Lleida acollirà un Fòrum Internacional de Ciutats Intermèdies amb alcaldes i Organitzacions Mundials

L’Ajuntament de Lleida organitza, conjuntament amb “Ciutats i Governs Locals Units” amb seu a Barcelona (CGLU), la Càtedra UNESCO d’Estudis Urbans, Territorials i Ciutats Intermèdies de la Universitat de Lleida, l’oficina ONU Habitat i l’Organització Internacional del Treball (OIT), el Fòrum Internacional de Lleida sobre “Ciutats Intermèdies: polítiques i planificació urbana estratègica”, els propers 28 i 29 de juny a Lleida.

La conferència aplegarà alcaldes i representants polítics de diferents ciutats del món, experts, representants d’institucions i acadèmics amb l’objectiu d’analitzar el paper de les ciutats intermèdies al món, de buscar solucions innovadores i proposar recomanacions pràctiques per als governs intermedis. Amb la celebració d’aquest fòrum internacional es vol buscar el reconeixement internacional, la revisió de polítiques, el desenvolupament econòmic local i la mobilització de recursos cap a les ciutats intermèdies, que constitueixen el grup més nombrós i amb molta població urbana. Hi ha unes 10.000 ciutats de més de 50.000 habitants a tot el món. En les ciutats de menys d’un milió d’habitants viu el 60% de la població urbana.

Els alcaldes confirmats al Fòrum de Lleida provenen de les següents ciutats del món: Agadir i Chefchaouen (Marroc), Kwadukuza (Sudàfrica), Butuan (Filipines), San Vicente (Ecuador), Nampula (Moçambic), Narayanganj (Bangladesh), i la regidoria d’Urbanisme de Ferrara (Itàlia).

Al Fòrum també hi participaran una quarantena d’experts en planificació urbana estratègica, arquitectes i representants de diferents institucions de caire mundial, com ONU Habitat i OIT (Organització Internacional del Treball) de les Nacions Unides, FMDV (Fondo Mundial Desarrollo de las Ciudades) i Cities Alliance –lligades al Banc Mundial, Frente Nacional d’Alcaldes del Brasil, entre altres.

El programa del Fòrum s’iniciarà el divendres 28 de juny amb visites a diferents punts de Lleida, per explicar als participants les estratègies de creixement econòmic de la ciutat, història i patrimoni cultural, la influència de l’agricultura en l’economia lleidatana i el sistema integrat de transport de l’àrea de Lleida. Durant el matí es faran visites a la cooperativa ACTEL, La Seu Vella i el Parc Científic i Tecnològic, i a la tarda s’iniciaran les sessions de treball a La Llotja, que continuaran fins el dissabte a la tarda.

La inauguració està prevista el divendres 28 a les 17h, amb la participació de l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, Josep Roig, secretari general de CGLU, Àstrid Ballesta, vicerectora de Relacions Internacionals i Cooperació de la Udl, i dos representants de les institucions co-organitzadores del Fòrum (Pierre Martinot–Lagarde, assessor especial de l’OIT, i Laura Petrella, directora de la Unitat de Planificació, Extensió i Disseny de les Ciutats d’ONU-Habitat - Kenya)

Posteriorment, a les 17.40h, hi haurà una taula rodona d’alcaldes amb les consideracions de les ciutats participants i expectatives polítiques, on presentaran les seves ciutats i les seves estratègies de lideratge com a ciutats intermèdies en les seves regions respectives.

Alcaldes participants:

Sr. Àngel Ros, alcalde de Lleida
Sr. Tarik Kabbage, alcalde d’Agadir (Marroc)
Sr. Njabulo Ricardo Mthembu, alcalde de Kwadukuza (South Africa)
Sr. Castro Arlindo Sanfins Namuaca, president municipal de Nampula, Mozambic
Sr. Humberto Antonio Garcia, alcalde San Vicente (Equador)
Sra. Dr. Salina Hayat Ivy, alcaldessa de Naryanganj City Corporation (Bangladesh)
Sr. Ferdinand JR. Magdamo Amante, alcalde de Butuan (Filipines)
Sra. Roberta Fusari, regidora de Ferrara, Itàlia
Sr. Mohamed Sefiani, alcalde Chefchaouen (Marroc)
 

Les conclusions d’aquest fòrum es traslladaran al Congrés Mundial de CGLU de líders locals i regionals de Rabat (Marroc), que se celebrarà de l’1 al 4 d’octubre 2013.

