Èxit artístic i de públic del Festival Internacional de Poesia de Lleida

El Festival Internacional de Poesia de Lleida ha posat en valor, al llarg de quatre dies d’activitats, la paraula i la creació poètiques. L’alcalde de Lleida ha destacat la qualitat de la programació i l’excel·lent recepció del públic en aquesta primera edició que recull l’essència del Festival Mahalta i el Destí Poesia i que ha coincidit amb l’Any Màrius Torres en el 75 aniversari de la seva mort: “la continuïtat del nou festival està garantida després de l’èxit d’aquesta primera edició en què s’han reunit veus consolidades i emergents, espectacles i iniciatives innovadores com el recital del conjunt saragossà Amaral o la batalla pacífica amb versos que es va viure amb el Combat de Pau".

El paer en cap ha elogiat el programa del Festival que han realitzat els seus directors, Sam Abrams i Anton Not, i ha qualificat de molt satisfactòria la col·laboració institucional que l’ha fet possible. L’Ajuntament de Lleida és la institució promotora, amb el suport del Gremi de Llibreters de Lleida, la UdL, l’IEI, la Diputació de Lleida i la Institució de les Lletres Catalanes.

La directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs, ha elogiat també la cooperació institucional per tirar endavant aquest festival que, com ha destacat, ha combinat tradició i modernitat, valors poètics de Ponent i aportacions de tots els països catalans i altres indrets del món, com ara Rússia o l’Argentina, així com projecció poètica en estat pur amb recitals i homenatges explícits a la paraula com aliances estètiques de la poesia amb les arts escèniques, la música o el videoart: “un programa sòlid i de màxima qualitat que, partint de Màrius Torres, ha sabut fer-lo present i, alhora, eixamplar-lo com ressaca el vers que ha estat divisa i esperó d’una voluntat inequívoca de recuperació, per a Lleida, d’un festival amb vocació nacional. Sigui, aquest, el millor auguri de futur poètic per a Lleida!”.

La tinenta d’alcalde Montse Parra també ha mostrat la seva satisfacció pel bon resultat del Festival Internacional de Poesia de Lleida que ve a sumar-se a les cites literàries que la Regidoria de Cultura impulsa tot l’any, amb els Premis Literaris Josep Vallverdú i Màrius Torres, com a punt culminant.

Per a Anton Not: "des de l'organització estem molt satisfets amb el clima de complicitat i generositat que s'ha generat entre tots els participants, a qui els estem molt agraïts. Esperem que ho hàgim sabut transmetre als assistents als actes i que hagin pogut gaudir tant d'aquests dies intensos com hem gaudit nosaltres preparant-los. Hauríem d'aprendre la lliçó que ens ensenyen les paraules: són nostres, som seus. Hem de tornar-hi."

El festival finalitza avui amb el recital “Un present més ample”, on es podran escoltar veus consolidades del panorama nacional, com el recentment guardonat Lluís Solà, el saragossà Lluís Calvo o Vinyet Panyella, dona de lletres i arts. També hi prendran part Arnau Orobitg, una veu innovadora i diferent que ha emergit amb força, i Bejan Matur, poeta Kurda.

Un ampli i divers programa d’actes

En l’acte inaugural es va retre, juntament amb l’Institució de les Lletres Catalanes i l’IEI, un homenatge a Rosa Fabregat i Jordi Pàmias, representants de la tradició literària lleidatana i amb projecció de país. Així mateix, l’espectacle Màrius Torres, un poeta líric, va comptar amb la interpretació d’Emma Vilarasau, Jordi Bosch i Ramon Madaula, que van encarnar la veu del poeta i també del seu amic Joan Sales, alhora que van aproximar a la figura d’un Màrius Torres que aspirava a consolidar-se com a creador poètic.

El Combat de Pau ha estat l’acte poètic més original del festival, on els joves creadors mallorquins, Pau Vadell i Jaume C. Alorda, van crear un ring que es va omplir de versos i llibres, amb un diàleg entre la creació de Walt Whitman i Blai Bonet.

La temàtica amorosa en Màrius Torres va ser el fil conductor per a les intervencions d’Amat Baró, Laia Noguera, Xavier Macià i Àngels Marzo. Flàvia Company, amb Volver Antes que ir, ens va aproximar interdisciplinàriament a la immigració i a la identitat.

Sergej Timofejef, definit com “un dels poetes més innovadors i trencadors de la zona dels països bàltics”, va mostrar el seu projecte de videopoesia i va fer arribar al públic els seus versos en letó.

La frontera entre el vers i la prosa va generar la suma de veus tan diverses com Alfonso Alegre Heitzmann, Eduard Batlle, Meritxell Cucurella-Jorba (el dígraf del desitx), Lucia Pietrelli i Pere Antoni Pons.

Aquest mateix divendres, s’ha celebrat l’obra poètica d’un dels referents de la tradició lleidatana, Josep Maria Sala-Valldaura, amb motiu del seu 70è aniversari.

El Festival Internacional de Poesia de Lleida ha tingut la capacitat d’arribat a tots els públics. Els més joves estudiants de batxillerat han compartit, amb el filòleg Ramon Rubinat, la proposta Llegir poesia, un exercici acadèmic trencador. I la UdL va acollit els músics Eva Amaral i Juan Aguirre, que van llegir les seves cançons i van presentat el seu llibre Amaral.