Les activitats paral·leles i els llargmetratges de la secció oficial, protagonistes de la jornada de diumenge a la Mostra de Cinema Llatinoamericà

El Cafè del Teatre ha estat l’escenari escollit per la presentació del llibre ‘¡Cuba va! Dialogant amb músics cubans’ (Milenio), que ha comptat amb la participació del seu autor, Juan Miguel Morales. Aquesta obra recull 33 veus i moltes imatges, la majoria d’elles inèdites, de grans músics cubans que parlen, en primera persona, del seu treball, de la vida o dels mateixos cubans. Grans noms com Esther Borja, César Portillo de la Luz, Lázaro Ros, Noel Nicola, Aldaberto Álvarez, José María Vitier o Carlos Varela, per esmentar-ne alguns, són protagonistes d’aquest apassionant relat que permet comprendre millor la història recent de la música popular de l’illa caribenya en les seves més diverses expressions estilístiques i formals.

Tots aquests artistes obren les seves llars a Juan Miguel Morales, fotògraf originari d’Almeria però arrelat a Barcelona, per poder ser retratats i mantenir amb ell llargues i interessants converses. D’una manera amena i molt evocadora, el llibre aprofundeix en la música popular cubana i en la seva història, amb el relat sincer i d’alguns dels seus més venerats i inoblidables protagonistes.

Llargmetratges

L’activitat s’ha traslladat a la tarda fins al Caixaforum Lleida on s’ha presentat el llargmetratge ‘Mataindios’ (Perú), que competeix a la Secció Oficial, de la mà del seu director Oscar Sánchez que ha declarat que és una pel·lícula “valenta, interpelativa, confrontacional, anticomercial, radical, reivindicativa”.
‘Mataindios’ explica com quatre pobladors assumeixen l’organització de la festivitat, en honor al Sant del poble, per tal d’acabar amb el patiment que els genera la desaparició dels seus familiars. Fer content el Sant és la consigna, ja que pensen que d’aquesta manera el Sant els traurà els anys de dol. Així, fan tot el possible per tal d’aconseguir la millor celebració. Malgrat de tots ens inconvenients per les quals travessen al llarg de la preparació, aconsegueixen finalment sobreposar-se i celebrar la festivitat, la qual s’acabarà amb l’enterrament simbòlic dels familiars desapareguts. Però un inesperat accident els fa dubtar de la voluntat del Sant de voler-los ajudar.
Tot seguit, l’activitat de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya s’ha traslladat a l’Screenbox Funatic, on Fernando Spiner, director del llargmetratge ‘La Boya’ (Argentina), ha presentat la seva pel·lícula, que competeix a la Secció Oficial, i sobre la qual ha explicat que té una relació molt directa amb la seva pròpia vida.
La trama explica com Fernando viatja al poble costaner on va passar la seva adolescència per complir amb el ritual que comparteix amb Aníbal, periodista i poeta: nedar fins a una boia. Però aquest any Fernando té un pla addicional: fer un documental sobre Aníbal i la seva relació amb la poesia i el mar. En indagar en la vida del seu amic, Fernando investiga el seu propi passat, ja que Aníbal va tenir una gran amistat amb el seu pare, Lito. Abans de morir, Lito li va encomanar a Aníbal que deixés anar al mar una antiga boia. A través de les quatre estacions, la boia uneix els amics, però a la vegada representa per a Fernando un enigma familiar.

També anit es va presentar a l’Screenbox Funatic, el llargmetratge de Julio Berthely ‘Yo Fausto’ (Mèxic), que competeix a la secció oficial.
La trama explica com Fausto abandona la carrera de medicina per anar-se’n a provar sort a Barcelona on coneix a Carmen, que es queda embarassada. Junts tornen a Mèxic per tal d’iniciar una nova vida just en el moment en què Fausto és diagnosticat d’esquizofrènia, cosa que desencadenarà una sèrie de successos que portaran a Fausto a un tràgic final.
Al marge dels llargmetratges, en la secció de documentals, la directora Franca G. González ha presentat ‘Miró. Las huellas del olvido’ (Argentina/Equador). Una realització amb què l’espectador viatja fins al nord de la Pampa, on va existir un poble que avui jeu tapat per la soja. La seva vida es va tallar abruptament el 1912 i molt poc va sobreviure d'ell en la memòria dels pobladors de la zona. Fa 4 anys, els nois d'una escola rural van descobrir que alguna cosa brillava en la plana. Eren milers de fragments escampats i remoguts per l'arada. ‘Miró’ excava en aquest passat ocult i inabastable.