Informació de referència sobre les Ciutats Intermèdies (extret del Document marc de treball del Fòrum Internacional de Lleida):

L’any 2007, per primera vegada en nombres absoluts, la quantitat de població urbana era igual a la població rural. Això significa que la meitat de la població mundial viu i requereix serveis de zones urbanes i ciutats que considerem motors econòmics regionals. La majoria de la població urbana, concretament una mica més del 60% viu en ciutats menors al milió d'habitants. Hi ha unes 10.000 ciutats de més de 50.000 habitants. L'altra meitat de la població mundial es troba en zones rurals que requereixen, alhora, dels serveis prestats per aquestes ciutats. A les ciutats entre aquests territoris urbans i rurals, que són anomenades intermèdies, intermediàries, secundàries o mitjanes segons els contextos regionals es troba el vincle entre ambdues dimensions de la població del món.

Són aquestes ciutats, a les quals denominem intermèdies, les que ofereixen a la seva pròpia ciutadania i també a la població rural entorn, l'accés a nombrosos serveis com escoles, mercat laboral, assistència mèdica especialitzada, electricitat, comerç, serveis tecnològics de qualitat, etc. Aquestes ciutats, a causa de la seva funció i a la seva posició en el seu entorn territorial s'identifiquen, de forma creixent, com a ciutats intermediadoras entre el global i el rural. Els esforços d'aquestes ciutats estan permetent un desenvolupament global més just, equilibrat i sostenible, dinàmiques que els han de ser reconegudes. Totes les ciutats, però específicament les ciutats intermèdies requereixen, per a la gestió d'un lideratge efectiu, un desenvolupament (planificat) urbà sostenible.

La dimensió global de les ciutats intermèdies, ve determinada per la similitud de rols, activitats i reptes en formulacions urbanes i realitats territorials molt diferents. Cada vegada més, aquestes ciutats són reconegudes com a fonamentals per al procés d'urbanització. Per tant, l'intercanvi de les seves experiències a través de les associacions de governs locals nacionals i internacionals proporciona el coneixement de bones pràctiques i la resolució compartida de reptes i conflictes.

Les característiques de les ciutats intermèdies varien en funció dels continents i països. La seva posició està determinada per les particularitats polítiques, socials i econòmiques dels respectius països. Les raons per les quals podem considerar intermèdies a les ciutats poden variar considerablement: unes tenen fortes arrels històriques (Blantyre, a Malawi), unes altres fonamenten la seva posició en els seus recursos naturals (Newcastle a Sud-àfrica), mentre que unes altres ho fan per la seva posició geogràfica en relació a una gran ciutat metropolitana (KwaDukuza, vorejant eThekwini a Sud-àfrica). Més enllà, trobem les establertes com “newtowns" per a finalitats específiques, com la instal·lació de determinades indústries, la implantació d'universitats o la seva creació com a centres administratius.

D'altra banda les ciutats de països desenvolupats tenen els serveis comunitaris que poden oferir valor afegit al món rural del seu entorn. Aquestes ciutats connecten el global amb el local. La seva funció de centre territorial a més de connexió es pot cridar com a intermediació.

Les polítiques en relació a la seva planificació urbana estratègica afegeixen valor. Aquest és l'objectiu principal del Fòrum. Com les ciutats poden, mitjançant la gestió de sud urbanització oferir condicions millors de qualitat de vida a les poblacions urbanes i rurals. Millor desenvolupament humà. Les conclusions del Fòrum són per al Congrés Mundial de Ciutats 2013.