ASSAIG OBERT DE LA CAPELLA NACIONAL DE CATALUNYA I LE CONCERT DES NATIONS DIRIGITS PER JORDI SAVALL

Assaig general obert.

Gratuït.

Johannes Brahms (1833-1897)
Schicksalslied (Cant del destí), Op. 54 (1868-71)
Text: Friedrich Hölderlin (1770-1843)
Ein deutsches Requiem, nach Worten der heiligen Schrift
(Un Rèquiem Alemany, basat en textos de les Sagrades Escriptures), Op. 45 (1865-68)
Text: Bíblia de Luter

Solistes    Lina Johnson, soprano

                Matthias Winckhler, baríton

LA CAPELLA NACIONAL DE CATALUNYA

Lluís Vilamajó, preparació del conjunt vocal

LE CONCERT DES NATIONS

                Lina Tur Bonet, concertino

                Manfredo Kraemer, assistent del concertino

Luca Guglielmi, assistent de direcció

Jordi Savall, direcció

La mort ha sigut sempre –i així ho seguirà sent– un dels grans temes de l’art en general i de la música en particular. Mentre els humans siguem humans, ens continuarà preocupant el dolor que ens deixa aquest buit definitiu i, quan allò tangible ja no ens basti, buscarem un consol que ens abraci en allò inefable. Hi reflexionarem incansablement quan ens toqui de prop i ens sentim indefensos: quan arribi a les persones que estimem o quan sentim que se’ns acosta innegociable. Això és així per a tots, i també ho va ser per a Johannes Brahms, que va començar a compondre «Un Rèquiem Alemany» després de la mort del seu amic i protector Robert Schumann i el va acabar l’any 1868, després de la mort de la seva mare, el 1865.

 La gestació d’aquesta partitura, per tant, comença set anys enrere; l’abandonà intermitentment i finalment la reprengué per erigir-la com una de les obres per a difunts més singulars de la nostra tradició. I és que, tot i que el títol sembla indicar que es tracta d’una missa, la selecció que l’autor fa dels textos respon més aviat a una qüestió espiritual que traspassa els límits de la litúrgia. Profund coneixedor de la Bíblia luterana, escull els versicles apòcrifs i de l'Antic i del Nou Testament en la traducció alemanya que li permeten donar un sentit filosòfic a l’obra, emfatitzant l’esperança en la resurrecció, evitant tota referència al cristianisme i ometent la por al dia del Judici Final.

 Dividida en set parts, les primeres són de tarannà ombrívol i dramàtic, corresponents al patiment terrenal; la central és el nucli emotiu, serè i d’una gran bellesa, amb una melodia gronxada que s’alterna amb fragments contrapuntístics més complexes; la segueix un solo de soprano –escrit posteriorment, en homenatge explícit a la seva mare–, un altre de baríton que s’entrelliga amb una fuga coral i acaba recuperant material de l’inici per donar un sentit de tancament. Hi trobem moments contrastats, de llum i de foscor, més triomfants quan fa referència a la resurrecció, més inquietants quan planteja el dubte, i plens d’energia i esperança quan respon amb fe

En el present programa, el mestre Savall proposa acompanyar aquesta obra imprescindible amb la sovint denominada «petit Rèquiem»; una cantata delicada i profundament reflexiva que Brahms va començar a escriure el mateix 1868 sobre versos de Hölderlin, d’un poema homònim publicat dins la novel·la inacabada Hiperió o l’eremita a Grècia. Schicksalslied (El cant del destí) contraposa la joia celestial dels déus i el patiment de la condició humana; la pau i serenitat de l’Olimp i la inquietud d’allò mundà i efímer. 

 La solemnitat d’aquesta obra de gran bellesa ens convida a l’escolta pacient i a la introspecció; l’obstinació de les timbales i la tensió d’algunes frases semblen voler dilatar el temps: un temps, però, que és inexorable i que seguirà avançant sense concessions mentre els humans seguim sent humans.

 Dins d'aquest esperit de recerca de la veritat sonora, s'hi suma avui el projecte YOCPA (Young Orchestra and Choir Professional Academy), liderat pel Mestre Jordi Savall. Aquesta iniciativa neix per transmetre el seu llegat a les noves generacions mitjançant un model d’acadèmia singular: la formació es basa en la convivència entre un 50% de músics de la màxima confiança del mestre, que l'han acompanyat al llarg de la seva trajectòria, i un 50% de joves talents seleccionats per l’acadèmia. En abordar el Rèquiem alemany sota aquest prisma d'aprenentatge compartit i interpretació amb criteris històrics, Savall i la seva acadèmia busquen recuperar els colors i les textures originals de l'època de Brahms, retornant a l'obra una transparència i una humanitat que connecten directament amb l’espiritualitat laica que el compositor va imaginar.

Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Amb el suport financer de la Direction Régionale des Affaires Culturelles Occitanie

Cofinançat per la Unió Europea