"MERX", de Fernando Renes, a la planta baixa de La Panera.

La Panera presenta el nou cicle expositiu d'aquesta tardor, centrat en el valor dels materials i el temps de les cures

Fins al 7 de febrer de 2027 reuneix els projectes de Fernando Renes, Albert Potrony, Guillermo Mora i Martina Manyà, que reflexionen sobre el mercat, les cures, la pintura i la transformació de la matèria a partir de l'experimentació artística  

Pilar Bosch ha anunciat la incorporació d'una obra de Fernando Renes a la cripta de la Seu Vella amb l'objectiu de fer dialogar patrimoni i creació contemporània i afavorir l'intercanvi de públics entre els dos equipaments 

Fins al 7 de febrer de 2027 reuneix els projectes de Fernando Renes, Albert Potrony, Guillermo Mora i Martina Manyà, que reflexionen sobre el mercat, les cures, la pintura i la transformació de la matèria a partir de l'experimentació artística  

Pilar Bosch ha anunciat la incorporació d'una obra de Fernando Renes a la cripta de la Seu Vella amb l'objectiu de fer dialogar patrimoni i creació contemporània i afavorir l'intercanvi de públics entre els dos equipaments 

El Centre d'Art La Panera presenta el nou cicle expositiu de tardor, que es podrà visitar fins al 7 de febrer de 2027 i que reuneix quatre projectes: MERX, de Fernando Renes i a cura d'Antoni Jové; Passatge, d'Albert Potrony i a cura de Frederic Montornés; Sí però no, de Guillermo Mora i Sargits, de Martina Manyà i a cura d'Helena Ayuso. Les exposicions proposen una mirada sobre els sistemes de valor que condicionen la vida contemporània, des dels intercanvis econòmics i el consum fins a les cures, la memòria, l'autoria artística o la transformació dels materials.  

La regidora de Cultura, Pilar Bosch, ha donat la benvinguda als artistes i visitants d'aquest nou cicle i ha destacat la trajectòria del centre, que "porta vint anys amb la voluntat de col·locar Lleida al bell mig dels diàlegs i reflexions entorn l'art contemporani". La regidora també avançat que l'any que ve el centre i la ciutat celebraran una nova Biennal d'Art Leandre Cristòfol, que permetrà incorporar nous elements d'art contemporani al fons de La Panera, i que a finals d'aquest any la cripta de la Seu Vella incorporarà una obra de Fernando Renes, que permetrà fer dialogar patrimoni i contemporaneïtat, així com intercanviar públics entre els dos equipaments. 

El recorregut de les obres s'articula a través dels diferents espais del centre. A la Planta 0, Fernando Renes presenta una reflexió sobre els objectes, el mercat i les formes de producció i consum; a la Planta 1, Albert Potrony desplega un projecte centrat en les cures, la mort i l'acompanyament. Al Centre de Documentació, Guillermo Mora revisa els límits de la pintura, mentre que a la miniPanera Martina Manyà presenta una recerca sobre la reutilització de materials i els vincles entre pintura i tèxtil.  

Tot i partir de metodologies i llenguatges diferents, les quatre propostes comparteixen un interès pels processos de transformació i per la manera com atribuïm valor als objectes, als materials i a les relacions humanes. El cicle convida el visitant a observar allò que sovint passa desapercebut: el recorregut dels objectes, el temps necessari per cuidar i reparar, els gestos quotidians de la creació artística i les experiències compartides que construeixen comunitat.  

A MERX, Fernando Renes aborda l'hipercapitalisme contemporani i la posició de les persones dins els sistemes de producció, consum i intercanvi. El projecte pren el seu nom del terme llatí que designa la mercaderia i estableix un vincle directe amb la història de La Panera, antiga plaça de mercat medieval. Mitjançant ceràmica i dibuix l'artista explora la dimensió material i simbòlica dels objectes i els circuits econòmics que els envolten.  

Passatge recull prop de set anys de recerca d'Albert Potrony sobre la mort, les cures i el dol. L'exposició presenta per primera vegada l'audiovisual que dona nom al projecte i mostra els resultats del programa Mortals, desenvolupat amb persones de diferents edats, procedències i realitats socials. A través de testimonis, peces audiovisuals i materials documentals, la mostra planteja la mort com una experiència compartida que pot ser abordada des de l'escolta, la comunitat i les cures.  

A Sí però no, Guillermo Mora qüestiona les convencions de la pintura a partir d'un procediment aparentment senzill: la utilització de fulls de paper A4 grapats directament sobre la paret. El projecte converteix en protagonistes elements tradicionalment invisibles, com les grapes o els rastres del procés de treball, i obre una reflexió sobre l'autoria, la producció artística i les possibilitats materials de la pintura contemporània.  

A Sargits, Martina Manyà transforma obres descartades, fragments de pintures i materials sobrants en noves peces a través de tècniques tèxtils com el brodat, el teixit o el cosit. La proposta reivindica el valor del treball manual, la reparació i la reutilització, alhora que reflexiona sobre el temps, la cura i la capacitat de la matèria per adquirir nous significats.  

Amb aquest nou cicle expositiu, La Panera reafirma la seva aposta per una pràctica artística vinculada a la reflexió crítica sobre les formes de viure, produir, consumir i cuidar. Les quatre exposicions situen al centre qüestions presents en la vida quotidiana i conviden el públic a repensar la relació amb els objectes, els materials i les persones que conformen el nostre entorn.