Representació de la cantata escènica “Rostres", demà a l’Auditori

La sala 1 de l’Auditori Municipal Enric Granados acollirà demà dimarts la representació de la cantata escènica “Rostres”, amb música de David Esterri i lletra d’Enric Falguera i Jordi Prenafeta. Hi participen els alumnes de cicle superior de 13 escoles de primària de Lleida i l’Orquestra Simfònica del Conservatori Municipal de Música de Lleida, dirigits per Dolors Ricart.

Les escoles participants són: Espiga, el Vilot, Joc de la Bola, Pràctiques I, Príncep de Viana, Balàfia, Camps Elisis, Cervantes, Frederic Godàs, Parc de l’Aigua, Pardinyes, Riu Segre i Sant Jordi.

L’Aula Municipal de Teatre ha participat també en aquest projecte, amb la interpretació escènica de 5 alumnes de 3r dels estudis d’Art Dramàtic i amb la presentació de l’acte per part de Narcís Solé.

El Conservatori Municipal de Música, amb la col·laboració de la Regidoria d’Educació i Infància, ha organitzat aquesta 5a edició del projecte “Auditori i Conservatori eduquen” amb la voluntat de fer extensiva l’educació musical a tots els nens i nenes de la ciutat i fer-los partícips de la interpretació d’una obra simfònico-coral, alhora que s’estableixen llaços entre les escoles i el Conservatori.

Gràcies a la coordinació durant bona part del curs entre els professors del Conservatori i els mestres de música de les diferents escoles, s’ha arribat a fer realitat la interpretació de la cantata. Així, els alumnes d’aquestes escoles són intèrprets de l’obra i no la reben només com a públic, sinó que la viuen des de l’escenari.

Amb aquest projecte es pretén estendre l’educació musical a nens, joves i grans, així com aconseguir una implicació per part de tots els participants.

Argument de la cantata escènica:

La cantata Rostres va ser escrita i composta amb motiu del 50è aniversari del Col·legi Episcopal de Lleida. El nostre país viu actualment temps difícils. Per a molta gent tornen els fantasmes oblidats de la pobresa, la fam i la injustícia. La reedició de “Rostres” fa reflexionar, malgrat tot, sobre la fortuna d’haver nascut aquí. Cada poema descriu la situació d’un país i els sentiments d’un nen o una nena que hi ha nascut. Cada cançó mostra la pobresa, la guerra, la fam i la injustícia a través dels ulls d’aquell infant a qui li ha tocat néixer en un lloc, el qual ell no ha triat. Enmig d’aquests països diferents del món apareix Catalunya com a paradigma d’una societat del benestar, i ens fa prendre consciència de la sort de viure aquí, de tenir una família, un sostre, menjar a la taula, de poder anar a escola, de poder estudiar música.

“Rostres” és un cant a la llibertat. Enric Falguera i Jordi Prenafeta han sabut atansar-se a la crua realitat de persones a qui ha tocat viure en llocs distants i dissortats, a través de la mirada innocent (de vegades obligatòriament conformada, d’altres vegades evasiva i somniadora) d’un nen o d’una nena que és igual que qualsevol de nosaltres, però que no ha tingut la nostra sort. La música de David Esterri capta magistralment la idea i, amb el seu estil fresc, de ritmes genuïns, melodies naturals i harmonies sempre expressives, incorporant elements que són propis de cada part del món, transmet un missatge d’esperança que, al mateix temps, suposa un raonament sobre totes les coses bones que ens envolten però que, sovint, no valorem prou. Ens fa obrir els ulls, ens fa sentir uns privilegiats i ens fa ser més humans.