament crític en l’àmbit de les arts contemporànies.

La nova temporada expositiva, que es podrà visitar fins al 4 d’octubre, reuneix quatre projectes que entenen l’exposició com un espai de producció de coneixement i de reflexió sobre algunes de les qüestions més rellevants del nostre temps, com les desigualtats socials, les fronteres, la relació amb el territori, la construcció cultural de la natura, la transmissió del coneixement o els processos de lectura i interpretació.

Distribuïdes entre la Planta 0, la Planta 1, l’Espai miniPanera i el Centre de Documentació, les exposicions presenten les propostes de Todo por la Praxis, Mariona Moncunill, Martina Rogers i ferranElOtro, amb la participació de les comissàries Andrea Pacheco González, Manuela Pedrón Nicolau i Helena Ayuso.

La programació posa l’accent en els processos de recerca artística, les pràctiques materials i els dispositius narratius contemporanis, tot fent visibles les metodologies, els vincles i els sistemes de coneixement que sustenten la creació actual. D’aquesta manera, La Panera proposa una mirada que va més enllà de l’obra acabada i convida el públic a participar en els processos d’investigació, observació i interpretació que hi ha darrere de cada projecte.

A la Planta 0, l’exposició Un jardí extraordinari, de Todo por la Praxis i comissariada per Andrea Pacheco González, pren la metàfora del jardí per reflexionar sobre les fronteres, l’exclusió social, les migracions i el dret a l’habitatge. A través d’instal·lacions que combinen fotografia, escultura, vídeo, dibuix i so, el col·lectiu planteja una lectura crítica de les desigualtats que travessen la societat contemporània.

La Planta 1 acull En els dies tempestuosos [un mètode], de Mariona Moncunill, amb comissariat de Manuela Pedrón Nicolau. El projecte explora les formes amb què les societats construeixen coneixement sobre el territori i els ecosistemes, i posa el focus en les empremtes del canal d’Urgell, la memòria agrícola i la vulnerabilitat climàtica del territori de Lleida. La mostra forma part d’un projecte de llarg recorregut coproduït entre La Panera i La Casa Encendida de Madrid.

A l’Espai miniPanera, Martina Rogers presenta L’escalf de les coses belles, una proposta comissariada per Helena Ayuso que convida a descobrir la relació entre art, natura, imaginació i matèria a través d’objectes ceràmics, amulets i figures que apel·len a la capacitat de meravellar-se i de construir vincles sensibles amb l’entorn.

El Centre de Documentació acull Les dames de la llum, de Mariona Moncunill i amb comissariat de ferranElOtro, una exposició que situa la producció editorial i els dispositius de comunicació expositiva al centre de la reflexió artística. Mitjançant estratègies de visualització de dades, la proposta convida el públic a llegir i interpretar l’exposició des de noves perspectives.

A més de les exposicions, el segon bloc de programació inclou un ampli programa públic amb tallers d’artista, activitats familiars, visites comentades, projeccions audiovisuals i accions de mediació comunitària, reforçant la vocació educativa i participativa del centre.

Paral·lelament, La Panera continua impulsant projectes que connecten art i educació en col·laboració amb centres educatius de la ciutat. En aquest marc, els projectes de Fernando Renes i Todo por la Praxis a l’Institut Manel de Montsuar formen part de les línies de suport del Departament de Cultura de la Generalitat per fomentar la presència de les arts visuals en l’ensenyament reglat.

Amb aquest nou bloc expositiu, La Panera reafirma el seu compromís amb la producció artística contemporània, la vinculació amb el territori i la generació d’espais de pensament crític oberts a la ciutadania, consolidant el seu paper com un dels equipaments de referència del Sistema Públic d’Equipaments d’Arts Visuals de Catalunya.