La Fiscalia arxiva la denúncia del Comú de Lleida contra Àngel Ros, Montse Mínguez i Sara Mestres per perdonar multes de la Guardia Urbana i la zona blava

La Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decretat l’arxivament de la denúncia presentada pel regidor Carlos González, en nom del grup municipal del Comú de Lleida, contra l’expaer en cap Àngel Ros, la tinent d’alcalde Montse Mínguez i la regidora delegada de Seguretat Ciutadana, Sara Mestres, als quals acusava de prevaricació, tràfic d’influències i malversació continuada de cabals públics en perdonar, condonar o deixar prescriure multes de trànsit imposades per la Guàrdia Urbana o formulades pels operaris de l’empresa concessionària de la zona blava, EYSSA.

Aquest decret arriba després de gairebé dos anys d’investigació, per part de la Fiscalia especial contra la Corrupció i de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil, i constatar que no ha quedat acreditada la comissió de cap fet delictiu.
El paer en cap, Fèlix Larrosa, ha criticat “el mal ús que fan de la justícia alguns grups polítics, que no tenen escrúpols a embrutar el nom de rivals amb sospites i falsedats per tal de menyscabar una imatge i un prestigi que no han pogut vèncer en el debat polític de les idees. I ho fan sense escrúpols i sense tenir en compte el mal que fan als altres. Aquesta és la prova que no tot si val en la política, perquè com poden rescabalar ara el mal que han fet?”, ha dit.
Camí de la Fiscalia
El Comú de Lleida va dirigir-se el mes de juny de 2017 a la Fiscalia Anticorrupció en tenir coneixement de “comentaris i afirmacions de persones”, que no s’identificaven, les quals “presumien” que la Paeria els hi perdonava les multes de la zona blava i del radar. El grup municipal volia que la Fiscalia investigués els fets, ja que entre els presumptes beneficiaris hi havia càrrecs públics (se citava alcaldes, regidors, diputats, membres de la judicatura en l’àmbit provincial i familiars), per la qual cosa aportava un CD, en el qual hi havia una relació d’expedients sancionadors anteriors a l’any 2012.
En aquest llistat figurava el nom del titular del vehicle, la data de la infracció, si havia estat pagada o no, així com les que havien estat anul·lades, especificant les diverses causes i motius per les quals es posava fi als expedients sancionadors. Entre aquests hi havia la prescripció de la sanció, el canvi de nom, l‘autorització de l’alcaldia, el recurs presentat, l’informe de l’agent sancionador, l’error en el nom i/o en la identificació del titular, la duplicitat i els tiquets d’EYSSA, entre altres.
Els denunciants del Comú van extreure d’aquest conjunt de sancions una ‘llista blanca’, en la qual relacionaven els càrrecs públics al·ludits amb el fet que les seves multes havien estat anul·lades per prescripció o altres motius. El fiscal va recollir aquesta denúncia i va encarregar a la Policia Judicial de la Guàrdia Civil una investigació, que es va perllongar fins a finals de l’any passat, quan va tenir a la seva disposició tots els documents sol·licitats al Departament de Gestió de Tributs i Multes de l’Ajuntament de Lleida.
Finalment, la Guàrdia Civil ha comprovat els expedients sancionadors incoats per la Policia Local i per la concessionària de la zona blava, EYSSA, a partir del 2012, ja que la llei no obliga a conservar els expedients més de quatre anys, un cop finalitzada la seva tramitació.
La Policia Judicial ha investigat fins a 101 expedients sancionadors incoats entre el 2012 i el 2017, alguns dels quals corresponen a les persones públiques assenyalades pel Comú de Lleida en la seva denúncia. En tots ells, la causa de finalització de l’expedient sancionador ha estat diferent. De vegades, el motiu ha estat l’error en la identificació del conductor, la manca de documentació i l’absència de notificació al titular o conductor del vehicle.
El fiscal ha pogut comprovar que, en els procediments anul·lats per error en la identificació del conductor, el Departament de Gestió de Tributs i Multes ha continuat l’expedient contra l’infractor identificat o, en el seu cas, contra el titular del vehicle, si aquest no ha identificat el conductor.
Pel que fa als procediments anul·lats per prescripció o extemporalitat, l’informe emès al fiscal per la Policia Judicial també determina que la tramitació i terminis han estat els correctes, conforme a la Llei de Seguretat Vial, essent en la seva majoria atribuïts a un endarreriment en l’emissió dels informes per part de la concessionària de la zona blava, quan s’han formulat recursos d’alçada o reposició a la sanció.
La investigació també ha clos que en els procediments en els quals no ha estat possible la notificació al titular o al conductor del vehicle, s’ha procedit a la notificació a través del BOP o del BOE.
Davant de tots aquestes investigacions, el fiscal José Joaquín Pérez de Gregorio ha dictat l’arxivament de les diligències, ja que no ha quedat acreditat la comissió de cap fet delictiu.