Àngel Ros reivindica el paper actual i futur de Lleida a escala internacional

L’alcalde, Àngel Ros, ha reivindicat el paper que Lleida ja exerceix com a actor internacional i ha reclamat les infraestructures de comunicacions i de coneixement que li permetin progressar en el nou marc econòmic, social i cultural estructurat en un sistma de xarxa de ciutats transnacional. El paer en cap ha assenyalat la connexió al Corredor Mediterrani com la principal reclamació que han de realitzar les terres de Lleida i del Pirineu.

Àngel Ros ha pronunciat la conferència anual que organitza la Demarcació de Lleida del Col·legi de Periodistes, que encapçala el nou president, Rafael Gimena. L’alcalde ha destacat la vessant internacional que Lleida ja té i la seva condició de capital per a un ampli territori: “fora de la província de Barcelona, som la ciutat més gran. Mai no n’hem estat prou conscients. Hem de ser a l’interior del país, el que Florència és a la Toscana. Això vol dir que una gran capital ha de planejar sobre el territori, aportar-hi valors i serveis, de la mateixa forma que aquest nodreix la ciutat”.

El paer en cap ha equiparat el que va simbolitzar l’antiga Taula de Canvi de la Paeria amb les institucions i projectes que fan possible l’actual internacionalització de Lleida: Mercolleida, Fira de Lleida, la Cultura, la Universitat, els òrgans de recerca, l’acció de professionals i empreses lleidatanes, el turisme...

A més del Corredor Mediterrani, l’alcalde ha reivindicat que l’A-27 des de Tarragona arribi fins a Montblanc, potenciar les rodalies ferroviàries i que s’aposti per l’Aeroport de Lleida-Alguaire.  

Àngel Ros ha expressat les necessitats de Lleida per ser més internacionals: “Necessita intel·ligència per estar en els mercats i saber com competir en cada moment en una economia de cicles curts però de mirada llarga, per no parar d'afegir valor ni d'incorporar coneixement als productes i als serveis.”

Així mateix, “Necessita estratègies especialment orientades a l'increment de massa crítica i a la concentració de l'oferta. I, finalment, necessita infraestructures del món del coneixement (universitat, FP, art i idiomes i centres de recerca) i del món físic; els eixos viaris que hem definit, destacant la que ha de ser la major reivindicació de les terres de Lleida i del Pirineu, la connexió  amb l'eix ferroviari mediterrani. “

FP Dual, economia social, vocacions científiques i internacionalització de creadors

El paer en cap ha anunciat que la Paeria oferirà entre 40 i 50 places perquè alumnes de la nova FP dual cursin les pràctiques del segon curs en diferents departaments municipals: informàtica, telecomunicacions, escoles bressol i ludoteques. Així mateix, ha fet públic que l’Ajuntament desenvoluparà un Pla per a la Internacionalització de la Creació Cultural a Lleida i crearà dues unitats municipals per promoure l’Economia Social –clau en temps de crisi- i les vocacions científiques. 

L’alcalde ha destacat el paper conjunt de les famílies, de les entitats del tercer sector i dels ajuntaments, que “s’han fet càrrec de paliar els efectes de la crisi sobre els més febles. El 2013, els Equips Bàsics d’Atenció Social de la Paeria han atès 10.152 famílies, el 19 per cent de les que hi ha a la ciutat. El paer en cap ha remarcat que per a la Paeria, la millor política social és l’ocupació. En aquest sentit, al 2014, es mantenen el Pla Ocupa’t i els programes de l’IMO en el marc de GlobaLleida i està en marxa l’acord sobre ocupació on inervenen, a més del govern municipal, el grup de CiU, els sindicats CCOO i UGT i la Cambra de Comerç.