L'alcalde, Fèlix Larrosa, i el president de la Diputació, Joan Talarn, amb el guanyador, Pep Valsalobre, i la guanyadora, Meritxell Nus.

Larrosa: “Des de Lleida defensem la cultura i el català amb majúscules”

L’alcalde reivindica el paper de la cultura en la defensa dels valors democràtics, la convivència i la diversitat als Premis Literaris 2026

Pep Valsalobre guanya el 43è Premi d’assaig Josep Vallverdú amb La biblioteca invisible. Imaginats, desapareguts, inventats i apòcrifs o una literatura catalana fantasma, i Meritxell Nus, el 31è Premi de poesia Màrius Torres amb Taure

L’espectacle D’aquella guerra, de tants exilis. Teresa Pàmies, el compromís i la memòria homenatja l’escriptora i activista i commemora els 90 anys de l’inici de la Guerra Civil

L’alcalde reivindica el paper de la cultura en la defensa dels valors democràtics, la convivència i la diversitat als Premis Literaris 2026

Pep Valsalobre guanya el 43è Premi d’assaig Josep Vallverdú amb La biblioteca invisible. Imaginats, desapareguts, inventats i apòcrifs o una literatura catalana fantasma, i Meritxell Nus, el 31è Premi de poesia Màrius Torres amb Taure

L’espectacle D’aquella guerra, de tants exilis. Teresa Pàmies, el compromís i la memòria homenatja l’escriptora i activista i commemora els 90 anys de l’inici de la Guerra Civil

Lleida ha celebrat aquest vespre una nova edició dels Premis Literaris a la Seu Vella, una vetllada que ha reconegut els guanyadors dels premis d’assaig i de poesia d'enguany: Pep Valsalobre, per La biblioteca invisible. Imaginats, desapareguts, inventats i apòcrifs o una literatura catalana fantasma, i Meritxell Nus, per Taure, respectivament. L'acte també ha homenatjat Josep Vallverdú i Teresa Pàmies, i ha commemorat els 90 anys de l'inici de la Guerra Civil. 

L'esdeveniment ha estat presidit per l’alcalde, Fèlix Larrosa, i pel president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, que han lliurat als guanyadors la Libertinella, trofeu d’aquests guardons creat per l'artista lleidatà Tonet Amorós. També hi ha assistit el director de la Institució de les Lletres Catalanes, Eduard Escoffet, i la periodista Núria Sirvent n’ha estat la conductora. 

Larrosa ha tingut un record per Josep Vallverdú, en el primer any sense la seva presència als premis, i per la seva dedicació a les paraules, la llengua i el país, així com per Jaume Pont, traspassat també fa poc. Tots dos han estat figures molt vinculades als Premis Literaris. L’alcalde ha expressat: “Ara que els valors democràtics, la convivència i el respecte a la diversitat tornen a ser qüestionats, la cultura és més necessària que mai. Des de Lleida defensem la cultura i el català amb majúscules". 

El paer en cap ha defensat també “les lletres que ens fan pensar, que ens obliguen a fer-nos preguntes i que ens ajuden a mirar la realitat amb més profunditat, i a fer-ho amb la nostra llengua [...] És una de les grans aportacions de la literatura a una societat: ampliar la nostra mirada i fer possible una convivència més rica, més crítica i més humana que hem de defensar totes i tots, dia a dia”. I ha conclòs: “Lleida vol continuar sent una capital que llegeix, que escriu, que pensa i que dona oportunitats a la creació”. 

Per la seva part, el president de la Diputació, Joan Talarn, ha defensat el paper de la literatura en el món actual: “La literatura és el millor instrument educatiu que tenim, és la millor fórmula per a la resistència en una època dominada per la immediatesa, el soroll i la fragmentació del relat”, i ha recordat Vallverdú i Pont: “La millor manera d’honorar-los és continuar llegint-los, estudiant-los i editant-los”.

El director de la Institució de les Lletres Catalanes, Eduard Escoffet, ha afirmat que “Lleida és capital de les lletres” i ha posat en relleu el valor dels llibres, que “permeten transmetre mons de generació en generació [...]. Així és com sobreviu i com s’encara el futur de la literatura”. Escoffet ha afegit: “Esperem que els guanyadors d’aquest any dels premis siguin també bones lectures i que d’una manera o altra enriqueixin el patrimoni del futur”.

La guanyadora, Meritxell Nus, ha explicat que el premi la fa sentir “molt joiosa” perquè “el llibre guanyador i el meu mateix nom aniran per sempre més units al nom de Màrius Torres, que és un poeta que per diverses raons sento molt a prop meu”. L’autora ha dedicat el guardó a les famílies pageses que practiquen la ramaderia extensiva.

El guanyador, Pep Valsalobre, al seu torn, ha explicat que l’obra va cristal·litzar després d’un trasllat de domicili amb 5.000 llibres: “Ara m’interessa una altra mena de llibres, uns llibres que no pesen, uns llibres que no ocupen espai [...] la literatura immaterial, la literatura invisible”.

Una proposta escènica sobre memòria i exili 

L’espectacle d’enguany, D’aquella guerra, de tants exilis. Teresa Pàmies, el compromís i la memòria, dirigit per Rosa Mesalles, ha girat al voltant de l’escriptora i activista en el marc de la Guerra Civil, de la qual enguany es compleixen 90 anys. Aquesta acció multidisciplinària ha comptat amb la participació de les actrius Marta Rosell i Aida Flix, els cantants Clara Olmo i Ricard Seuma i la música de Pancho Marrodan (piano) i Xavier Òdena (violí). També hi han participat Daniel Cerezuela i Sandra Valls (ballarins de Dancescape), Jordi Làrios (audiovisuals), Anton Not i Rosa Mesalles (locucions) i Fanphone (llum i so). La vetllada també ha inclòs un homenatge a Josep Vallverdú, amb la projecció d’un vídeo i la interpretació d’una peça musical a càrrec del violinista Xavier Òdena. 

La programació d’aquesta edició té així un vincle especial amb la memòria històrica. El record de Teresa Pàmies, profundament vinculada a l'experiència de la guerra i l'exili, han convidat a reflexionar sobre el passat i la seva vigència en el present. 

Una setmana de celebració de les lletres 

La celebració dels Premis Literaris ha tingut lloc durant tota la setmana, amb diverses activitats que han permès descobrir les obres guanyadores de l’edició anterior i aprofundir en l’univers de Màrius Torres i homenatjar la figura de Federico García Lorca, assassinat el 1936. 

El 43è Premi d’assaig Josep Vallverdú i el 31è Premi de poesia Màrius Torres són dos guardons de llarga trajectòria que contribueixen a impulsar la literatura en llengua catalana: el primer promou l’assaig com a espai de reflexió, coneixement i pensament crític, i el segon reconeix i fomenta la creació poètica. La iniciativa, organitzada per l’Ajuntament i la Diputació, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, celebra les lletres i reivindica enguany la memòria a través de la cultura.