Foto dels regidors i regidores amb Dolors Pubill i la resta de persones implicades en la difusió del Garrotin que han assistit al ple.

Lleida protegeix el seu Garrotin

El ple municipal ha aprovat avui per unanimitat de tots els grups iniciar el procés per a declarar aquest gènere musical i de ball com a patrimoni immaterial de la ciutat

La sessió també ha aprovat inicialment el reglament del Consell Econòmic i Social i ha donat via lliure al procés per a municipalitzar la gestió de l’aparcament soterrani de la plaça Sant Joan

El ple municipal ha aprovat avui per unanimitat de tots els grups iniciar el procés per a declarar aquest gènere musical i de ball com a patrimoni immaterial de la ciutat

La sessió també ha aprovat inicialment el reglament del Consell Econòmic i Social i ha donat via lliure al procés per a municipalitzar la gestió de l’aparcament soterrani de la plaça Sant Joan

El ple municipal ha aprovat avui per unanimitat de tots els grups l’inici de l’expedient per a la declaració del Garrotin com a patrimoni immaterial de la ciutat, mitjançant la seva catalogació i declaració com a Bé Cultural d'Interès Local, un primer pas per a sol·licitar posteriorment a la Generalitat que inscrigui el Garrotín en el Registre de Patrimoni Cultural Català.

L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha destacat que “avui fem Lleida més gran, perquè els i les paers reconeixeran el Garrotin com un bé propi a preservar i protegir i, sobretot, a fer-ne una difusió adequada”.

El debat sobre aquest expedient ha comptat amb la intervenció de Dolors Pubill, filla del mestre del Garrotin Enric Pubill “Lo Parrano” i divulgadora i impulsora d’aquesta música, que ha celebrat aquest reconeixement. “Fem que Lleida sigui la ciutat del Garrotin, seria una cosa preciosa pels lleidatans i de cara al turisme necessitem aquesta força”, ha afirmat Pubill. També ha recordat anècdotes com l’interès de Garcia Lorca i Dalí per aquest art i l’antiga tradició “d’ajuntar-se pagesos i gitanos a la plaça Sant Joan per cantar el Garrotin”.

El Garrotin és un gènere musical cantat, de cançó improvisada, i també un gènere de ball, de llarga tradició a Lleida, amb la comunitat gitana com a principal protagonista. Es troben mostres d'aquesta manifestació cultural a la ciutat des del segle XIX i, malgrat els seus orígens difusos, és un gènere que ha arrelat a la ciutat i que, més enllà, s'ha entroncat amb el naixement de la rumba catalana.

Intervencions dels grups

“El garrotín és molt més que un gènere musical i de ball que va néixer a la comunitat gitana. Ha estat i és encara un símbol de la convivència de cultures, ètnies, de maneres de fer i de viure, de compartir espais i vivències persones diverses que a través de l’art connecten”, ha assenyalat la portaveu adjunta del PSC, Pilar Bosch.

Per part del PP, la regidora Maria Antònia Maller, ha afirmat que aquest “no ha de ser només un acte simbòlic, sinó un compromís amb la preservació d’una part de la identitat lleidatana per a les futures generacions”, però ha criticat que aquest reconeixement arriba tard.

La regidora del grup d’ERC, Anna Costa, ha indicat que “creiem que cal preservar el garrotin i que formi part de la programació cultural de la ciutat de forma estable. El garrotin ha transcendit de ser una variant més de la rumba a un element definitori de la nostra essència”, ha dit.

En nom del grup de Junts per Catalunya Lleida, el regidor Sergi Grimau, ha destacat la importància de mesures que facin “que els nostres joves se sentin orgullosos de la ciutat”. “El sentiment de pertinença es genera amb emocions, fites col·lectives, tradicions i símbols identitaris. Lleida és garrotin”, ha afirmat.

El regidor de Vox, Josep Roca, ha considerat que cal protegir la cultura i les tradicions i que el garrotin “és un patrimoni valuós i estimat per tots els lleidatans i nexe d’unió amb la comunitat gitana”.

En representació del grup del Comú, Laura Bergés, ha defensat que “es reconegui la importància del patrimoni immaterial i de la cultura popular oral, que durant molt temps ha estat menystinguda”.

Aprovació inicial del reglament del Consell Econòmic i Social

El ple municipal d’avui també ha donat el seu vistiplau a l’aprovació inicial del reglament del Consell Econòmic i Social amb 21 vots a favor i 6 vots en contra.

L’alcalde Larrosa ha destacat que aquest ens tindrà el mandat de treballar en la definició de l’estratègia de la ciutat amb l’horitzó de l’any 2030.

La tinenta d’alcalde Carme Valls ha afirmat que “el Consell Econòmic i Social de Lleida pretén ser un òrgan consultiu mitjançant el qual els agents econòmics i socials més representatius i la societat civil organitzada participin en la presa de decisions polítiques, socials i econòmiques que afecten la ciutat de Lleida”. Valls ha afegit que aquest ens ha de ser un espai de consens, amb funcions com a observatori econòmic i de confecció d’una agenda estratègica de la ciutat.

Els grups de l’oposició han demanat que sigui operatiu i que es garanteixi la seva representativitat i l’encaix amb altres eines de participació.

Gestió municipal de l’aparcament soterrani de Sant Joan

Durant el ple s’han debatut quatre expedients vinculats a l’aparcament públic soterrat de vehicles de la plaça Sant Joan, per tal d’iniciar el procés perquè passi a gestió municipal mitjançant l’Empresa Municipal d’Agenda Urbana (EMAU), un cop acabada la concessió de 50 anys a l’empresa Interparking Lleidatana SA.

Els expedients que es tramiten són els de la pròrroga de la concessió fins al 15 d’abril; el projecte del nou servei amb gestió municipal; el reglament que la regularà; i la modificació de l’ordenança fiscal per incloure les tarifes d’aquest servei. Tots ells s’han aprovat per unanimitat, excepte el projecte d’establiment del servei a càrrec de l’EMAU, que ha tingut 25 vots a favor i dues abstencions.

La primera tinenta d’alcalde, Begoña Iglesias, ha destacat que la gestió municipal de l’aparcament suposarà un benefici per la ciutadania, ja que s’anul·larà l’increment de tarifa del 2024. A més, s’ha compromès a avançar en el desenvolupament d’altres millores en l’àmbit de la mobilitat, com són els aparcaments dissuasius i la millora del transport públic, amb busos llançadora, com ha demanat l’oposició.

El ple també ha aprovat per unanimitat la renovació dels convenis de col·laboració entre l'Agència de l'Habitatge de Catalunya i l'Ajuntament de Lleida per l'Oficina Local d'Habitatge pels anys 2024-27 i pel programa de Mediació per al Lloguer Social d’Habitatges per l’any 2024.

Altres punts que s’han aprovat han estat la relació de llocs de treball o catàleg, que ha rebut 19 vots a favor i 8 abstencions;, les noves tarifes del taxi, amb 9 vots a favor i 17 abstencions; i la ratificació del decret de reducció del preu del transport urbà durant el 2024, per unanimitat.

Mocions

El ple ha aprovat per unanimitat la moció presentada pel grup municipal del PP per a un Pla Estratègic per al barri dels Magraners.

També s’ha aprovat per àmplia majoria en una votació per punts la moció presentada pel grup del Comú de Lleida per a garantir els drets de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu i el reconeixement dels drets del personal auxiliar d’educació especial.

El ple de la Paeria pot tornar a visionar-se en aquest enllaç.